25/7/24 · Cultura

"A Taiwan ja es publicaven relats homoeròtics en la dècada del 1960"

L'escriptor Chi Ta Wei (foto: Chi Ta Wei)

Chi Ta-wei, professor de literatura taiwanesa

Chi Ta-wei és una figura destacada de la literatura queer sinòfona i autor d'assajos influents sobre teoria queer i estudis literaris. La versió espanyola de la reeixida novel·la Membranas (1996), traduïda per Alberto Poza, alumne de doctorat del programa d'Humanitats i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fa poc que s'ha publicat i va per la segona edició. El 5 de juny, Chi va participar en el seminari de doctorat "Queer Taiwan in Translation: Academia, Creation, Activism" en la UOC, convidat pel grup de recerca Crisi, Alteritat i Representació (ALTER), dels Estudis d'Arts i Humanitats.

Les obres de Chi, nascut a Taichung (Taiwan) el 1972, combinen fantasia i ciència-ficció. Ha traduït al xinès autors com Italo Calvino i Manuel Puig. En l'àmbit acadèmic, des del 2010 és professor de literatura taiwanesa a la Universitat Nacional Chengchi de Taipei. La seva producció teòrica va culminar el 2017 amb la monografia A Queer Invention in Taiwan: A History of Tongzhi Literature.

Membranas anticipa un futur distòpic de finals del segle xxi en què el canvi climàtic ha destruït la capa d'ozó i la humanitat s'ha vist obligada a traslladar-se al fons del mar. Sovint s'hi fa referència com la primera obra de ficció contemporània de parla xinesa amb un personatge transgènere.

“Als anys noranta, al món regnava una barreja d'esperança i desesperació”

La teva carrera es desenvolupa en la confluència del món acadèmic, l'activisme i la creació. Ens pots explicar alguna cosa més sobre aquestes tres línies de treball?

El 1995, el meu primer any al programa de màster en anglès de la Universitat Nacional de Taiwan (NTU), vaig publicar la meva primera col·lecció de contes a Taipei. Totes les històries que hi ha tracten de personatges LGBTIQ+. El 1996 vaig publicar la meva segona col·lecció de contes a Taipei, que incloïa Membranas. El 1999 me'n vaig anar de Taiwan per cursar un programa de doctorat a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), als Estats Units.

Durant els anys a l'NTU vaig aprendre de les literatures europea i estatunidenca que era possible ser no heterosexual, i de vegades fins i tot lloable. Internet llavors era una novetat, i Google encara no estava disponible. O sigui que vaig haver de llegir els textos europeus i americans pel meu compte amb molta voluntat. Però tot el que vaig aprendre durant aquesta època em va ser molt útil els anys i les dècades següents.

Durant els anys de màster també em vaig atrevir a enviar als diaris ressenyes de llibres i comentaris socials que posaven l'accent en punts de vista no heteronormatius. Els diaris dels anys noranta, acabats d'alliberar del conservadorisme dels vuitanta i abans de l'amenaça de les Yahoo News i Google News, s'interessaven per autors nous, estranys i alternatius, com era jo en aquesta edat primerenca. Alguns podrien pensar que les publicacions que feia als diaris eren més o menys activistes, perquè la majoria de les persones queer els anys noranta no sortien de l'armari. Però el meu "activisme" passatger no sembla prou activista en el nou mil·lenni, perquè cada vegada més joves opten per sortir de l'armari a les xarxes socials amb discursos i aparicions d'allò més estrambòtics. Per tant, és correcte dir que vaig ser activista per un període de temps breu, però només en la dècada del 1990.

Els meus papers com a autor literari, activista que escriu per a un diari i acadèmic principiant estaven entrellaçats. Però des del 1999, als Estats Units, em vaig centrar en la recerca acadèmica, que va continuar essent molt queer.

La monografia publicada el 2017 conté, naturalment, molt del que havia après i escrit als Estats Units fins al 2010 i del que llegia i pensava abans, als anys noranta. Després del 2017, he volgut reprendre el paper d'escriptor de ficció queer.

La traducció a l'espanyol de Membranas ja va per la segona edició. Es tracta d'un llibre complex i visionari, en què apareix el canvi climàtic i s'aborden temes com l'aïllament, la tecnologia, la memòria, la identitat de gènere o la sexualitat. En què et vas inspirar i per què vas triar la ciència-ficció?

Fa algun temps vaig llegir un article en la famosa revista Wired. És interessant. S'hi afirma que el 1994 va ser molt bo per als creadors artístics perquè encara no estaven totalment amenaçats ni absorbits per internet. Per a mi també és una coincidència, perquè vaig començar a publicar alguns relats el 1994.

Membranas va ser possible llavors, i ho va ser en forma de ciència-ficció, perquè es va escriure en la dècada dels noranta. Als anys noranta, al món regnava una barreja d'esperança i desesperació: d'una banda, l'URSS havia desaparegut, el mur de Berlín havia caigut, i Taiwan i la Xina intentaven forjar una amistat després de dècades de guerra freda; d'altra banda, a tothom li preocupava que amb l'arribada de l'any 2000 desapareguessin totes les dades del segle xx, la qual cosa es va conèixer com a "efecte 2000". I quan va acabar el segle xx ens vam recordar, és clar, del final del segle xix: el París del fin-de-siècle, Freud i la decadència de Viena, o l'Anglaterra victoriana.

Amb tants estímuls, molts autors van optar per escriure obres al·lucinants. Jo mateix em vaig sentir atret a fer això mateix. Per a mi, la ciència-ficció va ser una elecció natural, perquè m'aclaparaven totes les fatalitats que es deien sobre la fi de segle.

