La UOC organitza a Donostia un taller per millorar la comunicació entre metges i pacients

Només el 49% dels pacients recorda les instruccions del metge, segons el que revela un estudi recent elaborat al Regne Unit. Aquesta mateixa recerca va desvelar que el 36% dels pacients necessita un recordatori per a saber què li van dir a la consulta i el 15% ho recorda de manera errònia o directament no se'n recorda. Aquestes dades posen en relleu la importància d'una bona comunicació entre el metge i el pacient, ja que una informació mal rebuda pot tenir conseqüències irreversibles.

«Sabem que aproximadament la meitat dels pacients crònics no pren bé la medicació», explica Marisa Merino, directora gerent de l'organització sanitària integrada (OSI) Tolosaldea, d'Osakidetza (Servei Basc de Salut). «Cal insistir, doncs, en la transmissió adequada de la informació i assegurar-nos que l'altra persona ha entès bé, i assumeix, la responsabilitat que li correspon com a pacient o cuidador», afegeix.

Merino participa juntament amb altres especialistes en la jornada Converses per a la salut: tallers pràctics de comunicació entre pacients i professionals, organitzada per l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb Impact Hub Donostia, el divendres 28 de febrer. L'objectiu d'aquests tallers és precisament facilitar eines als professionals de la salut per a millorar la transmissió de la informació i per a optimitzar l'ús de les noves tecnologies en l'atenció de la salut.

En aquest sentit, Osakidetza, tal com explica Merino, ha avançat molt amb iniciatives com la carpeta de la salut o la cita en línia. A més, el 2010 es va engegar Paciente Bizia - Paciente Activo, un programa que encara continua vigent adreçat a persones amb malalties cròniques que té com a objectiu oferir eines a aquests pacients (o cuidadors principals) perquè ells mateixos siguin una part activa de la seva pròpia atenció.

Una bona comunicació també és fonamental a l'hora de donar protagonisme al pacient en el control de la seva malaltia. «La comunicació ajuda a establir relacions, afavoreix la continuïtat en l'atenció i va encaminada a motivar el pacient a adoptar noves actituds i comportaments», explica Lourdes Ochoa de Retana, responsable del programa Paciente Bizia - Paciente Activo. «És bàsica en la gestió de la malaltia, perquè amb la comunicació no tan sols s'aborden les emocions, sinó que també s'estimulen els canvis de comportament. Una comunicació eficaç es tradueix en més benestar, més seguretat, més confiança i més satisfacció», afirma.

Paciente Activo: més de 7.200 persones en els tallers que organitza

Des que es va implantar, més de 7.200 persones han participat en els tallers del programa Paciente Bizia - Paciente Activo, tal com explica Ochoa de Retana. «La persona que té una malaltia crònica és la protagonista fonamental de la malaltia que pateix i com a tal ha de ser una part activa en l'atenció d'aquesta malaltia», afegeix.

I per a les persones que per incompatibilitat d'horaris, dispersió geogràfica o altres motius no podien anar als tallers presencials, es va plantejar un programa pilot en línia, en el qual ja han participat 200 pacients o cuidadors i amb el qual es va arribar a un públic més jove de, tal com avança Ochoa de Retana, «nou anys menys de mitjana que en els tallers presencials». El resultat? «El 89,5% dels participants va assegurar que se sentien més capacitats per a controlar la seva malaltia», explica la directora del programa.

La tecnologia, aliada o enemiga del pacient?

«Els avenços i l'aplicació de noves solucions tecnològiques estan revolucionant completament l'escenari de la salut i afecten d'una manera molt rellevant la comunicació», explica Marisa Merino. La interacció més gran es produeix a internet, «cosa que genera noves situacions que cal afrontar, ja que ofereix als ciutadans informació per a la salut d'una manera immediata que pot complementar la que s'obté per altres mitjans». Aquesta informació, però, no sempre és correcta o adequada. «Els professionals sanitaris hem d'ajudar les persones adreçant-les cap a fonts de qualitat, elaborant recomanacions perquè es puguin beneficiar de la informació disponible de manera segura i fiable», diu. «Les noves tecnologies permeten el monitoratge, el contacte permanent amb professionals per a demanar consell, l'intercanvi d'experiències i emocions per mitjà de les xarxes socials, etc.», comenta Ochoa de Retana.

Tanmateix, la realitat és que no tothom sap fer servir un ordinador, o accedir a una plataforma en línia per a saber informació sobre la seva salut, o baixar una aplicació... Per això, segons Ignacio del Arco, investigador de l'eHealth Center de la UOC i membre de l'equip organitzador de la jornada, la irrupció de les TIC en l'atenció de la salut «en molts casos requereix aprendre i practicar noves habilitats relacionades amb la dimensió digital. Tant els professionals com els pacients han de continuar actualitzant els coneixements i les habilitats per a treure tot el potencial que ofereixen aquestes eines», diu.

OSI Tolosaldea va identificar la comunicació com un punt clau que podria actuar com a motor de canvi per a aconseguir la participació de totes les parts. «I, precisament, un dels elements importants va ser la utilització de les solucions tecnològiques de manera transversal», diu Merino. Per això s'han engegat diverses estratègies: laboratoris de comunicació amb metodologies innovadores que connecten amb el món de l'art per afavorir el pensament lateral, fòrums de pacients amb el suport de metodologia de pensament visual (visual thinking), o el desenvolupament d'una eina per a identificar persones amb un nivell baix d'alfabetització en salut.

Sobre Converses per a la salut

El cicle Converses per a la salut és una iniciativa impulsada pel Grup d'Interès en Alfabetització per a la Salut, format per expertes de diverses universitats, en el qual participa l'eHealth Center de la UOC.

Ha organitzat un cicle de tallers de formació pràctica, adreçat principalment a professionals i estudiants de titulacions de ciències de la salut i té el reconeixement oficial com a activitat d'interès sanitari. Vol establir un moment de reflexió sobre els diversos aspectes relacionats amb la comunicació i proporcionar coneixements, tècniques, eines i recursos que afavoreixin la comunicació entre els pacients i els professionals de la salut. 

El grup de treball està format per expertes de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, de la Xarxa Catalana d'Hospitals Promotors de la Salut, de la Universitat de Cadis, de la Universitat de Múrcia, del Servei d'Avaluació del Servei Canari de Salut i de l'eHealth Center de la UOC. Aquest grup col·labora activament per definir accions i projectes que contribueixin a millorar els processos d'atenció sociosanitària mitjançant la generació de sinergies i aliances amb altres agents clau en l'educació per a la salut, representats en la Xarxa d'Escoles de Salut per a la Ciutadania en institucions com l'Escola Andalusa de Salut Pública, l'Escola de Salut per a Ciutadans de Galícia, el Programa Pacient Expert de Catalunya o el programa Paciente Bizia - Paciente Activo del País Basc.