«Decidim permet una participació ciutadana massiva»

 Rosa Borge

Rosa Borge

29/09/2022
Cristina Sáez
Rosa Borge, líder del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC) de l'IN3 de la UOC

 

El 15-M va impulsar un moviment polític que es va traduir, per una banda, en nous partits polítics, i, per l'altra, en el desenvolupament d'eines de participació ciutadana orientades a fomentar una democràcia més directa, participativa i deliberativa. Una d'aquestes eines és la plataforma Decidim a Catalunya, utilitzada no tan sols per les administracions públiques, sinó també per entitats i associacions per recollir propostes i implementar polítiques decidides per la ciutadania o els membres de les organitzacions. 

En parlem amb Rosa Borge, professora agregada dels Estudis de Dret i Ciència Política i líder del grup d'investigació CNSC, de recerca en canvi social i xarxes de comunicació, de l'lnternet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Què és Decidim?

És una plataforma de codi obert i programari lliure que es va crear a finals de l'any 2015 com una iniciativa conjunta entre col·lectius de la societat civil de Madrid i de Barcelona. Eren col·lectius que treballaven de manera col·laborativa i que procedien del moviment del 15-M i del programari lliure, així com de les mobilitzacions contra la llei Sinde, que restringia drets digitals, i que van decidir endegar aquesta plataforma que havia de servir per a la participació i deliberació política obertes a tota la ciutadania.

Quin n'és l'objectiu?

Fomentar la participació directa i la deliberació de la ciutadania en les polítiques públiques. Es tracta d'una plataforma molt flexible que permet activar diferents espais i components, i desenvolupar diverses aplicacions per a la participació, deliberació i transparència política en processos oberts a tota la ciutadania. Permet fer un seguiment de totes les actuacions dels ajuntaments o les institucions públiques, per exemple. Però no tan sols té usos polítics, sinó que qualsevol empresa, entitat o organització la pot fer servir per als seus processos interns, i en aquest sentit la plataforma contribueix a estendre la democràcia i la participació dins de la societat civil, i també en l'àmbit econòmic i laboral. Per part dels governs locals, un dels usos més habituals és per a processos participatius molt decisoris i importants, com ara els pressupostos participatius. 

Quin és el desplegament de la plataforma a Catalunya?

Ja hi ha més d'un centenar de municipis que la fan servir, sobretot a la província de Barcelona, però també a Girona i a Lleida. A Tarragona té menys implantació, tot i que hi ha municipis que la utilitzen, com ara Reus, que l'aplica des del 2017 per engegar processos participatius importants.

La deliberació i la participació en línia a través de Decidim substitueixen la presencialitat?

No. En tot procés de participació sempre hi ha d'haver una part en línia i una altra fora de línia. El mateix esperit de l'eina és que ha de funcionar com un complement, encara que sigui molt important, de la participació presencial. Els ajuntaments que la fan servir sempre mantenen trobades, audiències, tallers o assemblees presencials en els processos de participació. La plataforma es fa servir per coordinar aquests processos i facilitar la participació en línia durant les trobades presencials. Però alguns ajuntaments despleguen processos 100 % presencials en què la plataforma només té una funció de coordinació i organització dels actes presencials.

Comentava que més d'un centenar de municipis a Catalunya la fan servir. És també útil per a municipis amb pocs habitants?

En els municipis molt petits, les trobades i processos participatius són bàsicament presencials, però la informació del projecte en qüestió, les actes de les trobades, l'agenda, la documentació i alguns espais de discussió asíncrons es fan a través de la plataforma. De fet, la plataforma ja ha ajudat molts municipis a coordinar i organitzar els processos participatius en una finestra única. Per als municipis petits, la plataforma ha estat molt útil per visibilitzar els processos participatius, per obrir nous canals en línia que abans no existien i per a la coordinació interna de les diferents àrees i equips tècnics dels ajuntaments.

Quin valor afegit té en comparació amb la participació presencial?

