Ramon Gomis, nou director dels Estudis de Ciències de la Salut

  Foto: UOC

Foto: UOC

04/12/2018
Anna Torres Garrote
Aquest metge endocrinòleg de Reus ha dedicat la seva carrera professional a la recerca biomèdica relacionada amb la diabetis, l'obesitat i la nutrició

El metge endocrinòleg, dramaturg i escriptor Ramon Gomis i de Barbarà assumeix, des d’aquest desembre, la direcció dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Actualment és catedràtic emèrit del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona i investigador emèrit de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), centre que ha dirigit des del 2008. Gomis agafa el relleu de Pilar García Lorda, directora d’aquests estudis des de l’octubre del 2015.

La carrera científica de Gomis és vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1972. Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició (1976), es va doctorar el 1982. Va cursar un postgrau a la Universitat Lliure de Brussel·les (1982-1984), i aquest darrer any es va incorporar com a metge adjunt a l’Hospital Clínic.

A partir d’aquest moment enceta una trajectòria professional vinculada a aquest centre hospitalari. Va ser cap de la Secció de Diabetis (1992-1998) i del Servei d’Endocrinologia (1998-2003); membre (2003) i director (des del 2008) de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i director científic del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) (des del 2008); director de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (2017) i president del Consell Assessor en Recerca i Innovació Sanitària de la Generalitat de Catalunya. És professor titular de Medicina (2002) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (des del 2010).

Autor de nombrosos articles en revistes mèdiques, ha estat guardonat, entre altres, amb el premi Pi i Sunyer de bioquímica de l’Institut d’Estudis Catalans (1985), el Leandre Cervera d’endocrinologia de l’Institut d’Estudis Catalans (1985), el de la Societat Espanyola de Diabetis en recerca bàsica (1994), el de recerca biomèdica de la Fundació Lilly (2002), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2002) i el Premi Nacional de Recerca (2005). L’any 2013 va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans (Secció de Ciències Biològiques), és membre de l’Acadèmia Europea, i fill il·lustre de Reus i Creu de Sant Jordi (Generalitat de Catalunya). L’any 2017 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili.

Metge amb faceta d’humanista

Gomis va fundar i dirigir la companyia La Tartana (1969) i actualment presideix el Patronat de la Fundació Teatre Lliure. És autor de la trilogia dramàtica de caràcter social composta per Petita història d’un home qualsevol, quinze escenes del món rural del Baix Camp, amb la qual el 1970 va guanyar el premi Joan Santamaria de teatre; Vermell de xaloc (1972), d’ambient mariner, situada a Cambrils, i Llumí d’or (1975), ambientada al Reus industrial.

Després d’onze anys allunyat de l’escenari, va reprendre l’obra dramàtica, ara més centrada en el personatge, amb Capvespre al jardí (1986), dirigida per Lluís Pasqual al Teatre Lliure i que va obtenir el premi Crítica Serra d’Or (1990); Al fil de la mar (1992), obra impressionista que explora el vincle entre el creador i la seva obra, i El mercat de les delícies (1996). L’any 2012 va estrenar L’espiadimonis al Teatre Lliure de Gràcia. També ha escrit Barques i fogons. La Frau (1990), Viatge a la Mar de la Frau (premi Narrativa Enciclopèdia Catalana, 1992), Cròniques de la Costa Daurada (1992), Reus, un passeig per la ciutat (1994, amb Josep Borrell) i El Gabriel Ferrater de Reus (1997), una biografia del poeta. Ha rebut el premi Gresol a la seva trajectòria literària.

Estudis de Ciències de la Salut

Els Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, creats l’octubre del 2010, engloben set àrees de coneixement: logopèdia; nutrició, alimentació i salut; neuropsicologia i neurociències; salut digital (ehealth); treball social sanitari; gestió i direcció sanitària, i programes clínics. El 2017, prop de 3.500 estudiants van cursar algun dels programes formatius d’aquests àmbits, xifra que representa un 33,4% més respecte de l’any anterior.

En el marc d’aquests estudis, els docents i investigadors fan recerca orientada a la promoció i la millora de la salut de les persones, posant un èmfasi especial en l’envelliment i les malalties neurològiques, en la intervenció i la prevenció de patologies cròniques com l’obesitat i la diabetis, i en l’apoderament i la capacitació en salut de pacients i població general per mitjà de les tecnologies.