«La militància ofereix coneixement subaltern i la possibilitat de detectar biaixos en l'acadèmia»

 Marta Roqueta

La investigadora de GenTIC, Marta Roqueta, vol entendre com les activistes feministes fan servir les eines digitals en la seva lluita política (foto: Maria Alzamora)

31/08/2021
Jade Rivera Rossi
Marta Roqueta

 

Marta Roqueta-Fernàndez és escriptora, periodista i investigadora especialitzada en gènere. Fa poc ha obtingut una beca de doctorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per estudiar, al grup GenTIC (Gènere i TIC: Investigant el Gènere a la Societat Xarxa) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'activisme feminista català a les xarxes socials.

Els darrers anys, les xarxes han tingut un paper important en manifestacions com Occupy Wall Street, les revolucions àrabs, el moviment argentí Ni Una Menos, el 15M, les protestes contra la sentència del cas de La Manada o l'independentisme català. Marta Roqueta vol entendre com les activistes feministes fan servir les eines digitals en la seva lluita política.

Quines són les preguntes principals entorn dels estudis sobre xarxes socials, tecnopolítiques i feminismes?

Moltes teòriques i activistes feministes es demanen fins a quin punt les xarxes socials són útils o emancipadores. No hem de perdre de vista que Facebook, per exemple, va ser concebuda des d'una lògica neoliberal, i que el seu creador té la seva pròpia agenda. Algunes preguntes que es fan els estudis sobre xarxes socials són fins a quin punt l'acció connectiva entre subjectes a la xarxa es trasllada a una acció col·lectiva, de quina manera l'activisme online esdevé un activisme comunitari o com aquestes noves formes d'activisme es mesclen i interactuen amb l'activisme tradicional.

En què consisteix la teva recerca sobre activisme i xarxes socials?

Analitzo com els grups feministes fan servir les xarxes socials per aconseguir els seus objectius. La meva intenció és entendre com el feminisme online de Catalunya interactua amb els espais comunitaris i institucionals. Vaig triar com a cas d'estudi #OnSónLesDones, un moviment que va néixer a la xarxa per monitorar la participació de les dones en els espais d'opinió dels mitjans catalans (ràdio, televisió, diaris i digitals). Aquest moviment va tenir una translació a l'espai físic, ja que es va crear un grup que, entre altres activitats, organitza rodes de premsa per presentar els seus informes i es reuneix amb membres del Parlament Europeu i el Parlament de Catalunya, i també amb el Síndic de Greuges.

Quin és el pròxim repte a què s'enfronta el teu estudi?

Trobar un altre grup feminista que hagi sorgit online i que tingui un enfocament interseccional entre migració, ètnia i gènere. M'interessa comparar com grups de dones amb característiques sociodemogràfiques diferents fan servir les eines digitals i les xarxes socials. També si hi ha friccions entre les maneres de fer activisme online i fer activisme a l'espai físic.

Com va sorgir el teu interès per aquest tema?

Vull fer una recerca que estigui al servei de les persones. Per a mi, l'acadèmia serveix per connectar amb els elements estructurals, amb la política i amb el coneixement, mentre que la militància ofereix coneixement subaltern i la possibilitat de detectar biaixos en la pràctica acadèmica.

Es pot combinar la militància feminista amb la recerca acadèmica?

La doble condició d'activista i acadèmica comporta riscos a l'hora d'elaborar un estudi. És important que la documentació i la reflexió siguin constants perquè això és la clau per evitar els biaixos activistes que puguis tenir, a més de la tendència extractiva de la recerca acadèmica, en què els subjectes expliquen la seva experiència a investigadors amb qui després perden el contacte.

Podries descriure la metodologia que fas servir en la teva recerca doctoral?

Combino la metodologia de l'anàlisi de xarxes amb l'anàlisi situacional. La primera em permet traçar totes les interaccions dels grups feministes a l'espai digital —qui tuita, a qui retuita, quins són els relats en contra—, mentre que amb la segona puc cartografiar les relacions que aquests grups tenen des del punt de vista físic. A partir d'entrevistes i observació participant, reconstrueixo les relacions externes i internes que estableixen els grups feministes i si els mitjans digitals han servit per connectar-los amb els actors a qui volen influir.

Quins avantatges tenen aquestes tècniques per a la recerca en xarxes socials?

En l'anàlisi situacional, la recerca avança a partir del que et diuen les persones entrevistades. A la pràctica, això significa que hi has de parlar constantment, revisar les entrevistes que has fet i tornar-t'hi a reunir perquè et validin la informació o aprofundeixin en algunes qüestions. Amb aquesta metodologia, no has d'anar amb un conjunt de preguntes per a totes les entrevistes, sinó que reconstrueixes les preguntes a partir del que diuen les persones que has entrevistat abans.

Hi ha cap col·lectiu que inspiri el teu estudi?

A Manresa hi ha un moviment feminista i LGTBI que pressiona per aconseguir un avortament segur, i també perquè s'ofereixin els serveis sanitaris perquè les persones puguin fer una transició de gènere adequada. Aquest moviment fa servir les xarxes socials per difondre tota la seva activitat. Treballen molt de prop amb el moviment per a un habitatge digne i amb dones migrades i racialitzades. M'agrada investigar sobre grups d'aquesta mena per veure com els pot ajudar l'acadèmia.

Es podria dir que s'estan entrellaçant les reivindicacions?

Sens dubte, un dels impactes positius del feminisme català és que a escala local cada vegada sorgeixen més grups que tenen maneres diferents d'actuar sobre els problemes existents en el seu territori i de connectar-se amb les lluites d'altres col·lectius. A Catalunya, una part de l'activisme online està vinculat a moviments comunitaris establerts prèviament.

Quins són els reptes principals del moviment feminista?

Un dels reptes principals és transformar les institucions perquè s'hi vegin reflectides les lluites de les dones migrants o gitanes, o les reivindicacions laborals de dones com Las Kellys, per exemple.

Si bé gràcies a #OnSónLesDones hi ha més sensibilitat sobre la paritat en els espais d'opinió, encara no s'ha aconseguit canviar l'estructura perquè els temes siguin tractats amb perspectiva de gènere. A les redaccions catalanes, la perspectiva de gènere no és una política transversal: l'adopció d'aquesta perspectiva depèn de la voluntat dels equips de cada secció o programa.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC