Assignatura Online d'El món clàssic

Continguts

L'assignatura planteja alguns temes transversals que s'insereixen en quatre grans àmbits temàtics cronològics que, grosso modo, recullen el període que va del segle V aC al segle V dC:

• Grècia, bressol de les cultures mediterrànies del I mil·lenni aC. Bases socials, econòmiques, culturals i històriques 

La Grècia clàssica (segles V-IV aC) té un període formatiu previ, l'etapa arcaica (segles VIII-VI aC) en la qual es formen les ciutats estat, amb Atenes i Esparta al capdavant. La política, la societat i la cultura d'Atenes, especialment, es desenvolupen en aquest període i posen les primeres bases de la nostra manera actual de concebre la vida política i el pensament polític. 

• La cultura etrusca i les cultures orientalitzants de la Mediterrània

Els etruscs, els grecs i els cartaginesos influeixen en civilitzacions com la romana a Itàlia i els pobles ibers i celtibers de la península Ibèrica en aspectes com la cultura material, la religió i la guerra. 

• Roma, la monarquia i la República com a bases de l'Imperi romà

El règim republicà, establert segons la tradició l'any 509 aC, crea un model de governació basat en un equilibri de poders (Senat, magistratures i assemblees) que ha influït en els models republicans moderns. 

• L'Imperi romà: estructures polítiques, econòmiques, socials i culturals, i la seva extensió geogràfica.

August estableix un règim monàrquic amb aparença republicana, el Principat, en el canvi del segle I aC al segle I de la nostra era, en un període en què Roma domina tota la Mediterrània i grans extensions de territori a Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, imposant una frontera física i cultural que separa els «romans» dels «bàrbars». L'extensió del model cultural romà a les províncies és un dels fets cabdals dels primers segles de la nostra era.

Materials

Tot el material docent d'aquesta assignatura està penjat i disponible a l'aula virtual.

Per fer aquesta assignatura s'han triat recursos diversos i específics per als reptes que es plantegen durant l'avaluació contínua.

Repte 1. Itinerari del món clàssic: Atenes/Roma

DOM�?NGUEZ MONEDERO, Adolfo Jerónimo; PASCUAL GONZ�?LEZ, José (1999). «Atenas en la segunda parte de la Pentecontecia. I: la democracia ateniense en la época de Pericles». A: Esparta y Atenas en el siglo V a. C. (pàg. 161-186). Madrid: Síntesis.

FINLEY, Moses I. (2016).«Política». A: El nacimiento de la política (pàg. 71-94). Barcelona: Crítica.

FOX, Robin Lane (2007). «Prefacio: Adriano y el mundo clásico». A: El mundo clásico: la epopeya de Grecia y Roma (pàg. 13-21). Barcelona: Crítica.

GRIMAL, Pierre (2007). «Roma, reina de las ciudades». A: La civilización romana: vida, costumbres, leyes, artes (pàg. 205-249). Barcelona: Paidós.

HERN�?NDEZ DE LA FUENTE, David; LÓPEZ MELERO, Raquel (2014). «El espacio público y el marco familiar: ágora». A: Civilización griega (pàg. 41-79). Madrid: Alianza Editorial.

HERN�?NDEZ DE LA FUENTE, David; LÓPEZ MELERO, Raquel (2014). «Los griegos, signos de identidad: to hellenikon». A: Civilización griega (pàg. 15-39). Madrid: Alianza Editorial.

LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, Pedro. «Espacio y tiempo» (2007). A: Pedro LÓPEZ BARJA DE QUIROGA; Francisco Javier LOMAS SALMONTE. Historia de Roma (pàg. 163-173).  Tres Cantos (Madrid): Akal.

TONER, Jerry (2017). «Un mundo antiguo distinto». A: Mundo antiguo (pàg. 9-31). Madrid: Turner.

Repte 2. Dona, teatre i educació per a la ciutadania: Antígona

Antígona Siglo XXI (2012). Adaptació de l'obra de Sòfocles a càrrec d'Isidro Timón i Emilio del Valle. Direcció: Emilio del Valle. Madrid: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM).

BOWRA, Cecil Maurice (2015). «Poesía y política». A: La Atenas de Pericles (pàg. 175-216). Madrid: Alianza Editorial.

CANFORA, Luciano (1993). «El ciudadano» i «Apéndice documental». A: Philippe Borgeaud (et al.). El hombre griego (pàg. 139-176). Madrid: Alianza Editorial.

DOM�?NGUEZ MONEDERO, Adolfo Jerónimo (2003). «La Grecia arcaica». A: Joaquín GÓMEZ-PANTOJA (ed.). Historia antigua (Grecia y Roma) (pàg. 73-138). Barcelona: Ariel.

DOM�?NGUEZ MONEDERO, Adolfo Jerónimo; PASCUAL GONZ�?LEZ, Joaquín (1999). «Atenas en la segunda parte de la Pentecontecia. I: la democracia ateniense en la época de Pericles». A: Esparta y Atenas en el siglo V a.C. (pàg. 161-186). Madrid: Síntesis.

