«És fonamental que en la ciència i la tecnologia hi hagi referents de dones normals, no només de molt èxit»

 Foto: UOC

Foto: UOC

04/02/2020
Leyre Artiz
Milagros Sáinz, investigadora principal del grup Gènere i TIC: Investigant el Gènere a la Societat Xarxa (GenTIC)

 

Milagros Sáinz coneix de primera mà els motius que allunyen les nenes de la vocació científica. Com a investigadora principal del grup Gènere i TIC: Investigant el Gènere a la Societat Xarxa (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3),treballa perquè la bretxa de gènere sigui cada vegada menor. I per aconseguir-ho, creu fonamental visibilitzar les científiques, reconèixer el seu talent i revertir la idea que certs oficis no són "de noies". Parlem amb ella amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, que se celebra l'11 de febrer, perquè reconèixer el talent femení i la seva aportació als diferents àmbits científics i tecnològics "és una qüestió de justícia social".

 

Un estudi publicat a la revista Science revela que, amb només sis anys, les nenes es consideren menys brillants que els seus companys. A més a més, a mesura que creixen, perden interès per les assignatures científiques i tècniques (només un 7% de les noies de quinze anys es vol dedicar a professions tècniques, mentre que aquest percentatge es triplica en el cas dels nois). Opines que aquestes dades estan relacionades? Les carreres de ciències es perceben com a més difícils i això provoca una manca de vocació femenina?

Des de petites, s'inculca a les nenes que les tasques lligades amb ser brillants intel·lectualment les fan només els homes. Aprenen que tenir competències altes en matemàtiques és un requisit indispensable per a dedicar-se a algunes professions, com ara l'enginyeria o la física, i que només les persones brillants s’hi poden dedicar. Atès que aquests àmbits estan dominats per homes, les persones més joves s’acaben creient l'estereotip que els homes són els que posseeixen més competències en matemàtiques.

De la mateixa manera, no és certa la creença que a les dones no els atrau la ciència. Hi ha moltes dones científiques. Per exemple, Medicina és la carrera científica que atrau més a les dones, juntament amb Biologia, Química i Farmàcia. A més, Medicina té una de les notes de tall més elevades per a accedir a la universitat. En els últims anys, la matriculació d'aquest grau frega el 70% de presència femenina; això es deu al fet que moltes noies amb expedients brillants en ciència trien aquests estudis, entre altres aspectes, encoratjades per les seves famílies i l'equip docent de secundària. Medicina, igual que la resta de carreres vinculades a la salut i la vida, és congruent amb vincular el gènere femení amb tenir cura de les persones. Això explica que moltes noies interessades en la ciència i la tecnologia s’acabin decantant per una carrera tan demandant.

Tot i que s'ha avançat considerablement, encara es pensa que les ciències són més difícils que les lletres. Sembla que el fet que els currículums de primària i secundària s'articulin a partir de les matèries de Llengua i Matemàtiques té alguna vinculació amb l'estereotip que els homes tenen competències més bones en els àmbits lligats a les ciències. Que les noies acostumin a tenir notes més bones que els seus companys a primària i a secundària és un indicador important que tenen prou talent per a triar qualsevol itinerari acadèmic. A més, darrere de tot això hi ha una altra qüestió: les professions amb més presència femenina estan pitjor remunerades i, en general, tenen menys prestigi social. Això explica per què tradicionalment s'ha valorat més bé tot el que és masculí.

Com es pot involucrar les noies i fomentar el talent STEM femení?

Hi ha moltes noies que posseeixen el talent i les qualitats que calen per a tenir una trajectòria d’èxit en la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (STEM, per la sigla en anglès), que són àmbits que tradicionalment han estat dominats pels homes. No obstant això, aquestes noies no s'animen a triar-los pels prejudicis i els estereotips que hi ha, com ara la idea que les enginyeries no són un terreny per a les noies o que les noies no tenen les competències matemàtiques o tècniques que calen per a dedicar-se professionalment a àmbits STEM.

