Augment del 86 % de diagnòstics per depressió a l'atenció primària des de la pandèmia: urgeix més recerca

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) juntament amb l'Institut Català de la Salut a la Catalunya Central, que analitza el període que va del 2017 al 2022 i publicat en obert a JMIR Mental Health, ha demostrat amb dades que l'aterratge de les eines de salut digital produït en els darrers anys ha coincidit amb un esclat de diagnòstics per depressió a l'atenció primària a Catalunya, en consonància amb el que ha passat mundialment, tal com han advertit organismes com l'Organització Mundial de la Salut.

L'estudi, elaborat a partir de l'anàlisi de dades procedents de l'Institut Català de la Salut (ICS), del 2017 al 2022, constata que va augmentar en un 86,6 % la prevalença de la depressió i els trastorns de l'estat d'ànim, que afecten molt més les dones (67,2 % el 2017 i 66,6 % el 2022).

També s'ha observat que l'augment de la prevalença de la depressió és més evident en àrees rurals: passa del 25,6 % el 2017 al 26,3 % el 2022. En canvi, en el mateix període s'ha reduït a les zones urbanes: parteix del 74,4 % el 2017 i baixa al 73,7 % el 2022. Les dades també evidencien que en el període analitzat s'ha produït un augment de la prescripció d'antidepressius (del 81,3 % el 2017 al 83,7 % el 2022).

En aquest període també s'ha registrat un augment de l'ús de les eines de telemedicina enfront de les visites cara a cara als CAP. El 2017, el 4,34 % de les consultes virtuals tenien a veure amb episodis depressius i trastorns de l'estat d'ànim. El 2020, coincidint amb el confinament, el percentatge va arribar al 46,8 %. El 2021 es van recuperar les consultes cara a cara, però, tot i això, les consultes virtuals encara representaven el 39,7 % del total. El 2022, les consultes virtuals són un 26,3 % del total, un augment significatiu respecte del 2017. El recurs de les consultes virtuals, segons l'estudi, suggereix que els homes i la població més jove tenen més possibilitats de realitzar una consulta virtual; a més, els qui consulten virtualment tenen més possibilitats de tenir prescrit un antidepressiu o ansiolític.

Les raons de l'increment de la prevalença de la depressió

Segons explica la líder de l'estudi i estudiant de doctorat en Salut Digital de la UOC, la farmacèutica i tècnica de recerca Aïna Fuster, l'augment de diagnòstics per depressió pot deure's a "la sensibilització" i "l’impacte" que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 pel que fa a la salut mental. L'escenari de pandèmia, a més, ha estat un catalitzador per implementar les eines de salut digital, de les quals ja es disposava, però l'ús de les quals no estava encara del tot estès. Per Fuster, l'augment que l'estudi constata pel que fa al consum d'antidepressius es pot explicar pel fet que, quan va esclatar la pandèmia, el recurs farmacològic era el que es tenia més a mà per aturar el cop. Caldrà veure, segons la investigadora, si aquest patró es manté en el temps o bé si es tracta d'un impacte puntual relacionat amb la pandèmia.

Quant a l'augment en l'ús del recurs de les consultes virtuals, Fuster diu que actualment "estem en un període d'aprenentatge", i això significa que alguns dels resultats que s'han obtingut es mantindran en el temps. Per això creu que cal continuar observant en els pròxims anys quin és el paper de la salut digital en les consultes per depressió. La investigadora també detalla que, tot i que entre els usuaris d'eines de telemedicina es registra un ús més freqüent d'antidepressius, cal subratllar que aquests antidepressius s'acaben deixant de prescriure. "Va ser una mesura de contenció, no teníem recursos per fer un abordatge integral", explica Aïna Fuster. En l'escenari postcovid, del 2022, "farmacològicament parlant, podem estar tranquils", perquè també al sistema sanitari català s'estan implementant estratègies per intentar millorar l'abordatge de la salut mental.

Quin és el retrat real?

Per la seva banda, la investigadora principal del grup de recerca eHealth Lab i sotsdirectora de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Carme Carrion adverteix que, si bé els resultats de l'estudi mostren un increment rellevant del nombre de diagnòstics per depressió, "això no vol dir que sigui el reflex real del que està passant". Les dades corresponen només als diagnòstics del sistema públic en el període comprès entre el 2017 i el 2022. Carrion, en la mateixa línia que Fuster, afirma que l'augment de diagnòstics es produeix en un moment d'escassetat de recursos. Posteriorment, el sistema de salut ha integrat la figura del referent de benestar emocional i comunitari. En tot cas, l'estudi és "una aproximació a la realitat, les xifres no les podem prendre com una xifra exacta, perquè probablement hi havia més gent que no estava diagnosticada". Carrion també subratlla l'increment dels diagnòstics més pronunciat en el cas de les dones, un fet, però, que "no és una sorpresa".

Un dels aspectes més rellevants de l'estudi és veure l'anàlisi de les dades pel que fa a les eines de salut digital. En aquest sentit, l'estudi ofereix uns resultats que caldria continuar estudiant per explorar les raons del que passa. Carrion es refereix a l'observació d'una major tendència a fer servir eines digitals en els nois joves. "Una possibilitat és perquè són nadius digitals i, per tant, no tenen tanta necessitat de tenir una persona al davant, les hipòtesis poden ser moltes". Una altra hipòtesi podria ser també el fet que la salut mental "continua estant molt estigmatitzada, i anar físicament a un lloc perquè algú et diagnostiqui i et tracti comporta el risc que et vegin, mentre que, si ets a casa, davant de l'ordinador, ningú se n'assabenta". És per això que els resultats de l'estudi, opina Carrion, obren noves línies de recerca per esbrinar quines són les causes que empenyen cap a aquesta situació i què es pot fer per revertir-la.

Un dels aspectes també destacable de l'estudi és la relació que s'estableix entre l'ús d'eines de salut digital i el consum d'antidepressius. Sobre aquest aspecte, Carme Carrion apunta —en la mateixa línia que Fuster— que, tenint en compte el context del moment analitzat, "una de les possibles causes" és que en temps de pandèmia "no era tan factible fer teràpia i, per tant, era més fàcil recórrer als fàrmacs". Aquesta, però, és una hipòtesi que s'hauria d'analitzar "amb molta cura". Altres raons poden ser el fet que hi hagi persones que volen evitar l'estigma que comporten els trastorns associats a la salut mental o bé no estan disposades "a perdre el temps fent teràpia" i busquen resultats més ràpids i fàcils.

El projecte ha comptat amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i ha rebut finançament en la convocatòria de subvencions del 2021 del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) per al període 2022-2024.

Aquest estudi afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, de salut i benestar i 5, d'igualtat de gènere.

Article de referència:

Fuster-Casanovas, A.; Miró Catalina, Q.; Vidal-Alaball, J.; Escalé-Besa, A.; Carrión, C. eHealth in the Management of Depressive Episodes in Catalonia's Primary Care From 2017 to 2022: Retrospective Observational Study. JMIR Ment Health, 2024;11:e52816. DOI: 10.2196/52816

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.