Monedes complementàries: el motor ocult del desenvolupament local a Espanya i Iberoamèrica

L'ecosistema de les criptomonedes ha posat de manifest la difícil convivència entre els sistemes monetaris oficials, amb el suport de les autoritats monetàries i els estats, i els alternatius, les garanties dels quals, en moltes ocasions, depenen únicament del valor que la mateixa comunitat involucrada atorga a aquest sistema. En aquest context, les monedes complementàries (MC) són un fenomen menys conegut que les criptomonedes, però amb un impacte econòmic gens menyspreable, sobretot a escala local. I, al contrari que les criptomonedes, les MC, a vegades, fins i tot sorgeixen com a iniciatives de les mateixes administracions, que hi han vist una eina per fomentar el desenvolupament socioeconòmic local.

Com destaca August Corrons, vicedegà d'Aliances, Comunitat i Cultura dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, "les monedes complementàries són sistemes de pagament complementaris a la moneda de curs oficial, i permeten fomentar accions o projectes que potser amb l'euro no tindrien lloc, així com conductes o determinats comportaments de l'àmbit no tan sols econòmic, sinó sobretot social o mediambiental".

Les MC són un fenomen bastant desconegut, però que està present a Espanya des de fa més de tres dècades, amb un boom arran de la crisi econòmica de 2007-2008. És aquesta data la que marca l'inici d'una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb l'Observatori de la Moneda Complementària (OMC), que ha recopilat la informació disponible sobre les MC espanyoles detectades des del 2007. D'aquest estudi ha sorgit un registre de les MC actives a Iberoamèrica, com a panoràmica d'un fenomen present més o menys a tots els països, i amb implicacions directes sobre el desenvolupament econòmic a escala local.

Un fenomen difícil de quantificar

L'estudi ha identificat 306 iniciatives de monedes complementàries a Espanya des del 2007, de les quals 241 ja estan inactives i 65 continuen encara actives. En la desena de països d'Iberoamèrica que també han estat objecte d'estudi s'han identificat 60 iniciatives més de MC, la qual cosa evidencia el pes que les monedes complementàries tenen a Espanya, cosa que Corrons atribueix, en part, a l'aposta que han fet moltes administracions per posar en marxa aquests mitjans de pagament.

Malgrat això, l'investigador reconeix que no és fàcil rastrejar quantes monedes complementàries hi ha a Espanya, degut, principalment, al fet que es tracta de fenòmens locals. Per posar llum sobre aquest fenomen, una jornada en línia que celebrarà la UOC el pròxim 26 de juny, sota el títol I Jornada de monedes complementàries a Iberoamèrica, reunirà més de quinze experts de diversos països, incloent-hi Mèxic, Colòmbia, Xile, l'Equador, l'Argentina, el Brasil, Portugal, Costa Rica, l'Uruguai i Bolívia, a més d'Espanya, per conèixer millor les iniciatives de MC identificades en l'estudi.

Aquesta jornada, que arrencarà a les 15 hores amb una inauguració a càrrec d'August Corrons, Lluís Muns i Joel Pintor, farà un repàs del paper de les MC en l'economia local i servirà per explicar tant els resultats de l'estudi, plasmats en el mapatge de les MC a Espanya des del 2007, objecte de l'estudi publicat per la UOC, fins a la Guia metodològica de MC, que des de l'administració pública està servint com a eina per comprendre el paper que pot jugar aquesta forma de pagament alternativa en la seva coordinació i col·laboració amb les autoritats. Es tracta d'un document impulsat per la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona i l'OMC.

"Podrem conèixer al detall les iniciatives que hi ha a Espanya i altres països, fet que ens donarà referències sobre els objectius de cada iniciativa, municipis en què estan implementades, quin tipus d'entitats hi ha darrere o quin tipus d'administracions les secunden", explica Corrons.

Les persones interessades a assistir a la jornada en línia ja s'hi poden inscriure en la pàgina informativa de l'esdeveniment, disponible en aquest enllaç.