«Les escenes punk desconstrueixen llocs i això és molt polític»

 

Fins a la primera dècada del segle xxi, la cultura punkes podia trobar en el dia a dia i en els espais públics de moltes ciutats del món. Carrers, parcs i bars —llocs a vegades visibles i a vegades invisibles— eren escenaris en què els punkssocialitzaven i que es convertien en espais de resistència quotidiana.

Amb la transformació de les ciutats dels últims anys, els escenaris culturals s'han vist afectats de diverses maneres. En molts llocs, l'escenari punkha anat perdent l'oportunitat d'expressar-se en l'esfera pública i això ha donat lloc a una pèrdua de visibilitat.

Per trobar el rastre d'un passat punk a les ciutats cal saber mirar enrere. Aquesta és la base de la recerca de Selin Yagci, estudiant del programa de doctorat de Societat, Tecnologia i Cultura de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la supervisió de Natàlia Cantó. Yagci també col·labora amb dos grups de recerca dels Estudis d'Arts i Humanitats: el grup Processos d'obertura i tancament culturals i socials (PROTCIS) i el grup de recerca Global Literary Studies Research Lab (GlobaLS), també vinculat a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Un dels objectius de la seva tasca de recerca és descobrir i entendre el present i el passat de l'escena punkde ciutats turques i espanyoles, com Ankara, Istanbul, Madrid i Barcelona.

 

Fins a la primera dècada del segle xxi, la cultura punkes podia trobar en el dia a dia i en els espais públics de moltes ciutats del món. Carrers, parcs i bars —llocs a vegades visibles i a vegades invisibles— eren escenaris en què els punkssocialitzaven i que es convertien en espais de resistència quotidiana.

Amb la transformació de les ciutats dels últims anys, els escenaris culturals s'han vist afectats de diverses maneres. En molts llocs, l'escenari punkha anat perdent l'oportunitat d'expressar-se en l'esfera pública i això ha donat lloc a una pèrdua de visibilitat.

Per trobar el rastre d'un passat punk a les ciutats cal saber mirar enrere. Aquesta és la base de la recerca de Selin Yagci, estudiant del programa de doctorat de Societat, Tecnologia i Cultura de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la supervisió de Natàlia Cantó. Yagci també col·labora amb dos grups de recerca dels Estudis d'Arts i Humanitats: el grup Processos d'obertura i tancament culturals i socials (PROTCIS) i el grup de recerca Global Literary Studies Research Lab (GlobaLS), també vinculat a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Un dels objectius de la seva tasca de recerca és descobrir i entendre el present i el passat de l'escena punkde ciutats turques i espanyoles, com Ankara, Istanbul, Madrid i Barcelona.

Des que va sorgir, el punksempre ha estat més que una forma d'expressió artística o musical, ja que els materials subculturals van començar a circular entre persones de diferents localitats.

Estudiant la manera com la gent recorda el passat recent en ciutats com Madrid i Ankara, he descobert que, al principi, els llocs associats a la cultura punkformaven part de la producció i el consum culturals. Posteriorment s'estenien als carrers i esdevenien part de la vida diària. Les pràctiques de socialització van generar nous llocs que anaven més enllà de l'activitat musical i dels concerts, fet que va ampliar les fronteres de l'escena punki alhora les va desdibuixar.

Si és visible, la gent va a l'escenari punken el dia a dia, quotidianament, de manera que l'espai públic té un paper molt particular. Això és la clau per definir què és l'espai públic per a una escena cultural: qualsevol lloc que permeti trobades públiques amb més gent (estranys) pot ser considerat un espai públic.

La visibilitat de les pràctiques socials no solament fa que l'escenari punk estigui disponible per a més gent i per a noves generacions, sinó que també crea familiaritat amb altres grups que no participen necessàriament en l'escena.

Cantonades i bancs de parcs que s'omplen de sobte, cases que semblen bars i bars que semblen cases… L'escena punk ha estat desconstructiva a l'hora de fer servir els llocs, i això és molt polític. Els motius d'aquesta creativitat varien i sorgeixen a partir d'aspectes polítics, socials i econòmics de les diferents localitats. Alguns okupes i centres socials mostren clarament com es creen escenaris alternatius, allunyats de la mercantilització i la dominació capitalista, per acollir concerts, espectacles i xerrades o simplement per reunir-se.

D'altra banda, també s'han utilitzat llocs d'ús quotidià —com ara places, cantonades, parcs o fins i tot centres comercials— per consumir begudes barates a l'aire lliure o gaudir d'instal·lacions interiors de manera gratuïta. Aquest ús diari dels espais, que en general sembla aleatori, va marcar una sèrie de racons de moltes ciutats.

Quan rastregem els llocs que van definir l'escenari punkde ciutats com Madrid i Barcelona, per exemple, veiem que hi havia parcs, places i mercats ambulants que funcionaven com a llocs de trobada: els punkshi anaven a conèixer gent amb les mateixes afinitats i a gaudir de concerts, bars i festivals. He parlat amb persones que feien un ús diari d'aquests espais, i menjaven i dormien a l'aire lliure, sense utilitzar ni necessitar espais interiors. Per exemple, molta gent esmenta la plaça del Dos de Mayo de Madrid com una referència important per a l'escenari punk, i assenyala que hi anava cada dia.

