Les apps per aprendre idiomes: mètode revolucionari o complement a l'ensenyament?

Per motius laborals, per comunicar-nos amb la família d'una parella estrangera o per fer-nos entendre en algun viatge durant les vacances. Les raons per aprendre idiomes nous són variades i també ho són les formes d'aconseguir-ho. Entre els mètodes preferits per molts, hi trobem l'aprenentatge a través d'aplicacions mòbils com Duolingo o Babbel, entre moltes altres. Creades fa uns quants anys, encara continuen sumant més volums de descàrregues mes a mes, i tenen milions d'usuaris arreu del món que practiquen els seus exercicis cada dia. La gran pregunta, però, és si aquestes apps de moda serveixen veritablement per aprendre una llengua, o si són un complement a l'aprenentatge que no permet abandonar del tot l'ensenyança tradicional.

L'estudi de llengües estrangeres ha seguit diverses formes al llarg dels anys, refermant-se en la tecnologia per oferir mètodes d'aprenentatge innovadors amb més o menys èxit. Els programes per aprendre idiomes per ordinador, els predecessors de les apps actuals, tenen l'origen als anys setanta, quan s'utilitzaven a les universitats i a escala molt limitada. Dues dècades més tard, als noranta, es produeix un punt d'inflexió amb la seva comercialització. "Als anys noranta hi ha un boom d'acadèmies sense professor, majoritàriament per aprendre anglès. A Catalunya van tenir èxit algunes com Wall Street Institute o Opening, i que, segur que molta gent recorda", remarca Joseph Hopkins, director del Centre d'Idiomes Moderns de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En un primer moment, aquestes acadèmies oferien exercicis per ordinador que només es podien fer des del centre, però poc després es van començar a desenvolupar programes semblants en format CD, de manera que es podia estudiar fàcilment des de casa.

En els nostres dies, l'expressió més innovadora que ens brinda el món digital són les aplicacions mòbils, reiteradament anunciades com una manera de portar l'acadèmia d'idiomes a la butxaca. Un argument que sembla haver servit per convèncer un bon nombre de persones arreu del món: els usuaris actius diaris de Babbel —un dels serveis més emprats— van ascendir a 750.000 el gener del 2022, mentre que l'aplicació es va descarregar 966.980 vegades el setembre del 2023. La romanesa Mondly, que ha anat adquirint notorietat en els darrers temps, va tenir 1,28 milions de descàrregues el gener del 2023. L'app més popular de totes, Duolingo, tenia 83 milions d'usuaris actius mensuals i 5,8 milions de subscriptors de pagament al final del tercer trimestre del 2023, un 57 % més que l'any anterior.

Els preus assequibles, la possibilitat d'aprendre des de qualsevol lloc en un horari flexible, la comoditat i l'experiència lúdica que ofereixen són algunes de les causes de la seva expansió. "El pas de l'ordinador al mòbil és el canvi de format més determinant d'aquestes acadèmies, perquè implica coses, com per exemple implementar la ludificació", apunta Hopkins. "En aquest sentit, un element motivador d'aquestes apps és que a mesura que avances vas guanyant premis i insígnies. És un recurs que millora l'experiència perquè, des del meu punt de vista, els exercicis que ofereixen són, en general, bastant avorrits", afegeix.

La gran pregunta, però, és si les apps poden substituir l'aprenentatge tradicional a l'hora d'ajudar-nos a dominar totes les facetes de l'idioma —la comprensió correcta, la conversa i l'expressió escrita— des de la primera presa de contacte amb la llengua fins a un nivell de certa complexitat. "Des del moment en què es van començar a comercialitzar els CD per estudiar a casa, el que realment incorporaven els programes era una sèrie d'exercicis que anaven molt bé, però que al final eren el que es coneix com a workbooks digitalitzats. Simplement, en comptes d'haver d'esperar que un professor els corregís, et donaven la resposta", assenyala Hopkins. "El problema era que es venia com el mètode per aprendre l'idioma, sense necessitar res més. I això era mentida aleshores, i ho continua sent ara amb aquesta mena d'aplicacions", afirma el professor.

Hopkins considera que les apps i els seus exercicis "podrien ser un bon complement a l'aprenentatge en una classe més convencional, amb un professor", però subratlla que el gran problema que presenten és que, des d'un punt de vista metodològic, es basen en plantejaments "molt antics", com per exemple "la repetició o la traducció". De fet, un dels exercicis més repetits a Duolingo és la traducció de frases de l'idioma nadiu a l'idioma que s'està estudiant. "És com s'ensenyaven les llengües al segle XIX", fa broma Hopkins, que apunta que la repetició "en la metodologia actual de l'ensenyament de llengües es fa servir ben poc".

Avui en dia, la recerca en educació valora altres qüestions a l'hora d'ensenyar idiomes. Hopkins destaca, per exemple, la metodologia que s'utilitza a la UOC, anomenada task-based language learning (aprenentatge d'idiomes basat en tasques), que no se centra en l'estudi de l'estructura d'una llengua sinó a posar en pràctica la comunicació a través de tasques que s'implementen a les aules virtuals de la Universitat, i que fomenten els intercanvis entre els alumnes. Sigui de manera escrita o oral, en un fòrum virtual de debat o a través de vídeos pregravats, sempre es vol establir una conversa entre les parts. "Penso que, ara per ara, per arribar a aprendre correctament un idioma no es pot eliminar del tot aquest intercanvi entre persones", diu, però admet que "un repte que hem de resoldre és introduir més elements de ludificació en els nostres sistemes, per motivar els estudiants i prevenir l'abandonament".

El futur de les apps, lligat a la IA

Malgrat això, per a la majoria dels experts, les apps poden ser un punt d'entrada molt bo a un idioma. Permeten fer exercicis senzills per a principiants i ajuden a prendre contacte i aprendre algunes qüestions bàsiques abans d'un viatge, per exemple. "Després arriba un punt en què necessites alguna cosa més, i la seva gran limitació en aquests moments és la producció", afirma Hopkins. "Ara mateix, tu no pots escriure un text en un idioma estranger, enviar-lo i que l'app et faci arribar el seu retorn personalitzat. Sí que pots escriure alguna frase o omplir un buit, però realment no pots comunicar. Encara no es poden posar en pràctica habilitats comunicatives", valora.

No obstant això, la generació següent d'aplicacions d'aprenentatge d'idiomes s'intueix molt a prop, i es fonamentarà en els avenços de la intel·ligència artificial. "Fins ara s'ha donat moltíssima publicitat al fet que aquestes apps són interactives, i ho són en el sentit que et poden dir si una resposta és correcta o no. Però no hi ha interacció a escales una mica més complexes, quant a producció de textos o en la conversa, la interacció oral en què la contrapart et respon", diu. "Aquest és el gran repte de les aplicacions i crec que, en un futur no gaire llunyà, gràcies a la IA, permetran a l'estudiant comunicar-se mitjançant la producció d'un text original i oferint-li una resposta", conclou, i vaticina que "potser, en un futur pròxim podrem demanar als estudiants que practiquin algun exercici d'aquesta mena amb la màquina".