«El bon turisme és el que ajuda a tirar endavant els més pobres als seus països»

La filosofia de la nostra organització, la Fundació Retour, es basa en un concepte diferent de turisme del que tenim a occident. Aquí fem tres setmanes de vacances i després treballem onze mesos. Als països del sud, la gent mai no va fora per vacances, ni tan sols tenen dies lliures; sempre treballen i no saben què vénen a fer els turistes. Ells no entenen per què volem passejar pel sol o viatjar en jeeps descapotables per la selva tot el dia, perquè miren de sortir d'aquestes condicions. Voldrien tenir aire condicionat, no haver de treballar, fer una dutxa diària, i nosaltres anem justament allà a fer el contrari. Per a ells el turisme és un fenomen estrany. Per a mi el problema no és que la gent vagi allà a fer aquestes coses. Això està bé i poden fer el que vulguin. Però la cosa important és el que la gent de les destinacions en treu, de tot plegat. Per a ells el turisme representa feina i, si poguessin guanyar-se la vida amb l'agricultura, potser s'ho estimarien més que no pas amb el turisme. El que hem de fer és assegurar que el fenomen turístic ajudi a desenvolupar les comunitats, i no pas de la manera que nosaltres volem sinó de la manera que ells vulguin. Hem de participar en aquest procés de turisme i per a mi qualsevol forma que ajudi la gent del lloc a tirar endavant en el desenvolupament que ells realment volen és bon turisme. Pot ser en un hotel amb tot inclòs a la República Dominicana o amb un grup de joves que fan un recorregut guiat amb bici. El que és important no és el que es fa sinó com afecta l'interès de la gent del lloc. Un dels principals problemes és que el turisme és un sector en què es fan molts diners i és el generador de treball més gran del món. Per tant, s'hi mouen molts interessos i sovint no importa l'interès de la gent dels països de destinació. És un procés que ha explotat en els últims quaranta anys. Han crescut moltes cadenes i grups i al final, davant aquests grans interessos, els de la gent local queden en l'últim lloc. Nosaltres lluitem per retornar aquests interessos a la foto. És cert. Tot procés de desenvolupament ja no serà mai més de nord a sud. A l'Índia ara també hi ha hotels de propietat índia. Les comunitats locals no són una entitat única, perquè hi trobem diferents interessos. La nostra organització mira per l'interès de la gent que queda fora del procés polític i dels mercats. Pensem que el concepte de desenvolupament i turisme sostenibles hauria de ser mesurat per com l'interès dels grups dèbils de la societat n'és servit. El nostre objectiu és ajudar els més pobres. Per a mi aquest és el tema principal. S'ha de parlar amb els líders i les empreses de la comunitat i convèncer-los que el turista europeu és cada vegada més conscient del desenvolupament sostenible, que la UE fa lleis perquè es respectin els drets humans a tot arreu i que les empreses també en són responsables. Perquè, si una companyia té un problema al país on és, també en pot tenir després a Europa. Existeix el concepte sobre la responsabilitat social empresarial, concepte que ens diu que les companyies han de tenir responsabilitat en qüestions socials fins i tot quan el govern no en té. Podem anar un pas més enllà, especialment quan el govern no respecta els drets humans, les companyies els han de respectar. Les empreses han de treballar d'acord amb els principis de l'ONU. Quan a Tailàndia es produeix turisme sexual això és una violació dels drets humans. Al govern d'allà no el preocupa, però els operadors turístics europeus tenen la seva responsabilitat i han de parlar amb els hotels perquè apliquin els drets humans. És que és complicat. Ens han dit que la crisi econòmica dóna oportunitats per a continuar en una direcció sostenible, però el primer que va fer el govern holandès va ser abolir la taxa del querosè, quan un dels principals problemes de contaminació és el trànsit aeri. Per a mi aquesta va ser la prova que tot el que es diu sobre l'economia sostenible és un parany. D'altra banda, penso que els països de destinació tenen més bones opcions per a trampejar la crisi, perquè ells no paguen les taxes per a pagar als bancs. En l'economia informal es fan préstecs els uns als altres. En la història l'economia informal ha estat més forta i sostenible davant d'una crisi. Nosaltres hem destruït la nostra economia mitjançant el sistema financer. L'economia informal, en canvi, s'adapta a les necessitats de la gent, mentre que la nostra no. Ho fa, sí. No fa la societat igualitària, però és un sistema que pot sobreviure. Si la meva targeta de plàstic s'espatlla, tinc un gran problema perquè no tinc accés als meus diners. Ells no tenen aquest problema. Justament ara he tornat de l'Àfrica i de l'Àsia i allà hi ha energia positiva: veus gent jove negociant i tirant endavant. El meu cosí estudia emprenedoria aquí a Europa, però després aquests joves van directes de la universitat al món real i no tenen el coneixement real del negoci. Són molt poderosos. Fan un bon treball en el que els afavoreixi. S'inverteixen molts diners en aquest terreny per a afectar el nostre sistema polític i econòmic. Parlen de mercat lliure, però influencien el mercat per mitjà de la política. Sí, perquè els funcionaris pensen en les empreses. Per a mi el govern és una entitat que ha de protegir els ciutadans de les coses dolentes del mercat, regulant-lo i preservant-ne la cara humana. Avui dia, però, si parles amb els funcionaris, només pensen en les empreses, i els governs fan el que les empreses volen i no entenen què són els mercats o les empreses ni com treballen. Tenen posicions molt defensives i és com parlar amb una paret, mentre que els empresaris et parlen dels seus interessos i de com els teus poden encaixar amb els seus. És molt més eficient parlar amb ells que amb un govern.