De la tradició a la ruptura: el poder de les festes i els festivals per construir la identitat

Des de fa 25 anys, cada mes de maig Tarragona es converteix en una antiga ciutat romana, on legionaris i gladiadors conviuen amb milers de turistes i les càmeres dels seus mòbils intel·ligents. Aprofitant l'espai únic de la localitat catalana i el seu patrimoni històric i arqueològic, el festival Tarraco Viva ha esdevingut un dels grans actius turístics de la ciutat catalana. Al seu voltant, la relació entre l'espai i les festes amb la construcció de la identitat local i el seu aprofitament econòmic és evident.

Però el cas no és únic. En un estudi recent publicat al Journal of Heritage Tourism, Francesc González Reverté, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del grup NOUTUR de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitza el paper de l'espai i el discurs sobre la identitat local desenvolupat pels organitzadors de 23 festivals i festes tradicionals en una ciutat patrimonial amb un desenvolupament turístic emergent com és Tarragona.

Festivals, espais i construcció de la identitat

Els festivals i la identitat són dos elements que estan en contínua retroalimentació. La identitat dona sentit als festivals, i aquests se'n nodreixen per atraure l'atenció de la comunitat local i dels qui arriben de fora. Aquesta relació gairebé simbiòtica apareix tant en les festes tradicionals com en els festivals o en les celebracions basades en esdeveniments històrics. "En la mesura que els festivals i les festes reuneixen contingut basat en la identitat local, guanyen en autenticitat i en atractiu", assenyala Francesc González Reverté.

Tot i això, no tots els actors locals o els integrants d'un col·lectiu tenen la mateixa visió sobre la identitat local. Sovint les institucions prioritzen algunes celebracions per sobre d'altres amb l'objectiu d'afavorir una determinada visió de la identitat local. Alhora, però, els festivals poden ser objecte d'una representació alternativa de la identitat, que busca diferenciar-se d'aquesta identitat dominant tradicional.

Sigui quin sigui l'objectiu identitari, hi ha una altra relació clau a l'hora d'entendre el paper de les festes i els festivals: la connexió amb l'espai. "Són esdeveniments únics i irrepetibles, i la celebració en llocs específics, que canvien el seu aspecte i la seva funció durant el temps en què se celebren, contribueix a dotar d'un significat i un contingut especials aquests llocs", explica l'investigador de la UOC. I és que, més enllà de la pròpia funcionalitat de l'espai (localització, proximitat, seguretat, etc.), els llocs també tenen un significat simbòlic i funcionen com a referents de la identitat local.

"En connectar amb els escenaris reals que es pretenen explicar i narrar al festival, es dota de simbolisme el contingut del festival i es reforça la seva visió històrica", afegeix González Reverté. "Per exemple, el festival de recreació històrica Tarraco Viva ofereix els seus continguts als llocs exactes on es van produir històricament els esdeveniments, com passa amb el que potser és l'espectacle més famós de l'esdeveniment, la reproducció de la lluita de gladiadors a l'amfiteatre romà de la ciutat".

"L'espai on se celebren els festivals no hi té un paper neutral, sinó que és un element actiu. El lloc no es tria a l'atzar, sinó que, de forma conscient, els organitzadors escullen aquells espais que millor permeten relacionar l'esdeveniment amb la identitat local i crear significat, contribuint a destacar discursos i punts de vista sobre la identitat local", reflexiona l'investigador. "Igual que hi ha discursos dominants sobre la identitat que busquen un suport en festivals i festes, també hi ha visions alternatives o que s'enfronten a la identitat dominant i que s'expressen igualment a través de festivals i esdeveniments".

Organització, relacions de poder i dinamització del turisme

Els organitzadors de festes i festivals busquen suport en l'espai i en la identitat local de moltes maneres. A través d'ells, articulen continguts, programes i llocs de celebració, buscant reforçar la representació social. Mitjançant la identitat i la historicitat, també intenten transmetre prestigi als esdeveniments, oferint una mirada al contingut legitimada socialment. Per acabar, tal com es desprèn de la investigació de González Reverté, els organitzadors fan servir la identitat com a objectiu econòmic per impulsar l'atractiu del festival i incrementar el nombre de visitants a través del concepte d'autenticitat.

"Els turistes avui no volen veure coses repetides. Una manera d'oferir singularitat és fer propostes que es vinculen amb elements únics del lloc on se celebren i de la seva història", assenyala l'investigador. "La identitat resulta fonamental per donar visibilitat a esdeveniments en un moment en què totes les ciutats competeixen per atraure visitants". És a dir, els festivals serveixen per posar la ciutat al mapa, generar nous visitants, reduir l'estacionalitat del turisme i dinamitzar l'activitat econòmica local.

"La continuïtat en el temps i el nombre d'esdeveniments és important per generar capital social i saber fer entre el sector turístic i els organitzadors", conclou González Reverté. "A més, si festes i festivals estan adequadament planificats i tenen un cert abast i volum, permeten utilitzar el seu llegat per continuar i ampliar els impactes de l'esdeveniment en el futur mitjançant, per exemple, associacions entre actors locals, generació de nous llocs de treball i formació especialitzada, o contribuir a objectius socials, culturals i econòmics més amplis".

Aquesta recerca contribueix a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 8 (promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom).

Bibliografia

Francesc González-Reverté (2023) Space, identity and festivals. Spatial empowerment and construction of identity discourses through the lens of heritage festival organizers, Journal of Heritage Tourism, 18:6, 807-827, DOI: 10.1080/1743873X.2023.2252111