Estudio 1: Antígona de Jean Anouilh (1978). Adaptació, direcció i realització de Fernando Delgado. Madrid: RTVE.

GUZM�?N GUERRA, Antonio (2006). «Antígona: las leyes escritas de los dioses». A: Introducción al teatro griego (pàg. 101-114). Madrid. Alianza Editorial.

PICAZO, Marina (2008). «Leyes, familia y mujeres en la ciudad griega». A: Alguien se acordará de nosotras: mujeres en la ciudad griega antigua (pàg. 51-72). Barcelona: Bellaterra.

SÒFOCLES (2009). «Antígona». A: Tragèdies tebanes (Antígona, Èdip rei, Èdip a Colonos) (pàg. 27-78 i 255-274). Carles Riba (trad.). Barcelona: Edicions 62 i Editorial Alpha.

Repte 3. Imatge i poder: August i l'Ara Pacis Augustae

BL�?ZQUEZ, José María; CABRERO, Javier (2006). «Ara Pacis. Augusto, un genio de la propaganda política». A: La Aventura de la Historia (núm. 89, pàg. 96-103).

LE GALL, Joël; LE GLAY, Marcel (1995). «La monarquía augústea». A: El Imperio Romano. Tomo I. El Alto Imperio desde la batalla de Actium (31 a. C.) hasta el asesinato de Severo Alejandro (235 d.C.) (pàg. 33-77). Torrejón de Ardoz (Madrid): Akal.

Museo dell'Ara Pacis. Tour Virtuali Roma, Musei in Comune.

NAVARRO, Francisco Javier (2003). «El siglo II a. C. en Roma, entre la continuidad y el cambio». A: Joaquín GÓMEZ-PANTOJA (ed.). Historia antigua (Grecia y Roma) (pàg. 419-462). Barcelona: Ariel.

Smarthistory. Art, history, conversation (Ara Pacis Augustae) (2012). Beth HARRIS; Steven ZUCKER. Khan Academy. Disponible a YouTube.

SYME, Ronald (2010; reed. 2020). «El encauzamiento de la opinión pública». A: La revolución romana (pàg. 561-581). Barcelona: Crítica.

VEYNE, Paul (2009). «Objetivos del arte, propaganda y fasto monárquico». A: El imperio grecorromano (pàg. 335-370). Tres Cantos (Madrid): Akal.

ZANKER, Paul (1992). «El programa de revolución cultural». A: Augusto y el poder de las imágenes (pàg. 128-200). Madrid: Alianza Editorial.

Repte 4. L'alteritat: civilitzats vs. bàrbars

BEARD, Mary (2016). «Roma fuera de Roma». A: SPQR. Una historia de la antigua Roma (pàg. 507-560). Barcelona: Crítica.

HALSALL, Guy (2012). «Definiendo identidades». A: Las migraciones bárbaras y el Occidente romano, 376-568 (pàg. 51-78). València: Publicacions de la Universitat de València.

HEATHER, Peter (2010). «Emigrantes y bárbaros». A: Emperadores y bárbaros: el primer milenio de la historia de Europa (pàg. 19-56). Barcelona: Crítica.

LÓPEZ QUIROGA, Jorge (2008). «¿Sabían los barbaros que eran bárbaros? Nuestra imagen de las gentes barbarae a través de las fuentes». A: Antigüedad y Cristianismo (núm. 25, pàg. 19-36).

UBRIC RABANEDA, Purificación (2009). «Hacia la superación de los prejuicios: la integración del bárbaro en la vida cotidiana del Imperio romano tardío». A: Gonzalo BRAVO; Raúl GONZ�?LEZ SALINERO (ed.). Formas de integración en el mundo romano (pàg. 59-73). Madrid: Signifer («Monografías de Antigüedad Griega y Romana»).

VEYNE, Paul (1991). «Humanistas: los romanos y los demàs». A: Andrea GIARDINA (et al.). El hombre romano (pàg. 395-422). Madrid: Alianza Editorial.

Requisits previs

No cal tenir coneixements previs específics per cursar aquesta assignatura.

Lectures preparatòries:

Recomanem la lectura d'un dels dos llibres breus següents, que serveixen per tenir una introducció més o menys teòrica de què significa (i què entenem per) el món clàssic actualment:

• BEARD, Mary; HENDERSON, John (2016). El mundo clásico: una breve introducción. Madrid: Alianza Editorial.

Amb el fil argumental (o potser el MacGuffin) del temple d'Apol·lo a Bassae, a la regió grega de l'Arcàdia, els dos autors fan un viatge per comprendre l'essència del món clàssic i la seva pervivència en la cultura (occidental) posterior.

• MORLEY, Neville (2019). El mundo clásico: ¿por qué importa? Madrid: Alianza Editorial.

Amb un estil incisiu i que convida a la reflexió, l'autor es planteja per què avui dia ens ha d'importar la cultura clàssica (i la seva història). En realitat, diu l'autor, el món clàssic ens explica com concebem el present i ens serveix, també (o pensem que ens pot servir) per concebre el futur.