«Les institucions educatives han de repensar la seva missió i establir l'excel·lència en l'aprenentatge com a component bàsic»

Accés, equitat i impacte continuen essent al centre de les nostres preocupacions avui. Continuem veient problemes d'accés per culpa de limitacions tècniques. A més, necessitem recursos d'e-learning que siguin aptes per als diferents dispositius (responsive); és urgent desenvolupar i oferir solucions d'aprenentatge que funcionin en tots els dispositius, independentment de la mida, forma, resolució o sistema operatiu.

Oferir activitats d'e-learning productives i continguts de qualitat són reptes importants i polèmics. Un altre repte és l'elevat nivell tecnològic que cal que tinguin educadors i alumnes, i la manca de fluidesa en els nous llenguatges digitals. A més, el plagiarisme i els drets d'autor continuen essent problemes difícils de resoldre. Aquesta és una gran pregunta però no crec que ningú pugui contestar-la de manera adequada actualment. La motivació és una qüestió altament personal i canviant. Atès que la motivació és tan polifacètica, no hi ha un abordatge únic per a garantir augmentar la motivació de les persones. Molt probablement, els fonaments per a aprendre al llarg de la vida es posen en la infantesa. Fins i tot pot ser que la motivació per a aprendre sigui una capacitat humana innata. Malgrat que la majoria de recerca assumeix que la motivació per a aprendre desapareix o roman en estat latent en algunes persones, penso que les persones continuen aprenent al llarg de les seves vides, potser algunes més que d'altres. Qualsevol persona que té una criatura sap que està en un procés dur d'aprenentatge per a esdevenir mare o pare. Hi ha persones que aprenen a cuinar o a conduir. Els exemples sobre l'aprenentatge al llarg de la vida són inacabables. Per tant, pot ser que la pregunta sigui com podem motivar la gent a aprendre més i a aprendre allò que nosaltres (educadors, governs, sector econòmic) volem que aprenguin. Suposo que si vaig escollir una trajectòria professional en una institució d'educació superior ja vaig mostrar un interès per entendre el món de manera continuada. Com a directora d'un centre de recerca, rarament passa un dia sense que alguna cosa nova em surti al camí. Contínuament trobo coses que em piquen la curiositat. Per a aprendre, faig servir internet amb seny, però també tinc altres fonts, com llibres i comunicació personal amb experts. Però per a mi és fàcil: llegir i aprendre han estat durant molt temps dos dels meus passatemps preferits. Crec que les tecnologies mòbils ofereixen les mateixes potencialitats en l'aprenentatge al llarg de la vida que en qualsevol altre tipus d'aprenentatge. Un accés immediat a la informació i la comunicació pot beneficiar els diversos tipus d'educació. Les tecnologies mòbils requereixen poca infraestructura i, per tant, poden arribar a zones remotes amb una relació cost-efectivitat millor que altres TIC. I els dispositius mòbils requereixen pocs coneixements, fent que pràcticament no hi hagi barreres d'ús. Els mòbils ja es fan servir per a formar professors i permeten a institucions estar en contacte amb els estudiants, oferint un suport d'aprenentatge més efectiu i econòmic. Es diu que fins i tot milloren la retenció i l'èxit dels estudiants, facilitant un aprenentatge col·laboratiu i fomentant la independència en l'aprenentatge, precursora de l'aprenentatge al llarg de la vida. És innegable que hi ha hagut una explosió en l'ús de telèfons mòbils als països en desenvolupament i que això ha generat un auge (en bona part provocat pels mateixos productors de mòbils), ha suscitat l'interès dels governs i educadors i capturat l'atenció de la comunitat internacional de desenvolupadors, els quals han patrocinat projectes d'aprenentatge mòbil. Tot i això, és difícil determinar l'impacte real de l'educació mòbil i si les tecnologies mòbils milloren l'accés i la qualitat de l'aprenentatge de manera significativa. En aquest moment encara hi ha un buit important entre el futur potencial i la realitat. Malgrat l'alt índex de penetració dels telèfons mòbils, el fet és que, globalment, dominen els dispositius sense connexió a internet. Per tant continua havent-hi obstacles per a promoure els telèfons mòbils com a eines d'aprenentatge, a més d'altres obstacles com el nivell de coneixement d'ús de les TIC, la manca d'expertesa tecnològica dels educadors, la pobra cobertura de la xarxa, la manca de dispositius a preu accessible, el canvi freqüent de número de telèfon o targetes SIM dels usuaris per a acollir-se a ofertes, compatibilitat de maquinari, limitacions dels dispositius (p. ex. funcionalitat limitada i capacitat d'emmagatzematge de dades), seguretat, i preu força car dels serveis i les dades. Hi ha la qüestió de l'equitat, no només per aquells que no tenen diners per a comprar telèfon o crèdit, sinó també per aquells que no tenen accés a telèfons per altres motius. Un altre obstacle és que la majoria de continguts són dissenyats per als ordinadors de taula, escrits en anglès, amb una visió occidental i amb un creixent ús de l'streaming i el multimèdia. Cap d'aquests factors fa que aquests continguts siguin atractius per al públic dels països en desenvolupament, on els mòbils tenen un límit de veu i missatges de text, amb una connexió a internet lenta i on baixar un vídeo de YouTube costa el mateix que es pot cobrar durant un dia. La tecnologia mòbil no serà la resposta als problemes educatius del món en desenvolupament, però penso que si la infraestructura millora, els dispositius esdevenen més accessibles econòmicament i aquestes tecnologies es despleguen estratègicament, esdevindran instruments catalitzadors per a augmentar l'accés a l'aprenentatge, fins i tot en les comunitats més pobres i difícils d'accedir. Tinc l'esperança que, com més educadors dels països en desenvolupament tinguin un mòbil, més significativa serà la seva contribució a desenvolupar un contingut adequat i un model d'aprenentatge per a mòbils. Quan el Govern d'Austràlia va fundar el DEHub, a Austràlia no s'havia invertit en cap centre que proporcionés coneixement sobre l'adopció de tecnologies efectives per a l'aprenentatge en l'educació superior, tot i que sí que n'hi havia a escala internacional. Vaig creure que calia una col·laboració de diferents institucions que destinessin recursos a recerca, generació i transferència de coneixement.

