La logopèdia, fonamental en la recuperació després de la COVID-19

En l'escenari actual, en què la vacuna mostra l'eficàcia davant el coronavirus, la logopèdia esdevé fonamental perquè molts dels afectats per la malaltia puguin recuperar una vida normal. Més de la meitat dels pacients que van ser intubats a l'UCI pel coronavirus, segons un estudi recent de l'Hospital de Mataró, van patir disfàgia, és a dir, dificultat per menjar, i molts es veuen afectats per problemes de llenguatge o veu. Els logopedes, que tracten aquestes patologies, reivindiquen la seva integració de manera plena en el sistema sanitari i en tots els seus nivells per poder aportar els seus serveis.

«La logopèdia ja és coneguda i ha demostrat ser efectiva. La necessitat es troba en un compromís per part de l'Administració per oferir els serveis de manera integrada en el sistema públic», defensa el Dr. Alfonso Igualada, director del grau de Logopèdia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Mentre falti aquesta atenció per part dels governs, els logopedes, diu, treballen «en la gran majoria» de manera externalitzada i, com altres professions, es van haver d'adaptar a les normes del confinament.

Així, un estudi impulsat pel grup GRECIL, adscrit a l'eHealth Center de la UOC, conclou que més del 90 % dels professionals van emprar la telepràctica, és a dir, les consultes a distància i virtuals, en el primer mes de tancament, i que gairebé el 60 % van confirmar que s'havien adaptat «progressivament» a aquesta situació, en la qual la major part de pacients van ser menors a partir de tres anys. «Els logopedes es van haver d'enfrontar a la necessitat de reaccionar per poder atendre les famílies i persones amb patologies del llenguatge o la deglució», resumeix el doctor en Logopèdia.

Prèviament a la pandèmia de coronavirus, aquest sector sanitari tenia un ús «molt reduït» de la pràctica a distància, segons l'estudi, però ja en la primera setmana d'estat d'alarma, el març de 2020, un 68 % de professionals va començar a utilitzar videoconferències o gravacions d'àudio o vídeo amb els seus pacients. Això sí, sobretot es va atendre seguiment o assessorament de famílies davant de la diagnosi o avaluació, que no es van practicar durant el canvi a la modalitat virtual a causa de la pandèmia.

«Hi ha hagut un canvi molt inferior cap a la implementació de la telepràctica en aquests casos per la complexitat d'aquests processos», comenta l'expert, que destaca que cal formació per als logopedes per treure el màxim profit d'aquestes pràctiques que no impliquin contacte físic. I és que, amb la situació actual, en què es pot sortir del domicili però ho hem de fer amb mascareta, la pràctica de la logopèdia encara no s'ha normalitzat del tot. D'una banda, explica el director del grau de la UOC, emprar una tela que cobreix part de la cara «redueix la informació facial» i, de l'altra, hi ha «més risc de contagi pel fet que múltiples tècniques requereixen una aproximació física durant temps superiors a trenta minuts». Tenint tot això en compte, remarca Igualada, la telepràctica «ha vingut per quedar-se».

A les UCI

Mentre els logopedes treballaven en confinament i en la nova normalitat a distància amb pacients amb tota mena de patologies, molts malalts de COVID-19 passaven llargues jornades a les UCI dels hospitals. Els primers estudis apunten que el 75 % dels contagiats van necessitar ventilació mecànica en les primeres setmanes d'incidència del virus. Un cop traslladats a planta, la intubació els va provocar, en general, problemes associats al llenguatge, la parla o la nutrició. El Consell General de Col·legis de Logopedes adverteix que fins i tot les persones que no hagin arribat a passar per un hospital, però que sí que hagin estat afectades per coronavirus, poden presentar «alteracions en la veu degudes al sobreesforç de la tos, la dificultat per respirar, l'ús d'inhaladors…». I per això l'entitat que agrupa els professionals espanyols reclama obtenir «un bon diagnòstic de l'estat i la funcionalitat dels plecs vocals per planificar el tractament».

Ja abans de la pandèmia, el 2014, una recerca assegurava que les intubacions de més de 48 hores provocaven el 67,5 % de disfàgies, que afecten la respiració i la deglució, i provoquen problemes en empassar-se aliments. Així ho ratifica el professor de la UOC, i adverteix que la «severitat» dels problemes es fa més gran com més temps passi el pacient amb ventilació artificial, una situació que van viure centenars de persones durant els mesos més durs de la crisi sanitària. A l'Hospital de Mataró, amb una anàlisi de 300 pacients durant l'últim any, es va concloure que un 55 % va patir disfàgia durant la seva estada hospitalària en les unitats d'emergència.

Igualada considera que ara com ara hi ha prou evidències de la «necessitat que hi hagi prou logopedes en els equips hospitalaris per intervenir en totes les unitats». Però, per desgràcia, indica, normalment aquests professionals només treballen en unes àrees o se centren en una única àrea, la qual cosa, denuncia, «en limita, en gran manera, el marge d'acció». El mateix sector, afegeix, està en un «procés d'especialització», de manera que hauria de ser habitual, diu, «que intervinguin en les UCI o els serveis d'emergència per dur a terme el cribratge de funcions de llenguatge o deglució per afectació del sistema nerviós o altres implicats». I, a més, l'especialista clama per un treball «interdisciplinari» entre les professions sanitàries per tenir en compte també «les conseqüències posteriors, com es poden prevenir o la seva rehabilitació posterior» en casos com, per exemple, la intubació de pacients.

La logopèdia celebra el seu dia instant les administracions a adonar-se del seu paper fonamental en aquesta crisi sanitària per pal·liar-ne moltes de les seqüeles, però també per poder detectar tota mena de problemes que afecten conjunts nombrosos de població. «Aquesta professió ja no és una desconeguda», apunta el director del grau de la UOC, que defensa el recorregut que ha transcorregut en recerca i pràctica, però en el qual falta, afegeix, la integració en el sistema sanitari amb el reconeixement que es mereix.