Jordi Pujol i William J. Mitchell, doctors honoris causa per la UOC

La rectora de la UOC, Imma Tubella, ha assegurat que "avui fem un solemne reconeixement dels mèrits del president Pujol i del professor Mitchell. I ho fem de la millor manera que ho poden fer les universitats: investint-los doctors honoris causa. Han estat considerades dues condicions bàsiques per a conferir-los aquest grau: la qualitat de la seva activitat professional i la sintonia amb aquesta universitat [...]. Un i altre han estat determinants –l'un en la seva creació, l'altre en la seva consolidació– per a aquesta casa". Segons paraules de la rectora, "la UOC es va crear perquè el president Pujol hi va creure, i hi va creure quan Internet encara era un concepte llunyà i el World Wide Web no s'havia difós. I el professor Mitchell va acceptar ser membre de la Comissió Científica de la Recerca i de la del Doctorat de la UOC quan ambdues encara eren només un projecte".

William J. Mitchell, professor d'Arquitectura i Art Multimèdia i Ciència del MIT, ha estat investit per la seva contribució decisiva a la introducció de les TIC en arquitectura i el disseny urbà i a l'estudi de la identitat en relació amb la modificació dels espais de la societat xarxa. El seu padrí, el vicerector Llorenç Valverde, ha assegurat en el seu discurs que, tot i que fer la lloança del professor Mitchell hauria de ser "aparentment fàcil, atesos els molts mèrits del professor Mitchell, presenta la dificultat afegida d'haver de ser resumida en el curt espai de temps que m'ha estat assignat. [...]". Després de destacar la seva trajectòria acadèmica a la Universitat de Melbourne, on es va graduar en Arquitectura, a les de Yale, Cambridge o Califòrnia, entre altres, el vicerector Valverde s'ha centrat en la seva bibliografia, que "dóna fe dels resultats de la intensa activitat investigadora feta pel doctor Mitchell, plasmada en multitud de projectes executats o en curs d'execució [...]. També ha fet algunes incursions en el camp professional de l'arquitectura [...]. He volgut deixar expressament per al final d'aquesta llista l'esment del fet que el Dr. Mitchell també és el president del Comitè Nacional d'Acadèmies de Tecnologia i Creativitat, i és que la seva obra se situa justament en la bella –i no sempre fàcil– confluència d'aquests dos mots, tecnologia i creativitat. Ell mateix s'autodefineix com un dissenyador crític i compromès dedicat a reflexionar, imaginar i inventar". Així mateix, el vicerector ha volgut ressaltar, abans d'acabar, l'extraordinària formació humanística del doctorat. Mitchell ha afirmat que aquesta bona sintonia que ha comentat la rectora és recíproca. "Sempre m'he sentit especialment proper a aquesta universitat a causa del seu compromís de superar les barreres d'espai i de temps a l'hora d'impartir ensenyament i el seu ús reeixit de tecnologia innovadora per a aconseguir-ho. [...] La tecnologia digital crea condicions necessàries per a la democratització de l'educació, però per si mateixa no és suficient. També és necessari, almenys, tenir institucions dedicades a aquesta empresa, eines informàtiques adequades per a fer-la possible i ensenyants que puguin operar de maneres noves". Mitchell assegura que "hi ha universitats tradicionals que han fet contribucions importants a la democratització digital [...]. Però la UOC ha fet el pas molt més radical de crear un veritable campus virtual que serveixi als estudiants siguin on siguin i quan els vagi bé. Les tecnologies i estratègies d'ensenyament en xarxa continuaran evolucionant [...] i els esforços pioners de la UOC, n'estic segur, es recordaran com realment innovadors".

El president Jordi Pujol i Soley ha estat investit no solament en reconeixement dels seus mèrits en els àmbits polític, econòmic, social, cultural i cívic, sinó també per haver tingut el món universitari com una de les prioritats de la seva acció de govern, durant la qual va ser constituïda aquesta universitat. En paraules del seu padrí, l'exrector de la UOC, Gabriel Ferraté, "la fundació de la UOC no va ser el fruit madur d'una situació que fes indefectible i gairebé previsible la seva creació. La UOC va ser una novetat sense precedents tecnològics, acadèmics o jurídics segurs. [...] Malgrat això, el Parlament n'aprovà la creació per unanimitat. [...] De pocs polítics d'aquelles hores es podria dir amb tanta raó com es pot dir de Jordi Pujol que la idea de la urgència d'estar al capdavant de la innovació era central en el seu programa. [...] Amb aquesta mentalitat és lògic que acceptés el repte d'una universitat tan innovadora com la UOC". Segons Ferraté, però, "no ens sentirem orgullosos d'incorporar-lo al nostre claustre de doctors solament pel que pensava i pensa, sinó també pel que ha fet i fa. Em sembla que aquest és un doctorat no solament honoris causa sinó també laboris causa". El president Jordi Pujol ha agraït "l'honor que la UOC em fa investint-me doctor honoris causa. [...] He tingut dubtes sobre el tema del meu discurs de doctorat. [...] Però la idea de la UOC m'ha suggerit un altre tema: el del canvi, el de la transformació que viu la nostra societat, justament perquè la UOC és un exemple de bona resposta a aquest gran repte". Després de fer un repàs del que han estat els últims anys del nostre país, el president ha assegurat que "vivim una crisi en el sentit de cruïlla, o de canvi de rasant, i d'un cert desconcert. En una circumstància així també es necessita aquella percepció del moment, aquella capacitat de fer treballar tots els recursos, de combinar sentiments i racionalitat; però, a més, cal que el país estigui impregnat d'idees mobilitzadores, d'un pensament mobilitzador, d'un pensament que no es mossegui la cua. Això és feina de molta gent; també del món acadèmic, del món intel·lectual. I precisament per això em plau tant ser investit doctor honoris causa d'aquesta universitat, precisament d'aquesta, que conec des de bon començament, que en conec la motivació primera i l'esperit d?innovació, la del repte de les noves tecnologies, de la formació com a condició primera de progrés, la de la universalitat, la de l'optimisme creatiu, de l'ambició; també la de la fidelitat a la nostra identitat, la identitat que ha de continuar essent la de les arrels, la de la continuïtat, però també la del projecte; la d'un país renovat i de l'ascensor social".