Decidim permet una participació ciutadana massiva, tant quant al nombre de propostes ciutadanes que es poden recollir com quant a la discussió o deliberació de les propostes. És un sistema que t'ho posa fàcil. Pots fer-ho en un moment que tinguis a casa, o després d'atendre la família o de tornar de la feina. De fet, s'ha vist que col·lectius que abans no hi participaven tant, ara sí que ho fan, com ara dones professionals amb fills a càrrec. És un sistema que permet la conciliació de la participació política amb la vida laboral, personal i familiar. No tothom té temps de desplaçar-se a un centre cívic o a una biblioteca, o de participar en cap de setmana, que és quan sovint es fan, per exemple, les assemblees deliberatives presencials.

Hi ha col·lectius de la ciutadania, però, que no tenen accés a les noves tecnologies. En queden exclosos, de la participació?

És cert que a Catalunya i a Espanya hi ha bretxa digital encara, però també molta consciència sobre aquest escull. Per això, també, s'intenten combinar els processos en línia amb els presencials. Per exemple, en el cas dels pressupostos participatius, normalment la discussió de les propostes ciutadanes es fa presencialment i, després, la votació per a la tria de les propostes es fa en línia. També hi ha altres solucions, com ara les implementades per l'Ajuntament de Barcelona, que ha estat pioner en l'ús del Decidim a Catalunya: ha creat punts d'ajuda en centres cívics, biblioteques, casals de gent gran, on convida aquelles persones amb dificultats per accedir a les noves tecnologies a atansar-s'hi, i els ajuden a registrar-s'hi. Fins i tot hi ha carretons informatius que van pels barris amb població més envellida o sense accés a internet amb l'objectiu d'informar sobre el procés en qüestió que estigui en marxa i de convidar el veïnat a participar-hi.

En una plataforma com Decidim, la deliberació de les propostes és asíncrona.

Efectivament. És un sistema en diferit que permet tenir temps per mirar les aportacions dels altres, pensar-hi i fer-n'hi les nostres. Per a alguns individus és més fàcil fer aportacions ben pensades per escrit que tenir un debat cara a cara amb algú i haver de fer en el moment argumentacions elaborades. El disseny dels components de comentaris i de debat permet debatre dins de la plataforma en un espai de conversa, amb fils on es veu la proposta i tots els comentaris relacionats, on la gent pot entrar a la discussió durant un període de temps. També pot donar suport a les propostes i els comentaris o mostrar-hi el seu desacord —com si fos una xarxa social—. Tots aquests elements són un avantatge respecte a la interacció presencial.

En un article recent compares Catalunya amb Estònia.

Són dos països amb un nivell de desenvolupament tecnològic i un ús d'internet molt semblant (el 90 % de la població fa servir internet o les xarxes socials diàriament), però les institucions públiques dels dos països han optat per un desenvolupament tecnològic per a la democràcia molt diferent. Catalunya ha apostat per engegar processos de participació en què la ciutadania pot intervenir en les polítiques i decisions polítiques. A Estònia, en canvi, han optat principalment per un continuisme en la democràcia representativa a través del vot electrònic en totes les eleccions, i per l'Administració pública digital per dur a terme tràmits i gestions totalment en línia. Són dos models diferents que podríem fer convergir, perquè des de la plataforma Decidim, per exemple, es pot engegar el vot electrònic de manera segura, com a Estònia. De moment, a Espanya això no és permès. En canvi, a Estònia fa més de disset anys que funciona. 

A més del desplegament que té a Catalunya, Decidim està tenint molt de ressò internacional.

Hi ha més d'un milió d'usuaris registrats a tot el món, i la plataforma és usada per més de quaranta països. De moment, hi ha 450 instàncies desplegades, i no tan sols l'estan fent servir ajuntaments arreu del planeta, sinó també partits polítics, com el Partit Democràtic a Itàlia, i governs regionals. Un cas que es pot destacar és la decisió del Parlament i la Comissió Europea d'emprar el Decidim per desplegar processos participatius multilingües, d'ampli abast territorial i llarga durada temporal, com és el cas de la Conferència sobre el Futur d'Europa.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC