El clima i la saturació poden acabar amb el regnat del turisme a Espanya?

Una riuada de gent passejant pel passeig de Gràcia o Ciutat Vella de Barcelona, cues per accedir a les platges més emblemàtiques de les Balears o a petits pobles de Menorca. Aquesta és la imatge que cada any va en augment en els punts més turístics d'Espanya. Aquesta saturació ja ha provocat que veïns de les Balears o de Barcelona surtin al carrer per mostrar el seu rebuig a la massificació turística. Però, manifestacions a banda, les zones més tensionades també han començat a prendre mesures. Per posar un exemple, l'antic poblat de pescadors menorquí Binibèquer Vell ha acordat aquesta passada primavera amb el Consell de Menorca reduir l'aparcament d'autobusos per limitar el nombre de visitants simultàniament, a més de formar els guies turístics per conscienciar els visitants que cal respectar el descans dels veïns. La mesura és més suau de la que inicialment volien els veïns del poble, format per 195 llars, que havien posat sobre la taula prohibir l'accés al poble.

"S'han de prendre mesures i, de fet, ja veiem que se n'estan prenent per evitar la saturació sobretot en aquelles zones urbanes no destinades originàriament al turisme i el creixement de les quals tensiona en gran manera la convivència local", deixa clar Pablo Díaz Luque, professor del programa de Turisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que insisteix que el creixement turístic no pot ser "il·limitat i concentrat" en certes zones. Ara bé, segons Díaz Luque, algunes accions arriben tard i és difícil reconstruir la convivència amb la població local. "Les mesures relacionades amb el fet de limitar els habitatges turístics —com és el cas del que ha anunciat l'Ajuntament de Barcelona— semblen adequades, així com limitar el creixement de places hoteleres", apunta. Però afegeix que si el creixement persisteix, sobretot amb l'augment del nombre de visitants que no pernocten, caldran accions més imaginatives, ja que sembla difícil evitar, en certes destinacions, la llibertat de moviment dels turistes.

Tot i la massificació turística, totes les enquestes confirmen que la gent no està disposada a renunciar a viatjar. Segons un estudi del cercador de vols i hotels Jetcost, un 76 % dels espanyols marxen de vacances aquest estiu, i la seva despesa mitjana serà de més de 1.100 euros. El mateix portal deixa clar que aquest estiu han augmentat un 15 % les cerques de vols i un 22 % les d'hotels respecte al 2023.

"Viatjar és una cosa que els joves pensen que s'ha de fer, i el problema és que cada cop hi ha més turistes, però els destins són pràcticament els mateixos", apunta Díaz Luque.

En aquest sentit, segons Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, "hi ha tanta necessitat de poder dir que has consumit, que hi has estat, que ho has fet, que has vist… que moltes vegades no és important fer hores i hores de cues". Ara bé, apunta que cal saber diferenciar què són vacances del que és el turisme. "És innegable que per fer turisme has d'estar de vacances, però fer vacances no vol dir necessàriament fer turisme i, a més, també es pot fer de forma més tranquil·la o més accelerada", afegeix.

Per Pérez hi ha altres maneres de gestionar l'actual massificació turística, i és partidària que la mateixa ciutat o poble que ho pateix faciliti aquesta gestió: "En lloc de rebutjar les massificacions, el que es pot fer és aprendre a dosificar-les donant eines al visitant, per exemple, donant hora per visitar un museu o un monument." "S'ha de poder trobar l'equilibri i donar aquestes estratègies", insisteix.

Increment de turisme per Escòcia i Gal·les

Però, a banda de prendre mesures, hi ha un altre factor clau que sí que farà frenar aquesta massificació: el canvi climàtic i les conseqüències. "La pujada de temperatures pot tenir una gran incidència en les xifres de turisme", deixa clar el professor de la UOC. De fet, diversos estudis, com el que ha elaborat la Comissió Europea, alerten que les regions del sud d'Europa poden perdre fins al 10 % dels turistes si es registra un augment de 3 o 4 graus de la temperatura mitjana. Concretament, l'informe de la Comissió Europea recull que, si l'escalfament global s'incrementés en 4 graus, el turisme al sud d'Espanya, a la Comunitat Valenciana o a Catalunya podria caure fins a un 9%, mentre que a Gal·les o a Escòcia s'incrementaria fins a un 16%. "Aquests turistes, doncs, triaran altres zones per a les vacances, i arribarà la massificació a altres llocs", apunta Díaz Luque.

El professor de la UOC assegura que aquestes destinacions que pateixen temperatures altes ja estan buscant mesures per reduir l'impacte climàtic, com ara més ombres, més vegetació o àrees refrigerades. "Tot i això, si les temperatures mitjanes continuen pujant, això tindrà incidència en el nombre de visitants. A més, el canvi climàtic genera altres situacions negatives, com ara sequeres, que poden repercutir en el turisme si es donen restriccions", deixa clar el professor. "De moment, no hi ha hagut restriccions de manera generalitzada, però aquest any s'hi ha estat a prop, i això ha obert el debat d'on s'ha de destinar l'aigua, si a la comunitat local o a la visitant. El debat és obert", conclou.