"El concepte de competència revoluciona substancialment el pla docent"

Albert Batlle, David Megías i Albert Sangrà són els directors respectivament dels màsters oficials de Societat de la informació, Programari lliure i Educació i TIC, els tres títols de la UOC adaptats a l'EEES (espai europeu d'ensenyament superior). El primer neix del programa de doctorat –si bé no s'estableix un vincle directe entre ambdós– i es proposa formar especialistes per a afrontar els reptes d'organització de la societat de la informació. El segon para atenció a les llibertats associades al programari lliure i les implicacions ètiques, socials i econòmiques d'aquest moviment. I el tercer proposa una formació innovadora en un dels àmbits emergents de la societat de la informació: l'aprenentatge virtual.

Albert Batlle, David Megías i Albert Sangrà són els directors respectivament dels màsters oficials de Societat de la informació, Programari lliure i Educació i TIC, els tres títols de la UOC adaptats a l'EEES (espai europeu d'ensenyament superior). El primer neix del programa de doctorat –si bé no s'estableix un vincle directe entre ambdós– i es proposa formar especialistes per a afrontar els reptes d'organització de la societat de la informació. El segon para atenció a les llibertats associades al programari lliure i les implicacions ètiques, socials i econòmiques d'aquest moviment. I el tercer proposa una formació innovadora en un dels àmbits emergents de la societat de la informació: l'aprenentatge virtual.

ALBERT SANGRÀ. El d'Educació i TIC, algú capaç de saber utilitzar les TIC en un sentit ampli amb finalitats educatives o formatives, aprofitant al màxim les seves potencialitats, siguin per a l'educació formal o per a la no formal; també algú capaç d'iniciar-se en la pràctica investigadora del propi àmbit d'actuació i dissenyar i desenvolupar projectes en aquest àmbit professional i aplicar-los-hi.
DAVID MEGÍAS. El de Programari lliure, a grans trets, emfasitzar el coneixement del programari lliure per a perfils tècnics. Donem una especificitat de programari lliure a professionals de tipus tècnic / informàtic. Disposem d'itineraris segons les especialitzacions professionals que vulguin fer els estudiants. Per exemple, tenim administració de xarxes i sistemes operatius, administració de web i comerç electrònic i desenvolupament d'aplicacions informàtiques. També hi tenen cabuda altres perfils no tan tècnics, com direcció de sistemes d'informació en entorns de programari lliure i economia del programari lliure.
ALBERT BATLLE. Al màster de Societat de la informació el perfil professional bàsic és definit per la recerca per motius acadèmics. Però tampoc no volem oblidar els perfils professionalitzadors que, d'alguna manera, segmenten el que entenem per societat de la informació. En aquest sentit, el màster dibuixa itineraris que vinculen la societat de la informació amb l'àmbit de l'economia i l'empresa, amb l'àmbit político-jurídic i amb el món de la cultura i la comunicació. BATLLE. Aquesta adaptació està en curs. Es tracta, bàsicament, de repensar el procés d'aprenentatge que implica cada assignatura. Treballem des d'allò en què volem que l'estudiant sigui competent. Incorporar el concepte de competència al pla docent de l'assignatura fa que es vegi revolucionat substancialment.

MEGÍAS. El fil conductor de l'assignatura no és un contingut, sinó les competències: què volem que l'estudiant sàpiga fer, com avaluem que ho sap fer i com li transmetem els coneixements perquè ho pugui fer. I el contingut hi ha de ser, lògicament. És un canvi en el model educatiu.

Al màster de Programari lliure tenim la sort que fa dos anys que formem part del pla pilot d'adaptació a l'EEES del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i, per tant, fa dos anys que treballem amb aquesta metodologia.

SANGRÀ. El canvi ha estat integral. Vam començar per determinar el perfil d'estudiant tot identificant les competències que li eren pròpies. Per això vam crear un mapa del màster. Vam associar aquestes competències a les diferents assignatures, però no pel seu contingut sinó per situacions d'aplicació, que són les que es relacionen directament amb el perfil professional i el seu context d'actuació real.

BATLLE. Nosaltres comencem a transformar i a adaptar les assignatures de l'antic programa de doctorat al màster de Societat de la informació. El doctorat entès com fins ara desapareix: tindrà una estructura totalment diferent, amb poques places ofertes de manera competitiva. Les assignatures de l'antic doctorat passen a ser del màster oficial reconvertides i adaptades a l'EEES. MEGÍAS. El sentit és el mateix, el que canvia és la manera com plantegem l'aprenentatge, no solament des del punt vista de l'estudiant sinó també des del punt vista docent. És una manera diferent d'aconseguir els mateixos objectius educatius. En lloc de partir d'un contingut que s'ha d'aprendre, plantegem què volem que sàpiga fer l'estudiant.

BATLLE. Les assignatures continuen existint com a cos central d'un programa oficial, s'han de superar i aprovar i tenen crèdits associats. De fet, el concepte de competència afecta directament el programa. Però, en el fons, les competències van adreçades al conjunt del programa i això és el que hi dóna coherència.

MEGÍAS. El concepte de competència planteja una idea interessant abans no tan clara, i és que es pot treballar a diferents nivells des de diverses assignatures evolutivament. I això -que abans també es feia amb continguts- amb les competències queda més ben definit. Treballes competències a nivell fonamental o professional, per exemple, i això ajuda a la concepció de programa en general i no a una visió fragmentada pròpia dels continguts. BATLLE. La recerca té un pes molt important en el nostre cas. De fet, el programa s'estructura en quatre línies o itineraris una de les quals s'adreça específicament al desenvolupament de la recerca sobre societat de la informació. I, d'altra banda, hi ha una sèrie d'assignatures que especifiquen l'àmbit en el qual l'estudiant vol fer recerca: economia, dret i política o cultura i comunicació. Tanmateix, fins i tot les assignatures no metodològiques sinó de caràcter substantiu tenen un component fonamental de recerca.

