Les xarxes socials amplien les relacions personals sense perjudicar-les

Entre les conclusions a què ha arribat Reig com a investigadora dels canvis socials que es produeixen a causa d'internet i les xarxes socials com Facebook o Twitter, hi ha el fet de construir un concepte de nosaltres, de comunitat, cada vegada més gran. «Això no és nou; ja fa molts anys la informació era a les places o els mercats, els llocs del públic. Després els mitjans de comunicació de masses van canviar el caràcter interactiu i social de la informació. Les xarxes socials ens tornen als espais públics com a formes renovades d'obtenir informació», afirma Dolors Reig. «Les xarxes socials pugen a les fonts fiables d'informació i tiren a terra les que no generen informació fiable. Canvien algunes coses, com el fet que a les xarxes socials, a diferència de les àgores tradicionals, la confiança cal demostrar-la, cosa que dóna lloc a hàbits de més autenticitat i transparència».

El concepte de confidencialitat també és afectat per la irrupció de les xarxes socials com a forma d'interrelació personal. «La confidencialitat ha estat superada per la necessitat d'estar informats i connectats permanentment. Les noves generacions no veuen cap perill a oferir tota mena de dades i d'informació per a ser compartida amb altres a la xarxa. Ja no és necessari tenir la informació; n'hi ha prou de fer-la servir, de poder utilitzar un servei».

Reig també posa l'èmfasi en el concepte de cooperació, un dels elements més importants en l'evolució de la humanitat. «Les possibilitats de cooperació que ofereixen les xarxes socials són infinites, i no és gens important que no ens vegem les cares per a poder col·laborar en projectes que ens interessin». Aquesta experta en psicologia social parla de neorelacions a les xarxes socials, on «es tendeix a una dissolució de categories i a una interrelació total, on és important deixar-se desbordar pels diferents matisos socials i evitar les etiquetes».

Que som animals socials ho demostren les noves investigacions en neuroimatge, que ajuden a conèixer més el cervell i confirmen la nostra inclinació a qualsevol mena de socialització: l'existència de les neurones mirall, investigacions que mostren la correlació entre la grandària de determinades zones del cervell i la complexitat i la grandària del nostre graf social.

Canvis de models polítics i econòmics

La gestió de coneixement social, el treball col·lectiu, la xarxa estan fent realitat algunes velles utopies que ja apuntaven al fet que treballem i aprenem millor en grup. «Vivim èpoques de canvi cap a societats, sistemes polítics més participatius». La col·laboració també ens portarà cap a una societat 2.0 que necessita reinventar-se a mitjançant coses com el consum col·laboratiu, afirma Reig.

Les xarxes socials van canviant models de negoci tradicionals. Reig va esmentar diferents exemples d'això, com el de l'economia basada en dades (es diu que les dades són el petroli del segle xxi), la tendència del Push al Pull o fins i tot el fet que la televisió, que va començar a perdre audiència a causa de les noves maneres de relacionar-se a internet, va veure clar que havia d'evolucionar cap a la interactivitat.