«Hi ha qui prefereix no recordar episodis del passat, i l'historiador ho ha de respectar»

 

La Convenció Internacional d'Acadèmics d'Àsia (ICAS) ha premiat el darrer llibre de Carles Brasó Broggi, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats i investigador del grup Crisi, alteritat i representació (ALTER) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Los médicos errantes: De las Brigadas Internacionales y la revolución china a la guerra fría, com a millor obra sobre Àsia escrita en espanyol. Brasó, expert en història econòmica de la Xina, ens explica d'on va sorgir la passió per aquest país, el procés de recerca i d'escriptura de l'obra i la influència de la figura del seu avi, el metge i escriptor Moisès Broggi.

 

La Convenció Internacional d'Acadèmics d'Àsia (ICAS) ha premiat el darrer llibre de Carles Brasó Broggi, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats i investigador del grup Crisi, alteritat i representació (ALTER) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Los médicos errantes: De las Brigadas Internacionales y la revolución china a la guerra fría, com a millor obra sobre Àsia escrita en espanyol. Brasó, expert en història econòmica de la Xina, ens explica d'on va sorgir la passió per aquest país, el procés de recerca i d'escriptura de l'obra i la influència de la figura del seu avi, el metge i escriptor Moisès Broggi.

La veritat és que no, perquè a l'edició anterior va guanyar el meu company del grup de recerca, el Carles Prado, i em semblava improbable que donessin el premi a una persona del mateix grup. Però els membres del tribunal van apreciar que el llibre mereixia el premi i, lògicament, em va fer molta il·lusió. Ara estic mirant d'organitzar-me per poder assistir al congrés de l'ICAS, que se celebrarà el juliol a Surabaya (Indonèsia).

L'interès per la Xina em ve d'adolescent, de l'afició al manga japonès. Vaig estudiar les bases de la llengua per llegir els últims números que es venien els diumenges al mercat de Sant Antoni. Després ho vaig abandonar, però mentre estudiava sociologia a la UAB vaig tenir l'oportunitat de cursar assignatures optatives sobre Àsia i la Xina. Em va atraure el xinès perquè podia aprofitar els pocs caràcters japonesos que havia après d'adolescent. El 2003 vaig guanyar una beca per estudiar xinès a Beijing i allà vaig consolidar la llengua. Quan vaig tornar a Barcelona, vaig començar el doctorat d'història a la UPF i vaig tenir el privilegi d'assistir a les classes dels professors Josep Fontana i Jaume Torras. La seva influència em va portar a endinsar-me en el camp de la història econòmica de la Xina. 

La idea va sorgir fa uns deu anys, quan vaig descobrir un llibre que parlava dels brigadistes xinesos. Els autors, una parella taiwanesa, van presentar el llibre a Barcelona i ens vam conèixer. Jo els vaig parlar de com el meu avi, en Moisès Broggi, va tenir contacte amb metges de les Brigades Internacionals que, després de la Guerra Civil espanyola, van marxar a la Xina, com Norman Bethune. Després, jo mateix vaig anar a viure a la Xina amb un projecte de recerca i vam seguir en contacte. En una conferència a Beijing vaig coincidir amb el fill del metge polonès Stanisław Flato i, a partir de llavors, vaig tenir clar que volia investigar el tema més a fons. Com que de Bethune ja s'ha fet prou recerca, vaig centrar la meva atenció en Flato i el grup de metges centreeuropeus que formen l'eix vertebral del llibre.

En primer lloc, perquè s'ha escrit molt sobre les Brigades Internacionals i la Guerra Civil espanyola, i també sobre la Guerra de la Xina i el Japó. La història d'aquests metges posa en un mateix pla aquests dos conflictes que precediren la Segona Guerra Mundial. Les interrelacions entre ambdós esdeveniments històrics són evidents quan s'observa la premsa de l'època, però, per diversos motius, han quedat oblidades en la historiografia posterior.

En segon lloc, perquè la literatura sobre les Brigades Internacionals tendeix a centrar-se, com és lògic, en l'episodi de la Guerra Civil. Jo mantinc que les Brigades Internacionals, com a objecte d'estudi, van molt més enllà del període 1936-1939, ja que es van convertir en un grup d'homes i dones –aquestes en els serveis mèdics– molt cohesionat i internacional que va tenir un paper destacat en la segona meitat del segle XX. El llibre intenta explorar aquesta dimensió menys coneguda de les Brigades Internacionals. Finalment, penso que les memòries d'aquests metges i infermeres tenen un valor intrínsec per ser part de la història global del segle XX.

Documentar-se per a aquest llibre fou un procés lent. Des del principi ho vaig percebre com un projecte a llarg termini i vaig anar investigant a mesura que podia, sobretot aprofitant els viatges que feia. Quan finalment vaig tenir la possibilitat de poder dedicar-me exclusivament a aquesta recerca, va venir la pandèmia i vaig haver de treballar des de casa amb els meus fills bessons que tot just havien complert l'any. Havia acumulat molta documentació, de la qual destaco els arxius que em van lliurar les famílies dels metges, però aquesta documentació tenia els seus problemes: un gruix important estava redactat en llengües que no domino, principalment el txec i el polonès. Com que tenia finançament per viatjar, però no era possible en aquell moment, vaig decidir invertir en traduccions. Aquesta decisió va ampliar l'abast del llibre, que en un principi estava limitat als episodis espanyol i xinès. Per incloure els capítols referents a aquests països vaig estudiar història de Txecoslovàquia i Polònia, temes força allunyats del meu camp d'especialització. Però aquest esforç va valdre la pena, perquè el llibre assolí una dimensió global i biogràfica que, altrament, no hauria pogut tenir.