SANGRÀ. La relació és inseparable. La recerca alimentarà el màster i aquest promourà la investigació en aquest camp. La nova normativa estatal estableix que, per a presentar un projecte de tesi doctoral, cal disposar d'un nombre de crèdits de postgrau, és a dir, de màster oficial. Això a part, el professorat responsable del màster lidera -o participa en- diferents grups de recerca de la UOC i d'altres universitats en el tema de l'educació i les TIC o de l'aprenentatge virtual (e-learning).

MEGÍAS. El nostre màster és de tipus acadèmic i, per tant, té un vessant professionalitzador i un altre de recerca. L'estudiant decideix quin tipus de formació vol: millorar laboralment, trobar feina, muntar una empresa o portar a terme una tesi doctoral. Nosaltres esperem que els nostres estudiants es decantin pel vessant professionalitzador, perquè a informàtica aquesta és la via habitual. Tot i això, també tenim previst que s'integrin a línies de recerca dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació si volen fer una tesi. Per això tenim previst un seguit de crèdits d'iniciació a la recerca en l'àmbit tecnològic. SANGRÀ. El model educatiu de la UOC -en el qual s'inclouen la tutoria i la consultoria- és un referent en l'ensenyament no presencial actual. És lògic, doncs, que utilitzem aquest model, que, per altra banda, està en constant innovació i millora.

MEGÍAS. Les aplicacions del Campus sí que seran diferents. En l'edició dels màsters de setembre de 2006 farem un ús especial dels taulers de professors i consultors per a cobrir les noves necessitats que hi ha. S'està definint una nova eina de pla docent que ha de permetre especificar l'assignatura d'acord amb les competències. BATLLE. Nosaltres vam fer un exercici de comparació a l'hora de definir i estructurar el programa, l'itinerari de recerca i els itineraris professionalitzadors, i també les assignatures que donaven satisfacció a cadascuna d'aquestes línies. I no vam trobar referents. N'hi ha algun de vinculat a universitats estrangeres (a Oxford, al MIT, a Tampere?), però a l'Estat espanyol no hi havia cap universitat que oferís un màster d'aquestes característiques.

MEGÍAS. El màster de Programari lliure de la UOC va ser el primer d'abast internacional sobre aquest tema. No n'hi havia cap altre enlloc. Sí que hem establert contactes amb altres universitats internacionals, estatals i locals i tenim molts fronts oberts. Per exemple, s'ofereix com a títol oficial a Colòmbia des de fa sis mesos, per conveni amb la Universidad Autónoma de Bucaramanga, també hi ha un conveni a punt amb el Ministeri d'Educació de Veneçuela. Participem en un grup europeu format per professors d'universitats europees amb l'objectiu de crear un currículum comú per al màster en Programari lliure. Ara, també he de dir que, en molts casos, hem obert camí perquè no hi havia referents.

SANGRÀ. Coneixem altres màsters molt importants d'abast internacional, com els de l'Open University del Regne Unit, la Universitat de Maryland dels Estats Units, la Universitat de la Colúmbia Britànica del Canadà i l'Institut Tecnològic Superior de Monterrey a Mèxic. Els hem analitzat i hem intentat tenir en compte els seus punts forts i evitar els febles. Al nostre país l'altre màster de referència és el que ofereix la Universitat de les Illes Balears juntament amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. MEGÍAS. En el nostre cas sí. Ens avala la historia de tres anys que fa que el màster existeix. Hem acumulat més de tres-cents estudiants; per tant, hi ha una demanda real. De fet, la majoria dels nostres estudiants volen aplicar els estudis a la seva professió.

BATLLE. Hem tingut en compte la perspectiva acadèmica, de coneixement teòric i de recerca sobre què és la societat de la informació. En altres termes, allò que feia interessant el programa de doctorat pensem que ha de fer interessant el màster.

Pensem que és un producte atractiu per a persones interessades a fer recerca o entendre els mecanismes, lògiques i dinàmiques que defineixen la societat de la informació per a interpretar-los i aplicar-los a la seva empresa, treball o docència.

SANGRÀ. El referent ho són tots i no ho és cap. És l'experiència de la UOC la que és referència internacional. No obstant això, el nostre màster va molt més enllà de la metodologia mateixa del model UOC, incorporant altres models que, en algunes condicions, poden ésser els més apropiats per a altres institucions.

Els màsters existents acostumen a centrar-se en l'ensenyament a distància o en la tecnologia educativa. Nosaltres hem intentat dibuixar un màster que, per mitjà dels seus itineraris, pugui donar resposta a qualsevol inquietud acadèmica i professional en aquest àmbit. MEGÍAS. Als màsters hi ha llibertat per a fer el disseny que volem. És un tema molt especialitzat i no hi ha un catàleg marcat pel ministeri que determini els tipus de màsters que s'impartiran. D'acord amb les seves línies de recerca i especialitzacions professionalitzadores, cada universitat decideix els tipus de màsters oficials que pot oferir. S'ha de fer una proposta documentada al Departament d'Universitats en què s'especifiqui molt bé el programa, i aquest és l'organisme que decideix si això té prou entitat per a constituir un màster oficial. Efectivament no hi ha un llibre blanc o guia de com han de ser els màsters.

Això sí, han de ser autoritzats. I després han de ser acreditats: a posteriori s'han de presentar resultats de seguiment amb resultats acadèmics i mesures de qualitat que demostrin que s'han fet seguint les exigències del procés de Bolonya.