Als anys noranta tothom parlava del canvi climàtic, a la gent li preocupava que es poguessin produir catàstrofes a la Terra per la fi del segle.

Has analitzat l'origen del terme tongzhi, que s'ha utilitzat a la Xina comunista per referir-se a "camarada" i, més tard, com a sinònim de "gai". Entre la comunitat gai sinòfona hi ha certa controvèrsia sobre si el terme tongzhi va aparèixer a Hong Kong o a Taiwan.

És cert que l'ús de "camarada=gai" va sorgir a Hong Kong a la fi de la dècada del 1980, i que el seu ús el va adoptar Taiwan a principis de la dècada del 1990. Però també és cert que l'ús de "camarada=gai" va ser proposat per primera vegada per un escriptor de Singapur a la dècada del 1970. Més tard va emigrar a Hong Kong. En tot cas, la primera interpretació de "camarada=gai" no va tenir lloc a Hong Kong, sinó en la diàspora xinesa "àmpliament entesa". El que jo dic és que, mentre que el "cinema tongzhi" pot ser una invenció de Hong Kong, Taiwan s'inspira en Hong Kong i desenvolupa la "literatura tongzhi" com una invenció taiwanesa.

Referent a això, tenim un cas paradigmàtic a Taiwan: Crystal Boys, de Pai Hsien-yung, és àmpliament considerada la novel·la gai més influent en llengua xinesa. Es va publicar el 1983 a Taiwan, quan l'illa encara era políticament i sexualment molt conservadora. A més, Pai ja publicava relats explícitament homoeròtics en la dècada del 1960, a Taiwan. Durant dècades, al segle xx, les persones LGBTI+ de Taiwan, Hong Kong, la Xina i la diàspora xinesa van prendre els relats de Pai dels anys seixanta i la novel·la del 1983 com una espècie d'orientació, inspiració i consol.

El 1994 també vas ser el primer a traduir el terme queer per ku-er, que pot traduir-se com cool kids en anglès, o "nois guais". Com va sorgir aquesta traducció?

Els termes queer/ku-er/cool kids no van existir a Taiwan fins al 1994. Abans del 1990, queer era pejoratiu als Estats Units i el Regne Unit. Però els activistes queer dels Estats Units i el Regne Unit van intentar reinterpretar el terme cap al 1990. El 1994, a Taiwan intentem introduir no sols una sola paraula per a queer, sinó una sèrie d'actes de transformació verbal (de "queer = dolent" a "queer = guai") de contextos angloamericans a Taiwan. És cert que preteníem defensar alternatives a la normalitat quan vam proposar ku-er, perquè vam descobrir que molts a Taiwan optaven per fer que l'homosexualitat fos més acceptable per a la societat taiwanesa normalitzant-la.

A la Xina continental, l'homosexualitat i la bisexualitat van existir en dinasties com la Shang o la Han. Aquesta tradició ha influït en la literatura gai taiwanesa? També has esmentat la influència dels esdeveniments informatius a partir dels anys cinquanta.

L'homosexualitat de què parlem ara és un concepte molt nou. Va sorgir per primera vegada a Europa a la fi del segle xix. La bisexualitat sorgeix més tard que l'homosexualitat. Per això, m'estimo més no parlar de les dinasties a la Xina, ja que la majoria existien abans de la noció d'homosexualitat.

En la meva pròpia recerca sobre la literatura queer a Taiwan, com amablement assenyales, considero que els diaris dels anys cinquanta a Taiwan permetien als residents a Taiwan, expressament o no, imaginar l'homosexualitat. Això es deu al fet que, amb l'inici de la guerra freda, els Estats Units va decidir protegir Taiwan de l'agressió de Pequín. A mesura que les ideologies dels Estats Units planaven més sobre Taiwan, els diaris taiwanesos en llengua xinesa informaven amb naturalitat de les notícies destacades als Estats Units i transmetien els valors homòfobs i del maccarthisme desenfrenat als Estats Units, amb la qual cosa ensenyaven als lectors taiwanesos com era d'immoral l'homosexualitat. Les representacions de l'homosexualitat en els mitjans de comunicació durant la guerra freda eren força negatives, però, al cap i a la fi, la gent de Taiwan podia saber què era l'homosexualitat. La comprensió esbiaixada de l'homosexualitat era una base imperfecta, però també va servir per a una futura comprensió de les sexualitats.

T'has posicionat públicament sobre el moviment Me Too. Pots explicar com s'ha viscut aquest moviment a Taiwan en comparació amb els països occidentals?

En els meus cursos de llicenciatura i postgrau he decidit encoratjar els debats sobre el Me Too. També animo els amics més joves a expressar les seves opinions sobre Me Too. Per exemple, normalment recomano El primer paraíso amoroso de Fang Si-Chi, una novel·la escrita per Lin Yi-han el 2016 i traduïda per Jenna Tang per al públic internacional el 2024. Aquest llibre és un dels textos fonamentals sobre el moviment Me Too a Taiwan. Desgraciadament, Lin Yi-han es va suïcidar el 2017.

El moviment Me Too a Taiwan s'inspira en els països occidentals, però no es va fer local a Taiwan fins al 2023. Malgrat tot, no crec que Taiwan es limiti a copiar el lèxic i els pensaments del Me Too occidental. En canvi, penso que la gent de Taiwan ja ha parlat del sexe i l'amor abusius amb la popularitat de la novel·la del 2017 Fang Si-Chi que he esmentat.

Contacte de premsa

Veure més sobre Cultura