Generant, disseminant i compartint coneixement, el dehub pot informar i influir en polítiques i millorar la pràctica de l'e-learning, i promoure una visió més positiva de la vàlua de l'educació en línia i a distància. És difícil perquè sempre hi haurà més reconeixement en una recerca específica que en recerca en educació superior. Probablement la millor manera és canviar les polítiques institucionals i la cultura d'ocupació en recerca acadèmica en l'educació superior. Generalment, ser professor té un estatus més baix que fer recerca acadèmica, atès que una universitat se situa en els rànquings segons la quantitat i qualitat de la seva recerca. En conseqüència, rarament es premia la innovació i les millores en educació i aprenentatge. Per a canviar això, les institucions han de repensar la seva missió i establir l'excel·lència en l'aprenentatge com a component bàsic, establir polítiques de promoció que donin importància a les capacitats educatives, i oferir més reconeixement i premis a l'aprenentatge i l'educació. EduONE fou un projecte pilot creat pel Govern australià per a explorar com els recursos multimèdia podien millorar l'aprenentatge en línia. El projecte ja s'ha acabat però la plataforma (www.eduone.net.au) continua accessible al públic i conté un bon nombre de cursos gratuïts i oberts en diferents matèries. Entre els recursos que s'hi poden trobar n'hi ha sobre melanoma, història antiga i salut. En una cimera organitzada pel Projecte DEhub que es va celebrar a Austràlia el 2011 vaig conèixer el professor Josep M. Duart, que més endavant va tornar a la institució com a visiting scholar per a explicar-nos l'experiència de la UOC i el seu model d'aprenentatge en línia. En aquesta visita vam dissenyar col·laboracions de futur entre ambdues institucions, que han resultat en un bon nombre d'iniciatives. Per exemple, la Universitat de Nova Anglaterra - Business School i els Estudis d'Economia de la UOC han estat treballant de manera col·laborativa des de final del 2012 i han desenvolupat un programa conjunt: l'International MBA in Social Entrepreneurship. Al 2012, el dehub va signar un acord amb la UOC per a coeditar i publicar de manera conjunta la Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC, Universities and Knowledge Society Journal). El dehub va començar aquesta col·laboració pel fet de ser una revista gratuïta, oberta, en línia i que podia difondre coneixement sobre aprenentatge i recerca a diferents territoris, obrint una conversa entre acadèmics de parla espanyola i de parla anglesa. Creiem que aquesta aliança és un important pas endavant que millorarà la qualitat, visibilitat i posicionament de RUSC, convertint-la en una revista global en el camp de la recerca en e-learning. Actualment, la UOC i DEhub continuen buscant altres iniciatives per a col·laborar.