Els metges voluntaris dels serveis mèdics de les Brigades Internacionals venien de contextos molt diferents. Només cal tenir en compte el registre de nacionalitats: una estadística de principis de 1938 registra uns 250 metges –majoritàriament homes–, 491 infermers i 261 infermeres de més de 30 nacionalitats. Malgrat que provenien de llocs molt diversos –n'hi havia de països com Nova Zelanda, la Xina o el Brasil–, tenien en comú un compromís de lluita internacionalista. Tots consideraven que la Guerra Civil espanyola era el primer capítol d'un conflicte global que, efectivament, s'acabaria lliurant al cap de poc. Així doncs, compartien un posicionament de caràcter internacionalista i antifeixista, però, més enllà d'això, tenien perfils molt diferents. D'altra banda, malgrat que l'organització de les Brigades Internacionals estava liderada per comunistes, la majoria de metges i infermeres no estaven afiliats a cap partit polític.

Segons els escrits de l'època, la seva motivació venia d'aquest caràcter internacionalista: si a Espanya es va lliurar el primer capítol d'aquesta lluita, la Xina, a pesar de la distància, era una simple continuació. Cal precisar que els metges i les infermeres tenien rang militar, però no lluitaven a les ofensives, tot i que actuaven a prop del front. Tal com diu un prospecte de l'època, la seva era la lluita contra la mort, per salvar vides. Finalment, la seva decisió de viatjar a la Xina obeïa també a una qüestió de necessitat: molts d'aquests metges i infermeres, quan van sortir d'Espanya l'hivern del 1938-1939, no podien tornar als seus països d'origen i van quedar reclosos en camps de refugiats al sud de França. Oferir-se voluntaris per anar a la Xina fou la seva manera de recuperar la llibertat.

Sí, una de les parts més interessants d'aquesta investigació ha estat el tracte amb els fills i filles d'aquests metges i infermeres. És interessant remarcar que, mentre que alguns m'han donat totes les facilitats per investigar, posant a la meva disposició arxius familiars, d'altres han preferit no fer-ho. Aquesta segona generació guarda majoritàriament un sentiment d'admiració cap als seus pares, però, al mateix temps, l'herència familiar de les Brigades Internacionals els ha causat també sofriments. Penso en tots els descendents d'aquests metges que van créixer als països de l'Europa de l'Est durant les dècades més dures de la guerra freda. Hi ha qui vol recordar o rememorar aquells episodis del passat, però hi ha qui prefereix no fer-ho, i l'historiador ho ha de respectar.

ALTER se centra a explorar aspectes de representació i alteritat –prendre consciència del punt de vista de l'altre– en perspectives comparades en els àmbits de la història, la literatura i la traducció. Encara que la major part de la nostra feina s'ha fet en relació amb les interaccions d'Europa amb l'Àsia Oriental –sobre tot la Xina i el Japó–, també tenim investigadors que treballen altres àmbits –Àfrica i Amèrica Llatina–, sempre procurant incorporar perspectives no occidentals i qüestionar els paradigmes establerts. D'aquesta manera, busquem aportar perspectives d'aquestes regions que descobreixin nous nexes i relacions que les apropin i les facin més entenedores. En aquest sentit, pensem que la recerca d'ALTER té una funció social que consisteix a qüestionar estereotips i prejudicis relacionats amb aquests àmbits de coneixement.

Vaig viatjar per primer cop a la Xina el 2003, quan es va produir una primera crisi sanitària amb el SARS. Per sort, aquell virus no va tenir conseqüències i vaig gaudir d'un any sencer aprenent xinès a Beijing. Fou una experiència inoblidable. Després vaig seguir viatjant a la Xina el 2005, 2007, 2009, etc., alguns cops per períodes d'un o tres mesos, fins que vaig tornar-hi per viure-hi el 2012. Vaig treballar en diverses empreses fins que vaig guanyar una beca postdoctoral de dos anys, fet que em va permetre reintegrar-me al món de la recerca i viure a Shanghai fins al 2014, quan vaig decidir tornar a Barcelona. De tota manera, vaig seguir viatjant a la Xina, més o menys cada any, fins al 2018. Llavors va venir la pandèmia i, fins ara, no hi he tornat. Tinc previst fer-ho a començaments de l'any vinent.

Penso que la Xina que veuré serà força diferent de la que recordo. Durant tots aquests anys, he anat veient com es transformava el país, de manera molt ràpida en termes de creixement econòmic, però també amb tendències menys positives que s'han anat consolidant. Per exemple, es pensava que la relació entre la Xina i els països europeus milloraria a mesura que la Xina anés convergint econòmicament amb els països desenvolupats, però aquesta visió optimista s'ha demostrat errònia. Aquest fet té efectes en múltiples àmbits: l'econòmic –les ruptures en les cadenes de subministrament–, el polític –amb un clima propi de la guerra freda– i l'acadèmic –les relacions universitàries i de recerca amb la Xina són ara més difícils que abans.

Ara mateix estic treballant en diversos projectes que es poden resumir en dos eixos: el primer continua amb el tema del llibre, recuperant trajectòries de metges que van desenvolupar la seva carrera en el context de la Guerra Civil espanyola produint innovacions mèdiques –com el cas de les transfusions de sang de Frederic Duran Jordà– i com aquest coneixement es va transferir a altres països a través de la xarxa dels metges brigadistes. En segon lloc, mantinc una línia de recerca centrada en la història econòmica de la Xina i, concretament, estic mirant de recuperar testimonis personals –una mica en la línia biogràfica dels metges– que ajudin a entendre les transformacions socioeconòmiques de la Xina de les últimes dècades, no tant amb una òptica de gran angular –tal com es fa sovint quan es parla de la Xina contemporània– sinó amb una perspectiva petita, microhistòrica i/o biogràfica.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.