«La qualitat televisiva es ressent de la precarització que viu el sector periodístic»

La proliferació de televisions. S'han multiplicat d'una manera bestial i això ha fet que l'audiència s'hagi partit molt. El que abans eren les grans cadenes comença a desaparèixer. I ara ve l'altre canvi: què farem amb internet? Amb la proliferació de l'ús de la xarxa tot el llenguatge televisiu viu un procés de canvi. Com es consumirà la televisió d'aquí a cinc anys? Quines vies de negoci hi haurà? Encara ningú no ha trobat la fórmula màgica per a poder explotar per internet el concepte televisiu. TV3 ha apostat sempre per un producte de qualitat televisiva, continuant mirant el món des de la nostra perspectiva de país. A més, té star system propi que s'ha anat creant amb els anys i ha aconseguit el que no aconsegueix ningú: ser la televisió líder en aquest país durant quinze mesos seguits. Que les coses siguin de debò, és a dir, que ens les creguem i no enganyem els espectadors. En el cas d'El convidat, anem a casa seva i convivim amb aquella persona moltes hores, i és gràcies a aquesta convivència que aconseguim arribar a uns nivells de conversa molt íntims i a l'ànima de la gent. A dormir només s'hi queda l'Albert [Om], però ens hi traslladem un guionista, dos càmeres ?un dels quals és realitzador?, un tècnic de so i una persona de producció.

Tot i així, els que no hem d'estar físicament a l'espai on s'enregistra intentem agafar una mica de distància per aconseguir el grau d'intimitat que comentava. Ens passem el dia esperant, seguint el programa, escoltant-lo, estructurant-lo, treballant-lo... D'una banda, perquè és un producte que és molt ben pensat: l'espectacle el tenen molt ben definit, tenen clar el funcionament, una estructura de programa que funciona molt bé... I, de l'altra, perquè hi ha un component humà que fa que sigui molt proper a la gent. És la història del «si vols, pots», la història del somni aconseguit. Les històries humanes de cadascun dels membres del concurs fan que molta gent s'hi pugui veure reflectida. Sí, n'ha fet augmentar el consum, és a dir, persones sense feina, que tenen més estona lliure, passen més hores a casa i, per tant, consumeixen més televisió. El màster ha aconseguit matisar l'excés de contingut teòric per a anar a una feina més pràctica. Per exemple, en l'assignatura de magazine que he dut fins ara el que fem és treballar aquest format com si fóssim en un entorn laboral real: elaborem un guió de dalt a baix, decidim temes i convidats, escrivim tots els elements de guió des de les entrevistes fins als càirons, etc. El màster inclou visites de treball a la TV. Per exemple, una reunió amb l'equip d'Els matins o veure com es fan els programes d'humor Crackòvia i Polònia, etc. També es fan algunes sessions presencials vinculades directament a l'assignatura Els formats televisius», com ara a El convidat. Aquest és un tret diferencial respecte d'altres màsters. Durant molts anys hi ha hagut certes professions amb allau de gent que el mercat laboral ha pogut absorbir. Periodisme és una d'aquestes professions. Però actualment han disminuït les possibilitats de treballar perquè no hi ha diners, el mercat cada vegada és més limitat, es fa difícil engegar nous projectes i això provoca que cada vegada més persones es quedin sense feina.

A més, el periodisme és de les professions que malauradament ha entrat en un procés de precarització molt lamentable. Molts mitjans s'aprofiten de gent jove que treballa tot el dia fent un programa de ràdio. I els bons periodistes no disposats a treballar per quatre peles deixen la professió. I això també fa que la qualitat se'n ressenti. Que ho facin. Hem de fer el que volem, encara que acabarem guanyant-nos la vida no pas del que hem estudiat, sinó del que podrem.

Penso que la formació ha d'anar encaminada a formar persones obertes, capaces de buscar-se la vida, en la qual la formació humana encara ha de ser igual o més important que la formació especialitzada, precisament perquè penso que els joves del futur treballaran d'una cosa que no és aquella per a la qual han estudiat. Permet, d'una banda, que la gent que treballa es pugui continuar formant i, de l'altra, adquirir més coneixements sense haver de renunciar a fer altres coses: eliminar tots els límits.

Jo, per exemple, treballo i tinc tres fills... No podria anar a la universitat. L'aprenentatge virtual em permet compaginar la vida personal amb uns estudis que, a més, són molt personalitzats. Aquesta és la clau. Els qui hi estem implicats estem molt pendents del que passa a l'alumne. Encara que sigui increïble, és el tracte més personalitzat amb la distància més gran possible. En una facultat de tres-cents alumnes el professor probablement no sap qui són.

Per tant, l'ensenyament virtual aporta un tracte molt personalitzat quan la distància és immensa. Sí, un recull d'històries humanes sobre la Guerra Civil. El punt de partida és una imatge dels que eren infants fa setanta-cinc anys, quan va acabar la Guerra Civil. Estiro el fil a partir de la imatge que els ha quedat gravada per tota la vida.