«Els casos de càncer es dispararan si el medi ambient està contaminat»

 Foto: UOC

Foto: UOC

19/12/2019
Maria Subarroca
Ramon Gomis, endocrinòleg i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC

 

Com serà la medicina els pròxims anys? En parlem amb Ramon Gomis i de Barbarà, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i un expert en salut amb una mirada posada molt més enllà de la seva especialitat, que és l'endocrinologia. És catedràtic emèrit del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona i investigador emèrit de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), un centre que ha dirigit des del 2008. Però a més de metge amb nombroses distincions, és dramaturg i escriptor, i ens explica, entre altres tendències, per què sentirem molt a parlar de salut planetària els pròxims anys.

 

Quines seran les tendències en medicina més rellevants el 2020?

La prevenció de l'aparició de les malalties. Ja hem après que és més important prevenir que no pas esperar que les malalties apareguin i posar esforços en el tractament. Per exemple, és més rellevant eliminar el tabaquisme i reduir el càncer de pulmó i l'infart de miocardi que posar molts esforços a tractar càncers de pulmó causats per conductes individuals i col·lectives.

I en segon lloc, el concepte de salut planetària i benestar global. Ara sabem que els nostres gestos, actituds i conductes tenen un impacte que pot afectar la salut de persones que viuen en zones molt allunyades del planeta. I no solament posen en crisi la nostra generació, sinó també les generacions futures. Recentment hi ha hagut la Cimera Social pel Clima a Madrid, i ja hi ha molta consciència que les nostres accions amenacen fins i tot la supervivència de l'espècie humana. Per tant, crec que la prevenció de les malalties no inclourà només el que fem individualment i la nostra comunitat, sinó que tindrà en compte les actituds globals que afecten l'equilibri dels nostres ecosistemes.

Quines conductes influeixen en la salut planetària?

D'una banda, tenen a veure amb l'ús de l'energia, perquè si continuem obtenint energia del petroli o del carbó es produeixen canvis en el clima que també afectaran els nostres nets i besnets. El canvi climàtic afecta la nostra salut perquè, per exemple, si la temperatura puja de mitjana dos graus, hi ha més mortalitat entre la gent gran. També augmenten les infeccions, i els quadres de deshidratació i malalties intestinals són més potents.

A més, quan hi ha tempestes i inundacions com les que s'han produït aquest any al riu Francolí, a Tarragona, hi moren persones i és un risc evident per a la salut. En altres zones la desertització duu a la fam, i cal recordar que encara moren persones per malnutrició.

D'altra banda, l'impacte de la contaminació ambiental en les persones que ara som grans és reduït, però en generacions com la dels meus nets serà molt important, hi haurà molts problemes de salut. Si el medi ambient està contaminat, els casos de càncer es dispararan i també creixeran les malalties relacionades amb la immunitat, com l'esclerosi múltiple o la diabetis de tipus 1. A més, els nivells alts de contaminació ambiental afecten la fertilitat de les persones a causa dels disruptors endocrins.

A més d'evitar la contaminació de l'aire, també cal preservar els sòls i les aigües. Si llencem plàstics al Mediterrani, els peixos acaben contenint microplàstics que són nocius per als humans que els consumeixen. En el mateix sentit, si s'aboca mercuri al riu Nil, arriba als peixos consumits a la costa de València o Barcelona, i aquest mercuri té un impacte en el desenvolupament cerebral dels nens i les persones joves.

La nostra alimentació també té un efecte: si augmentem el consum de carn, es fa necessària una ramaderia intensiva, i la contaminació dels nitrats dels purins està vinculada amb les malalties coronàries.

Aquestes activitats estan vinculades al nostre model econòmic i transcendeixen la medicina. Com es poden transformar des de l'àmbit de la salut planetària?

 

Hem de mostrar que no és suficient reciclar residus, sinó que hem de reduir el consum. No estem parlant d'arribar a una era preindustrial. La salut planetària no implica eliminar el que tenim entès com a «progrés», sinó que la nostra prioritat sigui aconseguir un equilibri global per a garantir la salut de totes les persones que vivim al món i de les que hi viuran d'aquí a cent anys.

Per a aconseguir-ho, no solament es necessiten metges. Cal que es formin en salut planetària economistes, advocats que puguin formular lleis per a protegir la salut de les persones, tecnòlegs que siguin capaços d'oferir solucions... Per exemple, quan es limita la circulació de cotxes en una ciutat per a baixar la contaminació, tots aquests professionals hi han d'intervenir.