És important que es reconegui el talent de les dones en les assignatures i els àmbits de la ciència i la tecnologia. De la mateixa manera, i tenint en compte la tendència de les noies a infravalorar les seves capacitats en aquests àmbits (fins i tot tenint notes superiors a les dels seus companys), és crucial treballar perquè les nenes i les noies valorin les seves competències de manera realista. Per a aconseguir-ho, les famílies i l'equip docent han de fer un gran esforç i han d'evitar la tendència a infravalorar els èxits acadèmics i professionals de les noies en aquests àmbits. És a dir, d'una banda, cal evitar vincular els bons resultats acadèmics de les noies en la ciència i la tecnologia amb la seva constància i esforç i, de l’altra, s’ha d’associar els bons resultats acadèmics dels nois amb les seves bones aptituds intel·lectuals.

Et sembla que iniciatives com ara Inspira STEAM, Niñas STEAM i STEM Talent Girl, la majoria de les quals són privades, estan assolint l’objectiu de revertir aquesta realitat?

Aquesta mena d'iniciatives són necessàries, però no són suficients per a promoure els canvis que calen. Algunes em sembla que estan més ben dissenyades que d'altres i que ofereixen un procés d'intervenció integral. Cal que les iniciatives estiguin ben organitzades i que es dissenyin segons les diferents etapes de la trajectòria vital de les dones. Per això és crucial que es desenvolupin de manera longitudinal i al llarg del temps al nostre sistema educatiu. També és fonamental que siguin sostenibles a llarg termini i que permetin fer una avaluació correcta de l’impacte que tenen.

A més, és imprescindible que totes aquestes iniciatives siguin complementàries entre si i que es coordinin bé, perquè es fan molts esforços sense una bona planificació darrere. Penso que les administracions haurien de dissenyar un pla estratègic que coordini diverses accions al llarg de les diferents etapes del sistema educatiu i, si es pogués, durant el transcurs de la vida laboral de les dones.

Precisament, el paper de la ciència i la igualtat de gènere són vitals per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030. Així, doncs, l'administració hauria d'adoptar més mesures i més globals per a assolir aquests objectius?

Estic totalment convençuda que les administracions han de liderar el canvi i impulsar les accions que calen per a propiciar-lo. Els ODS són un punt de referència excel·lent per a inspirar-se i dissenyar plans a llarg termini que afavoreixin la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. A més a més, les decisions que prenguin les administracions han d'estar fonamentades correctament en evidències científiques i dades fiables que facin visible el problema i que orientin l'avaluació de l'impacte de les diferents accions que es desenvolupin.

A què renuncien les nenes amb aquest rebuig majoritari de les assignatures STEM? Quines conseqüències pot tenir?

El fet que les noies renunciïn a triar estudis i professions vinculats a alguns àmbits STEM té conseqüències importants, perquè les dones no estan presents en moltes de les creacions i les innovacions científiques i tecnològiques. Això vol dir que aquestes creacions i innovacions no representen correctament ni les seves necessitats ni el seu talent. A més, les dones no estan presents en les posicions de decisió ni en la presa de decisions consegüent vinculades al disseny i la producció de tecnologies. En una societat avançada com la nostra, no és raonable que els rols de les cures a les persones se segueixin associant amb la feminitat, i els vinculats a la consecució de fites professionals, amb la masculinitat.

Quin paper tenen o haurien de tenir les xarxes socials, les universitats, les editorials, les marques de joguines, etc., a perpetuar o revertir aquests estereotips?

Els mitjans de comunicació, la publicitat —en general i la vinculada a les joguines—, les joguines en si i les xarxes socials contribueixen a perpetuar els rols i els estereotips de gènere tradicionals. S'ofereixen programes i sèries de televisió, pel·lícules, joguines i jocs, canals de YouTube i diferents tipus de recursos audiovisuals i notícies a Instagram, Twitter i Facebook que reforcen les convencions socials de feminitat i masculinitat, i també el rol que se suposa que han de tenir els homes i les dones a la nostra societat.

 De la mateixa manera, les universitats poden contribuir a revertir la situació mitjançant diferents mecanismes, com ara la manera d’anunciar el programa d'estudis i les seves possibles sortides, el nom de les assignatures i fins i tot els programes de formació. Hi ha universitats tecnològiques, com ara la Universitat de Tecnologia d'Eindhoven (Països Baixos), que han publicat places vacants de docents de diverses categories en què s'ha prioritzat les candidatures de dones.

