11/7/24 · Salut

Grassofòbia: creix l'estigma a l'estiu?

En passar més temps en entorns com platges i piscines, els actes grassòfobs poden incrementar-se

Una experta de la UOC analitza les claus de la grassofòbia i parla sobre la neutralitat corporal com una manera d'esmorteir les actituds negatives
Dona caminant a la platja
4 min.

Dona caminant a la platja (Foto: Adobe Stock)

Arriba l'estiu, el bon temps i la temporada de platges i piscines. Un moment somiat per tots durant el llarg hivern, però també temut per aquelles persones que tenen por de "no estar a l'altura" del que la societat espera dels seus cossos. La grassofòbia, el rebuig explícit als cossos grassos, pot donar-se de manera més manifesta en aquesta època de l'any perquè "el cos i l'aparença física estan més exposats”, explica l'experta en nutrició i psicologia, especialitzada en obesitat, Andrea Arroyo, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La grassofòbia té els seus orígens en una sèrie de causes socials i personals, que van des de la idealització de la primor fins a la frustració de moltes persones per no poder aconseguir els cossos que desitgen o creuen desitjar, influïts per la publicitat, el cinema i la moda. "Socialment existeixen una sèrie de creences limitants i distorsionades associades al fet que els cossos grassos han de ser diferents dels no grassos, i són creences negatives que no afavoreixen l'acceptació dels cossos", destaca Arroyo, doctora en biomedicina, que apunta que una de les raons per les quals es produeix la grassofòbia és perquè s'ha perdut l'anomenada "neutralitat corporal".

 

Què és la neutralitat corporal i per què serveix per combatre la grassofòbia

La societat imposa uns cànons de bellesa basats en excepcions que presenten algunes persones, però que, en la majoria de les ocasions, són inassolibles per al comú dels mortals. Succeeix amb els rostres perfectes i els cossos esculturals, a vegades cisellats per la genètica i unes altres pel bisturí, o fins i tot les imatges adulterades gràcies a la tecnologia. Però els hem pres com l'ideal de bellesa, sense tenir en compte que no sempre serà un objectiu assolible i que, en molts casos, no tenen res a veure amb la salut i el benestar.

En aquest context, la neutralitat corporal pot convertir-se en una eina que permeti a cada persona acceptar el seu cos amb naturalitat, independentment de com sigui. "Neutralitat corporal és no tenir en compte la forma ni l'aspecte del teu cos quant a la seva valoració", ja que "un cos és igualment vàlid independentment de la seva forma, del seu percentatge de greix i de la seva grandària", raona la professora. Es tracta de complir el repetit mantra que cal acceptar-se a un mateix tal com s'és, sense intentar convertir-se en qui no som per agradar a una societat que imposa modes a la velocitat de la llum.

En aquest sentit, la professora critica l'anomenada "operació bikini" perquè té "un fi merament lucratiu i econòmic que no té en compte cap mena de criteri de salut. El que afavoreix és la mentalitat de dieta i comportaments que poden ser molt disruptius, o directament conductes de risc, com ara dietes molt restrictives o severes, que posen en risc la salut". "Són pràctiques no avalades per professionals de la salut", afegeix, i una quimera la meta de la qual és desconeguda, perquè no ofereix barems clars per saber fins a on s'ha d'arribar.

 

I si tots som grassòfobs?

Un dels aspectes per analitzar és si aquests comportaments grassòfobs estan tan assumits a la societat perquè tots, en major o menor mesura, tinguem actituds grassòfobesSón les anomenades "micrograssofòbies", que es tradueixen en comportaments habituals i assumits socialment que, no obstant això, suposen una clara discriminació de les persones amb sobrepès.

Encara que la grassofòbia es manifesta principalment a través de comentaris, burles o missatges estigmatizants envers les persones amb sobrepès, la realitat és que la micrograssofòbia, de manera inconscient, promulga el missatge en la societat que els cossos grassos han de ser combatuts. I enfonsa les seves arrels en l'ideal de primor que s'ha imposat com a normatiu en la societat, fins al punt que la mera defensa de la diversitat corporal com a contrapès de la grassofòbia és vista com una defensa de l'obesitat.

Sobre aquest tema, Arroyo ho té clar: "Aquí es confonen dos termes: una cosa és que acceptem que hi ha diversitat de cossos i que tots han de ser igualment vàlids i hi hagi una neutralitat corporal, i una altra cosa és que acceptem l'obesitat i no fem res per combatre-la. S'estan aprofitant de la situació, perquè són dues coses diferents. Els cossos poden ser diferents, però una altra cosa és que et quedis amb els braços plegats i no facis res per combatre l'obesitat, que és l'excés de greix que està científicament avalat que té conseqüències per a la salut". Hi ha una polèmica habitual quan es defensa la diversitat corporal, i els grassòfobs aprofiten aquesta defensa per pressuposar que el que s'està defensant en realitat és l'obesitat, cosa amb què els experts en trastorns de l'alimentació estan en desacord.

 

Com protegir els nens de la grassofòbia

El problema de la grassofòbia, com el d'altres formes de discriminació per qüestions físiques o estètiques, és que pot afectar de forma especialment greu els nens i els adolescents. Per això, els professionals sanitaris treballen al seu costat per reforçar la seva autoestima i aconseguir l'autovaloració del seu cos a través de la neutralitat corporal i l'acceptació del seu propi ésser. També se'ls educa perquè obviïn aquest tipus de missatges feridors, siguin voluntaris o involuntaris, i es valorin pel que són, i no pel seu aspecte. Aquests consells serveixen per a qualsevol persona, independentment de la forma del seu cos, ja que la perfecció, sigui el que sigui quan parlem de cossos, no existeix i mai existirà. "És molt difícil prohibir que algú et pugui causar una influència negativa o grassofòbica, però podem treballar amb la persona perquè no deixi de fer res de la seva vida o que aquest tipus de realitats socials no li puguin repercutir i es pugui defensar, o l'afectin el menys possible", afirma l'experta.

Experts UOC
  • Professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Carregant

Més llegits

Veure més sobre Salut