L'hàbit d'estudi continu va ser major en el confinament. Per què caldria mantenir-lo?

Segons un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el centre tecnològic Eurecat i la Universitat Autònoma de Madrid, publicat en obert a la revista científica PLoS ONE, durant la pandèmia els estudiants van treballar de forma més continuada, la qual cosa en va afavorir els resultats.

L'anàlisi de les dades, que es va fer durant cinc cursos, posa en relleu que l'estudi continu, aquell que comença almenys tres mesos abans dels exàmens, és el millor mètode per aconseguir bones qualificacions. Detectar el mode d'estudi dels estudiants ajuda, per tant, a pronosticar el seu rendiment futur.

En l'estudi, els autors van utilitzar la intel·ligència artificial (IA) amb l'objectiu de predir els resultats amb l'antelació suficient per poder ajudar els estudiants que potencialment havien d'obtenir una mala puntuació. Si se'ls avisa amb temps, els estudiants poden revisar la seva manera de preparar-se i modificar les estratègies d'aprenentatge que no resulten productives. D'altra banda, aquests resultats també permeten als professors descobrir males pràctiques tant a l'hora d'aprendre com més tard, en l'examen, ja que poden indicar si els estudiants han pogut copiar o si hi ha algun plagi.

"Durant 2019, la UNESCO va declarar la importància de la IA en l'educació", diu la investigadora principal, Laia Subirats, assessora de recerca en el grup ADaS Lab adscrit a l’eHealth Center de la UOC, professora col·laboradora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació a la mateixa universitat i investigadora d'Eurecat. "Aquí vam mostrar que es pot utilitzar per evitar males pràctiques d'estudi i per detectar resultats estranys que poden amagar conductes inapropiades com ara plagis".

L'estudi es basa en l'anàlisi dels exercicis que 396 estudiants de l'assignatura Informàtica aplicada del grau d'Enginyeria Química impartit a la Universitat Autònoma de Madrid van fer a través d'una eina d'aprenentatge adaptatiu: e-valUAM. Es tracta d'una plataforma d'aprenentatge a distància en la qual es presenten tests amb preguntes que van variant en funció de si les respostes són correctes o no. Amb els resultats d'aquests tests, la recerca va mostrar que la IA es pot utilitzar perquè els alumnes planifiquin millor el seu mètode d'estudi. "La IA pot contribuir a l'aprenentatge continu de diferents maneres", explica Subirats. "A més de detectar males estratègies d'estudi i males pràctiques, també pot personalitzar el ritme d'aprenentatge, proporcionar retroalimentació personalitzada a través de tutors intel·ligents o respondre dubtes mitjançant bots de conversa educatius".

Tres perfils d'aprenentatge

En l'anàlisi de les dades, els estudiants es van classificar en tres perfils segons la seva manera d'estudiar i els resultats que van aconseguir: els que treballen de manera contínua, els que ho deixen per a l'últim minut i els que obtenen resultats baixos en general. El grup dels que estudien de manera contínua és el que va aconseguir els millors rendiments; per tant, "s'han de buscar estratègies per afavorir aquesta pràctica", afirmen els autors de l'article científic.

Durant el confinament, en reemplaçar-se les classes presencials, es van produir circumstàncies especials —com rebre més activitats per fer a casa— que van afavorir que els alumnes treballessin de manera més contínua. Els investigadors apunten que ara caldria buscar altres mecanismes alternatius que afavorissin conservar aquest mètode de treball més constant que es va veure durant els mesos en què els estudiants no van poder sortir de casa.

Fomentar l'estudi continu

Segons Laia Subirats, existeixen diverses eines per ajudar els alumnes a estudiar de manera contínua, com facilitar recursos educatius, la retroalimentació constant, l'aprenentatge col·laboratiu o la ludificació. "Alguns exemples que afavoreixen l'estudi continuat són establir objectius i rutines d'estudi, aprendre col·laborativament interaccionant amb el professor o amb iguals, fer pràctiques o exercicis similars, redactar la informació amb paraules pròpies, estudiar en veu alta o aplicar tècniques mnemotècniques", explica.

Aconseguir que els alumnes utilitzin aquestes estratègies i ajudar-los amb eines com la IA és l'objectiu que planteja aquest estudi per fomentar un treball més constant i, en conseqüència, millors resultats.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat.

Article relacionat

Subirats L, Palacios Corral A, Pérez-Ruiz S, Fort S, Sacha G-M (2023) Temporal analysis of academic performance in higher education before, during and after COVID-19 confinement using artificial intelligence. PLoS ONE 18(2): e0282306. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0282306

Contacte per a premsa

Sònia Armengou Casanovas
sarmengouc@uoc.edu
+34 619 413 823

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.