A més, dissenyar correctament els materials didàctics des d'una perspectiva de gènere al llarg de tot el sistema educatiu formal i informal contribuiria, sens dubte, a visibilitzar les contribucions de moltes dones en diferents àmbits. En aquest sentit, i tot i que les dones són més nombroses en les humanitats, no hem d'oblidar que, igual que els materials didàctics de les assignatures i els programes d'àmbits STEM, els camps amb una presència femenina alta, com ara les llengües i la literatura, per defecte mostren molt pocs exemples d'aportacions de dones.

Què es pot fer des de l'àmbit familiar?

Les famílies, i en particular els pares i les mares, han de ser conscients que hi ha aquest problema i haurien de fer un esforç per a fomentar que des d’edats primerenques les nenes i els nens juguin amb joguines i jocs no sexistes i exposar-los a activitats lúdiques en què desenvolupin diferents rols, no solament els que tradicionalment han estat lligats al seu gènere. És important que les activitats extraescolars i de lleure (incloent-hi les esportives) que facin no promoguin rols sexistes. Cal formar-se i informar-se amb especialistes sobre com s’ha d’educar en igualtat d'oportunitats. Els estereotips de gènere i els prejudicis sexistes perjudiquen principalment les dones, però també molts homes que no compleixen els cànons establerts. Cal ensenyar a les nenes i els nens a ser crítics i a reaccionar de manera assertiva i activa davant de conductes i exemples sexistes o discriminatoris de qualsevol mena i en qualsevol situació de la vida.

Et sembla que tenir referents de dones científiques i amb feines tecnològiques pot ajudar-hi?

És fonamental que hi hagi referents de dones científiques i tecnòlogues. Però també és important que les referents siguin exemples de dones «normals», no solament dones de molt èxit o molt bones que facin la impressió que les noies normals no podran assolir els seus objectius. Penso que, avui dia, tenir la sort de poder triar una carrera que t'agradi i que et motivi ja és una gran fita. Que la carrera que triïn sigui de l'àmbit STEM o no no és el que importa més.

I ajuda que se celebri un dia com l'11 de febrer?

També és crucial que s'organitzin activitats i accions com les de l'11 de febrer, que estan orientades a conscienciar la societat, en concret les persones més joves (nens, nenes, nois i noies). Això també ajuda a visibilitzar tant dones que han destacat en la ciència o la tecnologia per les seves contribucions com dones normals que treballen, estudien o fan recerca en àmbits STEM. És a dir, exemples de dones més «terrenals», amb les quals els joves (no solament les noies) es puguin identificar i que contribueixin a canviar les creences falses que giren al voltant de la idea que les dones no valen o que no mostren interès per la ciència i la tecnologia.

Així, doncs, penses que, a més d'haver-hi poques dones científiques, la seva feina és més invisible?

Efectivament: les contribucions de les dones en els avenços i les innovacions de les diferents disciplines amb prou feines s'han fet visibles al llarg de la història. El cas de la ciència i la tecnologia no n’és una excepció. No oblidem que fins fa ben poc les dones havien d'adoptar pseudònims masculins per a poder desenvolupar el seu talent en diferents àmbits o, per contra, els marits s'apropiaven de les seves patents perquè elles no podien constar com a autores o creadores de les invencions que desenvolupaven.

La diversitat de perfils enriqueix la ciència?

La paraula diversitat no m'agrada gaire, perquè s'ha malinterpretat i utilitzat de manera incorrecta per a promocionar polítiques d'igualtat de gènere. Les dones no som una minoria, representem una mica més de la meitat de la població mundial i mereixem que se’ns tracti en igualtat d'oportunitats que els homes. Per tant, jo parlaria d’heterogeneïtat de perfils i de persones, i això, sens dubte, enriqueix qualsevol grup i interacció social. La ciència no n’és una excepció.

De tota manera, et sembla que a poc a poc, generació rere generació, s'estan desterrant mites i que cada vegada hi ha més nenes que somien a ser científiques?