I no podem oblidar la recerca, que és molt important. Necessitem trobar fórmules per a reutilitzar el CO2 i reduir el que hi ha a l'atmosfera. I si per exemple reduïm el consum de carn, seria interessant obtenir proteïnes al laboratori, ja que pot ser un camí molt eficient per a aconseguir nutrició per a les persones.

Una altra tendència del 2020 és l'auge de la intel·ligència artificial. Quines són les aplicacions principals en medecina?

La intel·ligència artificial en medecina pot aportar moltíssim. D'una banda, perquè ens permet estudiar la salut de grans grups de població. Per exemple, quan analitzem l'efecte d'un medicament observem què passa en dos grups de persones que reben tractaments diferents i fem una anàlisi comparativa estadística. Però hi ha situacions que no es poden reproduir, com ara els efectes de viure amb una temperatura mitjana de 33 graus comparat amb una de 30 graus. En aquest sentit, les dades massives (big data) i la intel·ligència artificial ens permeten una anàlisi holística, de grans poblacions, que fa possible una visió global.

També pot ser molt útil en l'anàlisi de proves diagnòstiques. És molt difícil que a cada centre de salut hi hagi un bon especialista en radiologia per a analitzar tomografies computades (TC), però es pot aconseguir que hi hagi una màquina que les analitzi. O fins i tot que llegeixi tota la història clínica del pacient i transmeti les dades condensades a un altre metge que participa en el diagnòstic.

Una altra aplicació és la robòtica, ja que permet operacions a distància. Però sempre hi ha d'haver una supervisió, també quan els algoritmes puguin ajudar a la presa de decisions amb referència a un tractament. Encara que la màquina faci un suggeriment, el metge ha de decidir, la intel·ligència artificial pot haver extret conclusions de dades sense considerar totes les circumstàncies. I també hem de definir què ha de pensar la màquina.

La seqüenciació del genoma ha impulsat la genètica nutricional i la farmacogenòmica. Els pròxims anys veurem una personalització de la medicina lligada al genoma?

La medicina personalitzada ja està arribant. De fet, quan tens una infecció d'orina ja et fan una analítica i un antibiograma determina quin antibiòtic és més efectiu per a aquell germen concret. És un procés simple, però personalitzat. Aquesta personalització anirà augmentant: per exemple, si un medicament és molt eficient però per al 70% de les persones té un efecte secundari, com ara pèrdua de cabell o vòmits, analitzant el genoma es podrà identificar a quins pacients no els causarà cap problema i s'usarà només amb aquestes persones. De fet, en alguns tractaments de càncer, quan s'analitza el tumor ja es fan marcadors per a veure si és necessari fer quimioteràpia. I davant d'un possible diagnòstic per esclerosi múltiple, el metge podrà veure si el teu genoma hi predisposa o bé ho descartarà. El nutrigenoma també té grans aplicacions: si en el moment de néixer podem punxar el nadó al peu i analitzar-ne el genoma, podrem veure si serà intolerant a algun nutrient i dissenyar un pla nutricional a mida.

El cervell humà continua essent el gran desconegut. Quines són les grans barreres que tenim per a combatre malalties com ara l'Alzheimer?

Les malalties les curem sempre que sabem què les provoca. Quan només en coneixem els símptomes, els podem alleujar, com passa amb la diabetis, però no curem la malaltia. Segurament si poguéssim detectar l'Alzheimer trenta anys abans que es manifesti, el podríem, com a mínim, retardar.

El problema amb moltes d'aquestes malalties és que quan s'expressen fa molts anys que el problema existeix. Aquest concepte posa en discussió què vol dir estar malalt i no estar-ho. És a dir, quan comença una malaltia, quan tinc una cèl·lula maligna o quan ja tinc un tumor que té efectes? Quan es considera que tinc Alzheimer, quan comença a haver-hi les alteracions que provoquen que es dipositi amiloide al cervell, però encara estic bé, o quan tinc els símptomes?

Ara el tractem quan apareixen els símptomes, ja que una malaltia generalment la reconeixem pels símptomes. D'altra banda, no sempre els símptomes impliquen que hi hagi malaltia. Un mal de cap pot no implicar cap malaltia, o bé ser un signe de meningitis, per exemple. El símptoma és el mateix, però no sempre un símptoma implica una malaltia. Per això sempre dic que la medicina d'internet és nefasta, ja que es basa a dir que un conjunt de símptomes són una determinada malaltia, i no és així. Pots tenir símptomes i que no hi hagi cap malaltia o que sigui alguna cosa molt greu.

Enllaços relacionats