"El primer pas és entendre què fa que a la majoria de països europeus i occidentals l'extrema dreta sigui la primera força"

Pau Canaleta Heras és consultor de comunicació estratègica especialitzat en governs i institucions, professor associat de comunicació política a la Universitat de Barcelona (UB) i autor dels llibres sobre comunicació política i institucional L'estratègia electoral (Editorial UOC); 100 días 1 imagen (Episteme) i Explica't amb una història (Editorial UOC). També participa habitualment en mitjans de comunicació, com RAC1, Radio Euskadi i Diari de Girona, i és ponent sobre comunicació política, estratègia i marca de ciutat en congressos i seminaris. Fa poc ha publicat La comunicación de Gobiernos e instituciones públicas. 80 cosas que he aprendido comunicando (Editorial UOC), que va ser presentat a la UOC a l'abril. Es tracta d'un manual en què, fruit dels seus vint anys d'experiència en el sector polític, ofereix vuitanta consells tant per als qui es dediquin a la comunicació política com per als qui es volen iniciar en aquest món.

Alguna vegada has comentat que a Catalunya no sabem explicar els nostres valors i relats. Pots aprofundir en per què creus que això passa i què es pot fer per canviar-ho?

Crec que no hi ha un coneixement sobre què són els valors i com es fa un relat. La gent entén el concepte, però no aprofundeix en el tema i, per tant, sovint, s'usa molt malament tant una cosa com l'altra. Fixeu-vos que tothom parla dels "nostres valors", però són incapaços de detallar-los o, fins i tot, parlen de coses que no són valors.

En qualsevol conflicte, hi ha dos relats enfrontats. Pots donar exemples actuals en què un relat s'ha imposat sobre l'altre i explicar-nos com ha passat?

Un relat no és res més que un punt de vista sobre un fet, sigui polític o no. Quan succeeix qualsevol fet remarcable, sempre hi ha un relat que s'imposa. I n'hi ha d'altres que no acaben guanyant. L'exemple del procés és evident. La clau és que aquest punt de vista tingui dos ingredients: una narració cronològica que sintonitzi amb una majoria i un missatge darrere sobre quina ha de ser la solució.

Has mencionat que l'auge de l'extrema dreta no és només per la seva presència a les xarxes socials, sinó per tot un malestar acumulat. Com creus que es pot abordar aquest malestar en el pla comunicatiu per combatre l'extrema dreta?

Sí, i el primer pas és entendre què fa que a la majoria de països europeus i occidentals l'extrema dreta sigui la primera força. És evident que hi ha una part molt important de la població que creu que ha sortit perdent amb la globalització i que no es troba a gust amb la situació actual. No es pot obviar aquest malestar o només combatre'l. Cal escoltar l'electorat, entendre'l i aportar solucions allunyades de l'extrem.

Sobre els polítics que basen el seu discurs a dir "el meu rival polític és pitjor que jo": com valores aquesta estratègia en la política actual? Creus que és sostenible a llarg termini i quines alternatives proposaries?

El problema d'aquesta tàctica comunicativa és que és de curta volada. Pot ser molt efectiva a curt termini, però al final es necessiten projectes i capacitat de governar. I només amb crítiques o talls de veu, això no funciona. Pot ser molt efectiva durant un període de temps curt, però, si no es ressitua, durarà poc.

Has mencionat la gran influència dels caps de gabinet en la política. Pots compartir algunes anècdotes o exemples de com s'ha manifestat aquesta influència i com afecta les decisions polítiques?

Els caps de gabinet són clau. En el món anglosaxó són els qui porten el govern, i aquí cada vegada més. Per entendre el seu paper sempre recomano la pel·lícula In the loop, en què es veu el paper d'aquesta figura en el govern de Tony Blair.

Quin paper creus que tenen les xarxes socials en la política moderna? Com han canviat la manera en què els polítics es comuniquen amb els ciutadans?

Un paper clau, perquè permet als polítics relacionar-se directament amb la seva comunitat sense intermediaris. I serà clau perquè les xarxes es van convertint en plataformes mediàtiques, i, al final, en política, en les campanyes electorals, tot es redueix a com arribar a la gent. I les xarxes socials són una eina superútil per a això.

Com es poden contrarestar les notícies falses i la desinformació en l'àmbit polític?

És molt difícil perquè les fake news no es dirigeixen a un ciutadà independent per intentar-lo enganyar. Les fake news van directes al ciutadà convençut, amb prejudicis i opinió. I aquestes fake news serveixen sobretot per reforçar aquests prejudicis i evitar que tinguin una visió més complexa. Només hi ha una manera de combatre-les: amb la veritat i, sobretot, entenent el llenguatge que utilitzen.

Quin paper creus que han de tenir les institucions internacionals, com les Nacions Unides o la Unió Europea, en la resolució de conflictes globals?

Més que resoldre conflictes han d'evitar-los. Com? Doncs teixint cooperació entre estats, intentant incentivar projectes compartits.

Sobre la dificultat d'assessorar polítics amb un gran ego, quins consells donaries als assessors de comunicació en aquests casos?

En primer lloc, que és normal que un polític tingui ego. En segon lloc, que s'adapti al caràcter i a la situació política-electoral, i, en tercer lloc, que sempre li digui la realitat, encara que no li agradi.

Has afirmat que els avanços electorals no funcionen gairebé mai. Pots explicar amb més detall per què creus que és així?

Molt senzill. Quan algú avança les eleccions és perquè creu que avançant-les li aniran millor que acabant el mandat. I això ho sap per enquestes, en les quals el treball de camp es va fer fa un o dos mesos. A partir de la convocatòria, cal esperar dos mesos més fins a les eleccions. Per tant, estem parlant d'entre tres i quatre mesos. I això en política és molt de temps. Canvien moltes coses i la foto es mou.