 

 

Com he comentat, no és certa la creença que a les dones no els atrau la ciència. A les dones sí que els atrau la ciència, i el mètode científic és el denominador comú que uneix i integra moltes disciplines. La ciència no se circumscriu només als àmbits de les ciències pures o de la tecnologia, sinó que és present a les humanitats, les ciències socials i jurídiques i les arts. En totes aquestes disciplines hi ha moltes dones que estan fent avenços importants en diferents aspectes de la societat. Reconèixer el talent femení i les aportacions de les dones als diferents àmbits científics és una qüestió de justícia social. Actualment, s'utilitza la sigla STEAM, que inclou la a d’arts ('art' en anglès), per a reivindicar les aportacions de les humanitats, les arts i les ciències socials al disseny i la producció de tecnologies. Aquests àmbits són fonamentals avui dia, atès que cal tenir equips interdisciplinaris que treballin per garantir que les creacions tecnològiques i l'anàlisi de les dades que s'acumulen a partir d'aquestes creacions (el que es coneix com a dades massives o big data) segueixin uns principis ètics i no contribueixin a fomentar cap mena de desigualtat.

Hi ha diferències segons el país? Hi ha més nenes amb vocació tecnològica als països del nord d'Europa, on se suposa que hi ha més igualtat de gènere, que als del sud del continent?

Curiosament, als països nòrdics, que és on s'ha avançat més en polítiques d'igualtat, no hi ha més dones en àmbits tecnològics que als països del sud d'Europa. La presència de dones en les carreres d'enginyeria és lleugerament superior a Espanya i a Portugal que als països nòrdics. Això demostra que els rols de gènere encara estan molt arrelats als països amb polítiques d'igualtat més bones i ens avisa que no hem d'abaixar la guàrdia i deixar de buscar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en els diferents àmbits de la vida.

En aquests moments, en quins projectes treballeu a GenTIC?

Actualment treballem en diferents projectes de recerca lligats a la manca de vocacions científiques i tecnològiques entre les nenes, però també treballem en altres àmbits, com ara l'avaluació i la promoció de polítiques d'igualtat a l'educació superior i la ciència. Ara hem acabat una revisió de la recerca que s'ha fet per examinar els reptes i les oportunitats que implica la digitalització per a les dones. Alguns d'aquests projectes tenen finançament europeu i d'altres han rebut finançament estatal.

En concret, GESTEMI és un projecte d’R+D+I de quatre anys finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Fem recerca sobre què s'està fent per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques entre les joves que cursen educació secundària. Per a això, analitzem les intervencions que s'han fet durant els últims anys per a fomentar les vocacions científiques. També reproduïm algunes intervencions que s'han fet als Estats Units per analitzar com funcionen en el nostre context. A més, entre altres nombroses accions vinculades a aquesta línia de recerca, també col·laborem en un projecte de recerca amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per a analitzar, des de la perspectiva de gènere, l'impacte que ha tingut el programa d'alfabetització científica «El CSIC a l'escola» entre l'equip docent i l'alumnat d'infantil i primària.

Per què vas decidir dedicar-te a la recerca?

Sempre m'ha agradat molt llegir i he tingut la sort de desenvolupar una curiositat enorme per a conèixer més sobre molts dels problemes dels quals he estat conscient al llarg dels anys. Mentre estudiava Psicologia, a Salamanca, vaig participar en diferents recerques i experiments i em vaig començar a interessar molt pel que hi ha darrere del mètode amb què es desenvolupa la recerca. De la mateixa manera, algunes assignatures, com ara Psicologia social, van despertar el meu interès per a aprofundir els processos psicosocials que expliquen la conducta de les persones. El màster que vaig fer en acabar la carrera em va impulsar a fer un curs de psicologia social al bressol d'aquest camp, la Universitat de Stanford (Califòrnia), i allà vaig fer el projecte final de màster. Vaig tenir l'oportunitat de matricular-me en un doctorat, però em va donar vertigen la idea de desenvolupar-me professionalment allà i no poder tornar a Espanya. Sabia que aquí la universitat és molt tancada a les persones que s'han format fora i no vaig voler assumir aquest risc.

Quan vaig tornar a Espanya, vaig treballar durant un any fora de l'àmbit acadèmic i després em vaig matricular a la UNED per cursar un doctorat de Psicologia Social, i vaig gaudir molt fent-lo. Sempre m'havien interessat molt el prejudici, els estereotips i la discriminació amb perspectiva de gènere. Gràcies a la Mercedes López-Sáez, la meva directora de tesi, em vaig introduir en la recerca sobre la bretxa de gènere en la tria dels estudis. Des d’aleshores, no he deixat d'investigar sobre el tema.