Manuel Castells és catedràtic de Sociologia i director de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya a Barcelona. Així mateix, és University Professor i titular de la càtedra de Wallis Annenberg de Tecnologia de Comunicació i Societat a la Universitat de Califòrnia Meridional, Los Angeles. Actualment Castells forma part del Consell d'Administració del California Institute of the Arts i del Comitè Directiu de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT). Communication power és el títol de la seva última obra en anglès, investigació que ja ha estat traduïda al castellà i al català. Amb motiu de la seva publicació recent, hem tingut l'oportunitat de parlar amb aquest reconegut expert en comunicació.
Com va sorgir la idea d'escriure un llibre sobre la comunicació i el poder?
El principal tema subjacent de tota la meva investigació des de fa tres dècades és el poder, però no aconseguia determinar quin era el procés essencial de construcció de les relacions de poder en la societat. Finalment, durant l'anàlisi que vaig fer per escriure la meva trilogia sobre l'era de la informació, vaig arribar a la conclusió que el poder es construeix, sobretot, en la comunicació. Per desenvolupar aquesta intuïció vaig emprendre una investigació empírica i teòrica aprofundida que em va ocupar deu anys i que va conduir a la redacció final del llibre els anys 2006-2008.
En el seu estudi sorprèn el lector amb una anàlisi del cervell, les emocions i els sentiments. Per què aquesta immersió en el món de les xarxes neuronals i les seves percepcions sensorials?
Perquè, si la meva hipòtesi és que la forma essencial del poder és la influència que s'exerceix sobre les ments de les persones i que aquesta influència es construeix mitjançant l'entorn de comunicació d'on rebem els senyals que activen el nostre comportament, havia d'entendre d'alguna manera com les xarxes neuronals del cervell connecten amb les xarxes de comunicació mitjançant les quals percebem el món.
El poder és el poder de la comunicació afectiva sobre la comunicació racional?
El poder s'exerceix mitjançant la construcció de la realitat al nostre cervell. I el cervell, per raons lligades a l'evolució de l'espècie i estudiades per la neurociència, es mou, en primer lloc, per les emocions que s'expressen en sentiments que organitzen el procés de decisió conscient. El poder es construeix per l'acció cognitiva que activa emocions, sentiments i processos de decisió en la nostra ment, inserida en el seu entorn de comunicació social.
Si el poder es construeix en l'espai de la comunicació, quin és el paper de l'Estat?
L'Estat, com a forma última d'organització del poder en la societat, regula l'espai de la comunicació per mantenir les relacions de poder que s'hi expressen. Però aquesta regulació depèn de la relació sempre canviant de relacions de poder dins l'Estat, perquè mentre hi ha dominació de certs interessos i grups també hi ha resistències d'acord amb altres interessos i valors, a més de compromisos entre diferents actors socials. La resultant d'aquestes relacions de poder determina la regulació de la comunicació per part de l'Estat, una de les formes més importants d'exercici del poder estatal.
En l'era digital actual, quina és la situació dels mitjans de comunicació?
S'ha intensificat la inserció contínua de tots nosaltres en un món de comunicació multimodal del qual no sortim mai. Però, juntament amb la comunicació de masses que és predominantment unidireccional i controlada per governs i grans grups mediàtics, ara s'expandeix l'autocomunicació de masses per mitjà d'internet, cosa que fa possible una comunicació horitzontal, interactiva i escassament controlada per les grans organitzacions polítiques i econòmiques, encara que dominin les telecomunicacions.
Gràcies a les xarxes de comunicació lliures com internet, podem dir que els ciutadans es converteixen en els periodistes del món?
Completament, encara que més que no pas periodistes (que és una professió reglada) els ciutadans s'erigeixen en informadors, analistes i líders d'opinió. En aquest sentit, els periodistes han perdut el monopoli de la informació, però guanyen llibertat respecte a les seves empreses perquè es poden recolzar en xarxes ciutadanes que constantment treballen contra la censura. Es forma una aliança entre els periodistes ciutadans i els ciutadans periodistes.
Quina mena de relació hi ha entre els mitjans de comunicació i la desconfiança mundial de la societat envers les institucions polítiques?
La política és essencialment mediàtica i, per tant, adopta el llenguatge mediàtic caracteritzat per la lògica de l'entreteniment i l'escàndol per guanyar audiència. Així se simplifiquen els missatges polítics, es personalitza la política i es generalitza la política negativa basada en la denigració de l'adversari. Tot això condueix a un desprestigi de la classe política i soscava la confiança dels ciutadans en els seus representants. Però no són els mitjans els que activen els escàndols, són els mateixos polítics, utilitzant els mitjans per als seus fins, en connivència amb els interessos dels mitjans per a guanyar audiència.
Al seu llibre diu que tot poder genera una resistència en contra, un contrapoder. La mobilització del 13-M i 14-M i la campanya electoral d'Obama són exemple d'això. Quins factors comparteixen ambdues iniciatives perquè la participació ciutadana fos tan elevada?
La lliure autocomunicació de masses; la utilització massiva d'internet i de les comunicacions mòbils per a introduir informacions i debats que no eren controlats pels grans mitjans de comunicació i que van permetre l'autoorganització i la mobilització espontània de la gent.
Som davant d'una revolució de la democràcia mediàtica?
Sense cap mena de dubte hi ha una transformació profunda de la relació entre comunicació i poder a partir de la capacitat de les persones per a construir les seves pròpies xarxes de comunicació i organitzar projectes comuns sense passar per la intermediació dels grups econòmics o polítics dominants. La imparable mobilització a l'Iran, malgrat una repressió sagnant que dura mesos, és un exemple revelador de la nova capacitat de democratització de la gent mòbil-itzada
