«La tecnologia transforma els rols de l'aprenentatge»

És un projecte amb la participació de vint-i-cinc països, organitzacions i xarxes que té per objectiu renovar la manera en què aprenem. Nosaltres entenem que el lideratge en l'aprenentatge no l'ha de tenir una única persona o institució, sinó que s'ha de distribuir. Pensem que cal trencar algunes barreres que hi ha en l'educació; per exemple, el fet que els mestres treballin aïllats i no en equip. Hem de crear entitats educatives que siguin alhora formatives. Per exemple, que els mestres puguin compartir estratègies, observar com treballen els seus col·legues i també ser observats, que puguin criticar i rebre crítiques... Tot per a enriquir i millorar la seva feina. Els mestres han d'apuntar als seus estudiants quins són els seus punts forts i quins els seus punts febles, i redissenyar la manera com aprenen. Manca recerca sobre la feina que fan els mestres i manca l'accés a aquesta recerca. Calen repositoris de coneixement sobre la seva pràctica perquè els mestres hi puguin accedir i millorar i innovar en la seva feina. Sí, crec en un entorn central d'aprenentatge on els alumnes es troben amb els amics. S'ha demostrat que funciona. Hi ha moltes escoles que treballen molt bé i són innovadores; el repte és que aquest tipus d'educació sigui per a tots els estudiants, no solament per a uns pocs afortunats. Sí, però no ha de ser l'únic punt, sinó que hi ha d'haver altres entorns d'aprenentatge. D'altra banda, alguns estudiants estan en desavantatge perquè a casa tenen entorns difícils que no els motiven a aprendre. A Portugal hi ha una escola mòbil per a estudiants que treballen en circs i poden contactar amb els tutors quan volen per internet. A Dinamarca algunes escoles combinen l'educació formal a l'escola amb l'educació no formal que fan els estudiants en tallers d'artistes i artesans locals, en teatres, etc. L'Institut Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia forma part del projecte Entorns innovadors d'aprenentatge (Innovative Learning Environments) de l'OCDE. És una escola pionera en la integració de les TIC. La tecnologia ha canviat la manera d'ensenyar i d'aprendre, i també el rol dels mestres, els estudiants i les famílies. Ha passat de ser una escola d'última opció per a les famílies, com era durant els anys noranta, a una escola prioritària per a les famílies, en què els estudiants obtenen resultats notablement millors que a la resta d'escoles catalanes i que és estudiada per professionals de l'educació pels bons resultats que té (en aquest enllaç es pot llegir el projecte sencer). Sí, és fonamental perquè transforma els rols de l'aprenentatge. Pot canviar qui és la persona que aprèn i qui és la persona que ensenya, millora l'accés al coneixement, l'aprenentatge col·laboratiu, l'avaluació... Sí, és important que les escoles facin servir tant com puguin la tecnologia. Es pot utilitzar de maneres molt diverses, des de fer pel·lícules amb els estudiants fins a classes per videoconferència, grups de facebook, etc. La tecnologia és fantàstica per a poder compartir coneixement, i això fa l'escola més eficient i més econòmica. A Colòmbia hi ha un projecte en què els mestres, en lloc de viatjar per diferents punts del país per a educar, comparteixen el coneixement amb les TIC. Les escoles s'han d'interessar pel món digital, però no ser-ne un reflex, perquè el món digital promou també valors molt superficials, com la majoria de mitjans de comunicació. Si entenem per què aprenem i com és d'interessant aprendre, estarem més compromesos amb l'aprenentatge al llarg de la vida. D'altra banda, és important crear ja des de petits un bon ambient d'aprenentatge per a posar les bases d'aquest desig de formar-se durant tota la vida. Estimular la curiositat, l'emprenedoria, la recerca, el treball en equip... Tots aquests conceptes són fonamentals en l'aprenentatge del segle XXI.