Xarxes socials: com aconsegueixen que les emprem contínuament

Vivim en una època de sobreinformació, en què internet adquireix cada cop més rellevància en les nostres vides, la qual cosa s'ha intensificat a partir de la pandèmia amb la transició al teletreball, l'educació en remot i el comerç electrònic. A l'Estat espanyol, el 62 % de la població fa servir les xarxes socials, i, el 2020, el temps mitjà diari d'ús ha augmentat en 25 minuts, fins a arribar a 1 hora i 20 minuts, segons un estudi d'IAB. No obstant això, la mitjana mundial és encara més elevada, ja que We Are Social i Hootsuite indiquen que, a escala mundial, cada persona fa servir de mitjana 2 hores i 25 minuts aquestes plataformes.

«Com més les facis servir, més et costarà prescindir de les xarxes per tot l'esforç, temps i informació que hi has anat dipositant. El cost d'utilitzar aquestes aplicacions el paguem en termes de pèrdua de privacitat; però, estem començant a ser-ne conscients», indica Manuel Armayones Ruiz, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigador de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La sensació d'estar vigilats tota l'estona, la pèrdua de privacitat, l'ús de la nostra informació i l'addicció a aquest tipus d'eines han despertat l'interès d'algunes persones a partir del documental publicat per Netflix The Social Dilemma, en què s'adverteix de la necessitat de posar límits a les xarxes socials. «És molt important no obrir comptes en totes les xarxes socials. Cada vegada és més evident que, per a un ús racional d'aquestes plataformes, hem de triar les que cobreixin les nostres necessitats. El més important és ser plenament conscients que estem compartint informació que s'emprarà amb finalitats comercials», afirma Armayones. Quan accedim a aquestes plataformes, cedim el control i, com més informació generem en forma de retuit, comentari o «m'agrada» (like), més informació sobre els nostres gustos i motivacions estem brindant als seus desenvolupadors. 

La tecnologia persuasiva: estratègies perquè et quedis enganxat a la pantalla

Per a l'expert de la UOC, les xarxes socials són un exemple clar de com es pot utilitzar la tecnologia persuasiva per aconseguir que les persones facin servir durant més temps aquestes eines. «Les xarxes socials, com a productes comercials que són, no tenen cap altre objectiu per als seus accionistes que el de generar benefici. Així, com més temps hi passem, més precises seran les recomanacions de tipus comercial que ens aniran arribant; això ho fan mitjançant l'anàlisi del nostre comportament anterior a la xarxa», assenyala Armayones. 

El conjunt de tècniques de disseny i personalització que s'utilitza en aquestes plataformes per enganxar els usuaris és ampli i depèn de la seva naturalesa, segons l'investigador de la UOC. Algunes busquen facilitar i assegurar la transacció comercial, com és el cas d'Amazon, en què passem d'una pantalla a una altra, però sempre se'ns fa tornar a la pantalla de compra, facilitant la transacció en lloc d'abandonar-la. «Hem de pensar que no hi ha res que sigui per casualitat. El fet que ens aparegui una informació determinada forma part dels resultats d'un algorisme que està intentant influir sobre el nostre comportament perquè adquirim productes, canviem d'opinió, seguim una pàgina o persona determinades, etcètera», afegeix Armayones.

El millor antídot: l'educació 

Aquest tipus de tecnologia ofereix informació que és emocionalment rellevant per a l'usuari. No obstant això, per al professor de la UOC, la millor solució és l'educació: aplicar el sentit crític i reflexionar sobre tot allò que veiem i sentim a les xarxes socials, exactament de la mateixa manera que ho hem de fer respecte de tot el que veiem i sentim en aquesta societat actual. «La millor manera d'evitar la manipulació tecnològica és saber que existeix i ser-ne molt conscients quan prenem decisions en relació amb els continguts que ens arriben per mitjà de les xarxes socials. Hem de tenir sempre un esperit crític i preguntar-nos si això que estem veient és la realitat o el que nosaltres pensem que és la realitat», explica l'investigador. També comenta que «l'adopció de certes tecnologies ha de dependre de la persona, la seva actitud i motivacions cap a aquestes tecnologies». Per això, un dels problemes que ha portat el confinament provocat per la pandèmia de la COVID-19 és el del tecnoestrès. La ràpida implementació del teletreball i l'augment de temps lliure envoltats de pantalles han incentivat l'estrès i l'ansietat en persones incapaces de donar resposta als requisits tecnològics de les plataformes que fem servir habitualment, com ara les xarxes socials. 

No obstant això, «una xarxa social pot contribuir a canvis positius en el nostre comportament, fer-nos conscients de problemes a escala mundial —el canvi climàtic, per exemple— i animar-nos a participar en activitats per millorar el nostre entorn». En aquest sentit, Manuel Armayones afegeix que no les hem de demonitzar. Les xarxes socials formen part del nostre panorama present i possiblement futur; tan sols cal emprar-les amb sentit crític i que els governs de cada país les legislin per protegir la privacitat dels seus ciutadans.