Agustí Alcoberro
L'any vinent se celebrarà el 300 aniversari del 1714 en un context polític remogut. Com a especialista en la guerra de Successió, creu que la situació actual pot tenir algun paral·lelisme amb aquell escenari?
Catalunya lluitava per la seva llibertat, i fins a l'últim moment va confiar que les grans potències europees l'ajudarien a fer front a Felip V i a mantenir les seves institucions. En el Pacte de Gènova (1705), Anglaterra s'havia compromès a donar suport econòmic a Catalunya i a mantenir les seves llibertats -principalment per una qüestió comercial-, però no ho va mantenir. Fins a l'últim moment, els catalans van confiar que un canvi de govern a Anglaterra -dels tories pels laboristes- els podria fer guanyar la guerra.El Govern català confia ara que les instàncies internacionals legitimin el dret a decidir i respectin l'elecció que facin els seus ciutadans. A veure què passarà... Com diuen a vegades: les grans potències es juguen a l'atzar la vida dels pobles.
A la conferència també ha establert paral·lelismes entre el 1714 i el 1939, quan Catalunya va tornar a perdre la guerra...
Efectivament, n'hi ha molts. El 1939, Catalunya confiava de nou que la comunitat internacional la salvaria de la dictadura del general Franco, i no va succeir. Un altre paral·lelisme és el gran nombre de persones que van fugir a l'exili, tant el 1714 com el 1939. En ambdós casos fou un exili qualitatiu, de persones implicades políticament i amb un alt nivell d'educació. En tots dos casos, els exiliats van marxar amb la idea que el retorn era possible en un futur. L'exili català de 1714 fou molt important, per l'època: entre 25.000 i 35.000 persones van sortir de Catalunya i van exiliar-se a Europa, principalment a Viena, a l'entorn de la cort de l'arxiduc Carles.
La repressió va ser terrible per als que es van quedar.
Sí, Felip V va imposar a Catalunya el model absolutista de Castella, i va reprimir i castigar els catalans. Un exemple n'és la fiscalitat, va imposar el cadastre -un impost de terra vençuda-, que multiplicava per 7,3 els impostos que pagaven abans els catalans.
Un altre paral·lelisme del 1714 amb el 1939 i amb l'actualitat és la importància de l'opinió pública internacional.
Sí, la guerra de Successió va ser la primera guerra moderna de la història, amb una opinió pública influent. L'opinió pública europea es va indignar amb l'assetjament Borbó a Catalunya, igual que va passar durant la Guerra Civil espanyola, en què els mitjans de comunicació van fer-se ressò de la forta resistència republicana.
«La novel·la d'Albert Sánchez-Piñol és d'una gran fidelitat històrica»
Victus, d'Albert Sánchez-Piñol, ofereix una visió novel·lada de la guerra de Successió i de la resistència dels catalans. Què n'opina, del llibre?
Vaig parlar amb Sánchez-Piñol diverses vegades mentre l'escrivia. És una novel·la d'una gran fidelitat històrica, ho he comprovat personalment consultant arxius, i m'he quedat sorprès de la seva fidelitat, fins i tot en els més detalls més petits. Sánchez-Piñol va llegir-se de cap a cap la voluminosa obra del cronista Francesc de Castellví, que es va exiliar a Viena després de la derrota. Els quatre volums de les Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 són una de les fonts més importants de la guerra de Successió i de la situació en què van quedar els catalans. Per vergonya nostra, l'obra no ha estat editada per cap editorial catalana, sinó que ho ha fet una de Madrid -i no ha estat fins el 1997.
L'obra de Sánchez-Piñol desmitifica alguns personatges, com Rafel de Casanova, a qui presenta com un personatge dèbil, i en reivindica d'altres, com el general Villarroel.
Res no és blanc ni negre. Rafel de Casanova, com a conseller en cap, va assumir les seves responsabilitats durant el setge a Barcelona i, per sorteig, li va tocar encapçalar la Junta de Govern de Catalunya. El problema és que té l'estigma de vençut. El general Villaroel va actuar per fidelitat al rei Carles, no al govern de Catalunya.
Congrés científic internacional sobre el 1714
Passem a l'actualitat. Com trampeja l'actual situació econòmica el Museu d'Història de Catalunya?
Des de fa dos anys hi ha contenció pressupostària. Malgrat tot mantenim la xifra de visitants. El 2012 vam tenir 120.000 visitants a l'exposició general i 75.000 a les exposicions temporals. Tenim una col·lecció de 14.000 objectes.
Ens pot avançar alguns dels actes que es preparen per a la commemoració del 1714?
Les activitats principals seran una exposició al Museu, que s'inaugurarà el gener de 2014; una Ruta 1714, que inclourà el Castell de Cardona i el Born, entre altres punts; i un congrés científic internacional organitzat per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat parisenca de la Sorbona.
El Museu d'Història de Catalunya rep moltes visites d'estrangers. Quina creu que és la impressió que s'emporten de Catalunya?
Una de les preguntes que a vegades em fan és «per què Catalunya encara no és independent?» i té una explicació història. Espanya no ha entrat mai en una guerra mundial. Els països que ho han fet, han perdut colònies. El Regne Unit va perdre Irlanda i l'Índia; Rússia, les repúbliques bàltiques, etc.A més, Catalunya és, des del segle XIX, la fàbrica d'Espanya, i Espanya n'ha estat el principal mercat. D'aquí que durant tots aquests anys li hagi convingut una autonomia. Però ara Espanya viu una crisi històrica i Catalunya té un mercat internacional important, ja no en depèn tant. Això fa que hi hagi una oportunitat històrica per a la independència.
Contacte de premsa
-
Redacció