Quin és el futur del bitcoin a Espanya?

Quan recentment la Comissió de Borsa i Valors nord-americana (SEC, de l'anglès U.S. Securities and Exchange Commission) va autoritzar la comercialització dels fons d'inversió cotitzats en borsa (ETF, de l'anglès exchange traded fund) vinculats al bitcoin, els experts van augurar un canvi de rumb per a la criptomoneda més famosa. Significava un acostament a la institucionalització del bitcoin com a actiu, i suposava un primer pas per a l'acceptació de les criptomonedes en les finances tradicionals. Aquesta realitat augmentava la cotització del bitcoin, que ja s'acosta als 60.000 dòlars.

"Totes les notícies que impliquin un suport a les criptomonedes influeixen positivament en la seva cotització", indica Benja Anglès Juanpere, professor agregat de Dret financer i tributari dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. "El valor de les monedes digitals, especialment el bitcoin, resulta de les ordres diàries de compravenda, de manera que, com la resta d'actius que cotitzen, són molt sensibles als anuncis o decisions que es prenguin sobre aquest tema", diu l'expert.

A més, com que es tracta d'un actiu que no té el suport de cap estat ni de cap organisme o institució financera, cada vegada que les criptomonedes aconsegueixen algun reconeixement o se les equipara a altres actius reconeguts legalment, es dona confiança als inversors. D'aquesta manera, augmenten les ordres de compra i, per consegüent, també creix el seu valor de mercat, explica el professor de la UOC.

No obstant això, l'anomenat or digital també té una cara B: cal tenir en compte que, per les mateixes raons, qualsevol notícia negativa afecta en el sentit contrari. Així s'explica la seva gran volatilitat. "Per tant, el més important per als usuaris és estar com més informats millor i conèixer molt bé les regles del mercat d'aquest actiu digital, en què es poden aconseguir grans guanys, però també pèrdues sonades", adverteix l'expert.

Què passarà a Espanya?

La decisió de Wall Street obre nous escenaris possibles a Europa i també a Espanya; per exemple, que els bancs espanyols acabin oferint l'opció d'invertir en aquesta mena de fons nord-americans. Tal com explica Anglès, com que es tracta d'una economia global i d'un actiu de base tecnològica, es podran fer inversions en fons que incloguin monedes digitals, tot i que —pel fet de ser inversions d'alt risc i volatilitat— s'hauran de reforçar les obligacions d'informació als potencials clients. "No és il·legal invertir en criptomonedes, però cal extremar molt més, si és possible, les decisions d'inversió en aquesta mena d'actius digitals, sobretot si es té en compte l'historial de fluctuació dels seus valors al llarg dels últims anys", diu. Per tant, els bancs o les entitats financeres que vulguin oferir aquesta mena d'inversions als seus clients "s'hauran d'assegurar que entenguin molt bé on posen els diners, i els hauran d'explicar que les probabilitats de guanyar o perdre molts diners són importants i imprevisibles", afegeix el professor de la UOC.

El nou paper de les plataformes

També es preveuen canvis relacionats amb les plataformes d'intermediació, les cases de canvi en línia (exchanges). Com explica Víctor Garcia Font, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i investigador del grup K-ryptography and Information Security for Open Networks (KISON), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), com més institucionalitzats estiguin el bitcoin i les altres criptomonedes, més requisits hauran de complir les plataformes d'intermediació.

"Al principi eren simples pàgines web que posaven en contacte usuaris que volien vendre i usuaris que volien adquirir criptomonedes, i es quedaven una comissió. Amb tot, aquests serveis s'assemblen cada vegada més a bancs que a simples pàgines web", indica l'expert. "D'una banda, les pressionen perquè identifiquin i registrin de manera més responsable els usuaris amb els procediments de coneixement del client o KYC (know your customer), en què es demanen nombroses dades per evitar que les criptomonedes s'utilitzin per a activitats il·lícites com blanquejar diners, defraudar impostos, etc. D'altra banda, aquestes plataformes cada vegada ofereixen més serveis que van molt més enllà de l'intercanvi de criptomonedes entre usuaris", afirma. A tall d'exemple, l'expert esmenta productes semblants als dipòsits bancaris en què els usuaris poden dipositar criptomonedes i obtenir un interès fix o variable.

Noves obligacions fiscals

Segons l'informe Criptoactivos en el nuevo contexto financiero: tipos de interés, precio y adopción, publicat recentment, entorn d'un 5 % dels espanyols posseeix alguna criptomoneda. Des de l'1 de gener d'enguany, tenen l'obligació de declarar a l'Agència Tributària les seves tinences en criptomonedes. És una de les novetats fiscals relacionades amb l'or digital. Com explica Benja Anglès, fins a l'aprovació del Reial decret 249/2023, de 4 d'abril, les principals obligacions tributàries dels propietaris de criptomonedes eren declarar els guanys que n'obtenien anualment per la compravenda en l'impost de la renda, a més de declarar el total del saldo en euros en data de 31 de desembre en l'impost sobre el patrimoni en el supòsit que hi estiguessin obligats.

No obstant això, a partir d'aquesta norma, tant les entitats que donen serveis de custòdia i compravenda de criptomonedes com les persones titulars d'aquests actius tenen l'obligació de comunicar anualment a Hisenda la informació relativa a les seves activitats i saldos. "Concretament, les persones propietàries de criptomonedes, durant el primer trimestre de l'any, han de presentar una declaració informativa, mitjançant el model 721, amb el saldo en euros de la totalitat de monedes virtuals situades a l'estranger en data de 31 de desembre, a més de les dades de les persones o entitats que els proporcionen els serveis de salvaguarda o custòdia", explica l'expert.

El motiu de l'aprovació d'aquesta norma no és altre que reforçar el control tributari sobre els titulars de criptomonedes, a causa de la dificultat de poder controlar fets i activitats que es duen a terme electrònicament i que, a més, poden afectar altres jurisdiccions. "Per això, en lloc d'esperar al compliment 'espontani' dels contribuents, Hisenda disposa ara d'un procediment de declaració, de compliment obligat, que li permet disposar de la informació relativa a les operacions amb criptomonedes, a partir de la qual podrà dur a terme les actuacions de control i comprovació que consideri oportunes", indica el professor de la UOC.