Pagar en efectiu està protegit per llei: aquesta norma posarà fi a l'exclusió financera?

Poc es pensava, fa només cinc anys, que els bitllets i les monedes quedarien relegats a un segon pla. Actualment, és molt habitual entrar a una botiga i comprovar que només es pot pagar amb la targeta de crèdit. Els caixers automàtics també disminueixen, i cada dia que passa és més complicat trobar-ne un per treure efectiu. "És una tendència que ja estava en creixement, però la pandèmia la va accelar", afirma Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d'Economia i l'Empresa de la UOC i directora del màster d'Instruments i Mercats Financers de la UOC.

Davant aquesta situació, el Govern ha modificat la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i ara és obligatori acceptar diners en efectiu en qualsevol establiment. Prohibir aquest mètode pot comportar multes que oscil·len entre els 150 i els 10.000 euros. "Aquesta reforma ve d'Europa, ja que la política monetària de la Unió Europea, de moment, protegeix l'euro físic", afegeix Ruiz Dotras.

Reduir l'exclusió financera: immigrants i tercera edat

Per a Rosana Pérez Gurrea, advocada, professora col·laboradora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i vocal de la Subcomissió sobre Drets dels Consumidors del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), aquesta reforma significa "combatre l'exclusió financera, perquè pagar amb targeta de crèdit no està fet per a tots els públics". També en la mateixa línia, Ruiz Dotras entén que cal protegir els col·lectius més vulnerables, no tan familiaritzats amb la tecnologia. "Hi ha moltes persones grans que no fan servir la targeta o, a vegades, ni tan sols en tenen i van amb la llibreta; no acceptar efectiu és una exclusió, i quan es redacta una llei és per incloure tothom", explica l'experta.

A més, Ruiz Dotras incideix en un altre col·lectiu que també es veu beneficiat amb aquesta reforma. "Molts immigrants, quan arriben, no poden tenir compte bancari, ja que es dediquen al món de la construcció o a la cura de la llar i els paguen en negre; aquesta gent se sustenta amb els diners físics, de manera que negar-los aquesta forma de pagament és complicar-los que es puguin mantenir", reflexiona.

Aquesta reforma afavoreix el blanqueig?

Per a Ruiz Dotras, aquesta reforma comporta mantenir l'economia submergida. "A Espanya té un pes important, a l'Estat també li interessa que hi hagi moviment i despesa amb aquests diners", afirma. No obstant això, perseguir els diners en negre també és un dels reptes del Govern. Fa només un mes, el Congrés dels Diputats va aprovar la llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que inclou mesures com la limitació dels pagaments en efectiu a 1.000 euros (anteriorment, estaven limitats a 2.500 euros) o la prohibició de les amnisties fiscals.

No obstant això, com recorda Ruiz Dotras, "la intenció a llarg termini és reduir els diners en negre, posar-hi fi, però no es pot tallar de soca-rel un fenomen com aquest, també molt vinculat a la mena de societat i cultura del país".

Espanya i l'efectiu

Tot i que la targeta s'ha imposat com a mètode de pagament, encara queden franges d'edat que prefereixen la moneda. És el cas de la gent gran, com s'ha comentat. No obstant això, els joves d'entre 18 i 24 anys també prefereixen l'efectiu, tal com reflecteix una enquesta duta a terme pel Banc d'Espanya.

A més, és l'opció més habitual als municipis de menys de 100.000 habitants (un 37,5 %). Com assenyala l'entitat, el descens en l'ús d'efectiu com a mitjà de pagament és sostingut des del 2014, quan gairebé un 80 % dels enquestats el tenia com a primera opció. Des de llavors, l'ús de targetes de dèbit s'imposa com a primera opció. Es tracta d'una situació que no té pinta de canviar, ja que el 40 % de les persones entrevistades preveuen fer servir mitjans de pagament lligats a les noves tecnologies o augmentar-ne l'ús, enfront del 24 % que declarava aquesta intenció el 2019.

Països sense moneda

"A Europa, encara impera la idea que s'ha de protegir l'efectiu, tot i que molts països consideren que seria molt més fàcil eliminar-lo del tot. Però encara hi ha moltes generacions que no estan habituades al pagament amb targeta; quan desapareguin, ja no hi haurà tant d'interès a protegir l'efectiu", incideix Ruiz Dotras. De fet, hi ha països en què la moneda ha quedat obsoleta. A Suècia, el 95 % de les compres al detall ja es fan sense efectiu, i moltes sucursals bancàries no accepten ni ofereixen bitllets i monedes. El pagament amb targeta i amb el mòbil està tan generalitzat que moltes esglésies l'accepten com a mitjà per fer donacions, i fins i tot les persones sense sostre fan servir aquest mètode de pagament.

Un altre cas semblant és el de Noruega, en què es produeix una situació similar: només el 10 % de les operacions es fan amb diners en efectiu, i amb prou feines el 3 % dels diners que gestiona el país són físics. Fora d'Europa, estats com el Canadà lideren el rànquing de països cashless, que s'han proposat eliminar l'efectiu els pròxims anys.