En grans ciutats de Turquia, com ara Istanbul, Ankara o Esmirna, els punksfeien servir parcs i cantonades per passar l'estona de manera molt semblant. La pressió política i la dificultat per ocupar edificis buits va portar els punks a emprar l'espai de maneres alternatives.

A Ankara, per exemple, el pati d'un edifici residencial es podia convertir fàcilment en el punt de trobada d'un grup de punks, que hi anaven a passar hores o fins i tot dies. També era habitual fer servir altres llocs per organitzar concerts assequibles, com ara bars en què habitualment tocaven músics de folk (la imatge i el cercle social dels quals no semblava tenir res a veure amb el moviment punk).

És difícil trobar un punt en comú per als llocs en què tenen lloc les pràctiques punk en un sentit quotidià, ja que cada localitat té les seves pròpies dinàmiques, modelades per l'entorn social, polític i econòmic. Amb tot, en moltes entrevistes, he observat que la gent recorda la llibertat de sortir al carrer sense haver d'acordar un lloc i una hora amb un determinat amic i sabent que sempre hi hauria gent en aquests "llocs punks".

Hi ha diferents maneres d'analitzar el que podem considerar "llocs punks". Podem rastrejar alguns dels moviments visibles de l'escena punk al llarg de la història recent, fins i tot quan és vista com una escena underground. Hi ha una implicació de la paraula underground, més enllà de alternativa, que pot resultar poc cridanera: fa referència a un espai que és menys visible en sentit literal, ja sigui per la ubicació (no és fàcil de trobar per als estranys) o per l'hora dels esdeveniments (moltes vegades de nit o fins i tot d'hora al matí).

Els moviments i les dinàmiques entre llocs visibles i menys visibles han estat subjectes a canvis constants i, per tant, lligats als esdeveniments polítics i a les estratègies urbanes. Quina part d'aquestes escenes passa sota la llum del dia i quina part té lloc de nit depèn de tàctiques i eleccions quotidianes.

Amb tot, és important recordar que el moviment punk no ha estat limitat als bars i a la vida nocturna. Poc després de néixer com a concepte cultural, va trobar una resposta al carrer i va coexistir amb una cultura urbana en molts llocs del món.

Els llocs que es van crear en l'escenari punk i entorn d'aquests espais han estat determinats per hàbits quotidians. Quant a l'economia, per exemple, el fet de socialitzar al carrer permet una despesa mínima de recursos en comparació amb altres activitats, com ara anar a un restaurant o a un esdeveniment cultural amb regles i costos d'entrada.

Les regulacions i el control sobre aquests llocs va fer més difícil que els punks els poguessin continuar fent servir en la vida diària. Els llocs de trobada es van anar adaptant als canvis en les estratègies urbanes. D'aquesta manera, en localitats on no hi havia mitjans per adaptar-se a causa de determinades condicions econòmiques, polítiques i socials, l'escena punk va desaparèixer o es va fer menys visible.

Quan la ciutat i la seva imatge canvien, es transforma també l'ús que es fa dels espais urbans. En nombroses entrevistes es va posar com a exemple el cas de Madrid, una ciutat des de la qual es va intentar llançar a l'exterior una imatge de capital segura. Entre les múltiples conseqüències d'aquest fet, hi ha la disminució del nombre de trobades quotidianes. Això, al seu torn, va tenir un impacte en els escenaris culturals.

Per a l'escena punk, el fet de reunir-se i consumir begudes barates pot tenir un significat més profund del que es podria pensar. Les regulacions i les polítiques que fan difícil que l'escena sigui visible gràcies a la socialització poden afectar la manera com pensen i imaginen l'espai les noves generacions.

L'escena punk actual no sembla tan visible i, per tant, tan activa com abans en moltes ciutats, i no cal anar gaire lluny per demostrar la validesa d'aquest argument. La primera dècada del segle xxi és recordada com un exemple de "bons temps" per les persones lligades a l'escena punk amb qui vaig parlar.

Molts entrevistats, de diferents entorns i generacions, van compartir el seu malestar en referir-se al ritme de transformació que fa esvair el rastre de la majoria de llocs punk, que tanquen de manera temporal o que acullen altres usos. Els hàbits i les pràctiques que s'hi associen també desapareixen.

És difícil percebre tot el que hi va haver amb una mirada ràpida. Només és possible descobrir-ne algunes marques i empremtes parlant amb la gent que hi va ser, per veure si hi ha res d'aquells temps que encara estigui viu en les seves pràctiques quotidianes.

Com argumenta Svetlana Boym al llibre The Future of Nostalgia (2001) respecte a la manera de descobrir el passat urbà, "el passat de la ciutat no és del tot desxifrable, és irreductible a qualsevol llenguatge anacrònic; suggereix altres dimensions de l'experiència viscuda i sotja la ciutat com un fantasma". Qualsevol intent de descobrir aquest passat és valuós per reconèixer aquestes dimensions, que són tant personals com col·lectives.