Una recerca subratlla carències en el nomenament dels jutges del Tribunal Constitucional

Els exemples de Polònia i Hongria han demostrat que els governs poden veure's temptats a desestabilitzar els tribunals constitucionals per sotmetre el poder judicial al seu control. Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha conclòs que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre independència i imparcialitat judicial pot tenir un impacte positiu en els estats membres, fins i tot en aquells que no afronten una crisi de l'estat de dret. La recerca també subratlla les carències existents en els marcs jurídics i els procediments de nomenament dels jutges del Tribunal Constitucional en països com Espanya i França, que "podrien, potencialment, soscavar la independència judicial".

"Els resultats demostren que, fins i tot en democràcies consolidades,hi ha marge per millorar la protecció de la independència judicial. La recerca realitzada contribueix al debat europeu més ampli sobre l'harmonització dels estàndards d'independència judicial", sosté Bettina Steible, investigadora del grup d'estudi en Geopolítica, Conflicte i Drets Humans (GEOCONDAH), dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. 

Salvaguarda de l'estat de dret

El TJUE és un òrgan que exerceix un paper important per garantir el respecte del principi d'independència judicial a escala nacional en un context de crisi de l'estat de dret com l'actual. "Els principis desenvolupats per aquest tribunal són d'obligat compliment per als estats membres, la qual cosa significa que els estàndards desenvolupats sobre la independència del poder judicial són aplicables en tots els estats de la UE", descriu Steible.

En aquest context, el TJUE ha anat desenvolupant un ampli cos de jurisprudència que aborda molts aspectes de la independència judicial que tenen en compte no només els marcs jurídics que regulen els procediments de nomenament, sinó també la pràctica, a fi d'avaluar si hi ha una influència indeguda del poder legislatiu o de l'executiu sobre els membres del poder judicial. "Les normes desenvolupades pel TJUE cobreixen una varietat d'elements, inclosos el procés de nomenament, la durada del mandat, les condicions per a l'exercici del mandat, l'absència de pressió externa, la imparcialitat i els motius d'inhabilitació, recusació i destitució dels seus membres", descriu la investigadora.

Malgrat aquesta influència, Steible subratlla que els estats membres de la UE continuen tenint llibertat per dissenyar el seu propi model de justícia constitucional, "sempre que respectin aquests mínims indispensables". Un exemple concret de la intervenció del tribunal europeu és el cas de la Comissió Europea contra Polònia (C-619/18). En aquest assumpte, el TJUE va dictaminar que la reforma polonesa que reduïa l'edat de jubilació dels jutges del Tribunal Suprem era incompatible amb els principis d'independència judicial i la prohibició d'ingerències polítiques en el poder judicial. En particular, la llei permetia al president de la República decidir discrecionalment si els jutges podien seguir en els seus càrrecs més enllà de la nova edat de jubilació, la qual cosa generava una relació de subordinació i soscavava la independència judicial. Com a resultat, Polònia va haver de revertir aquesta reforma i restablir els jutges afectats. "Aquest cas mostra com el TJUE pot actuar com una salvaguarda enfront dels intents d'un estat membre d'afeblir l'estat de dret, reforçant estàndards d'independència judicial que han de ser respectats per tots els estats de la UE", subratlla la investigadora. 

L'anàlisi d'aquestes actuacions mostra que, a més dels casos concrets, també poden tenir un "impacte positiu" en la resta dels estats membres, posant en relleu "les possibles anomalies que hi pot haver en els procediments de nomenament dels jutges constitucionals nacionals", destaca la investigadora. 

Els reptes del cas espanyol

L'estudi també analitza la situació d'Espanya i de França, com a exemples d'estats membres en els quals l'organització constitucional del poder judicial no està totalment en línia amb la jurisprudència del TJUE. Sobre el cas espanyol, la investigadora subratlla que no perilla l'estat de dret, però es pot considerar que necessitaria millores "evidents" i que els estàndards europeus en la matèria poden ser d'utilitat en un esperit de diàleg judicial.

En concret, la investigadora apunta la necessitat de millores respecte a la pràctica dels partits polítics en els processos de nomenament de magistrats al Tribunal Constitucional: "Seria convenient implementar mecanismes antibloqueig efectius, reduir la influència partidista en les decisions i garantir que els candidats siguin seleccionats per consens, prioritzant la seva qualificació i el seu prestigi professional, d'acord amb l'esperit de la Constitució. Aquestes millores també troben el seu ressò en els estàndards europeus, especialment aquells desenvolupats per la Comissió de Venècia".

Per a Steible, si bé aquestes deficiències "no representen, ara com ara, una amenaça real per a l'estat de dret, sí que podrien convertir-s'hi si arriben al poder opcions polítiques menys respectuoses amb els principis democràtics, cosa que mai es pot descartar", destaca. 

Diàleg entre la UE i els estats membres

En aquest context, el treball també destaca la importància d'establir un diàleg europeu sobre el significat de la justícia constitucional i la independència judicial. Segons la investigadora de la UOC, aquest debat és "essencial" per garantir que tant la identitat constitucional de la UE com les nacionals siguin respectades i es reforcin mútuament. "Aquesta proposta de diàleg reflecteix un enfocament equilibrat i constructiu per resoldre les tensions entre els estàndards de la UE i les pràctiques nacionals, suggerint que el desenvolupament d'un enteniment comú europeu sobre la justícia constitucional és possible sense soscavar la sobirania nacional", explica la investigadora de la UOC. 

El dret de la UE vindria així, en paraules de Steible, "al rescat" dels actors nacionals –societat civil, acadèmics, jutges i polítics– a l'hora d'identificar i abordar les llacunes en els marcs jurídics i les pràctiques nacionals. "Al seu torn, els models nacionals millorats de justícia constitucional poden alimentar la definició europea sobre independència i imparcialitat judicials, demostrant que molts models diversos són, de fet, acceptables en virtut del dret europeu", destaca.

En suma, el treball conclou que aquest diàleg pot contribuir a harmonitzar la comprensió i l'aplicació de la independència judicial en tota la Unió Europea, promovent una cultura de l'estat de dret més sòlida. "En adoptar aquestes normes i participar en un diàleg significatiu, els estats membres de la UE poden millorar la legitimitat i la imparcialitat dels tribunals constitucionals, reforçant la confiança pública en el poder judicial i garantint que els seus tribunals constitucionals continuïn sent pilars de les societats democràtiques", conclou la investigadora. 

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 16 de la ONU: pau, justícia i institucions sòlides. 

Article de referència

Steible, Bettina. Upholding the independence of constitutional courts in the EU beyond illiberal tendencies. Towards further convergence? Revista d'Investigações Constitucionais, [S. l.], v. 11, n. 3, p. e269, 2024. DOI: 10.5380/rinc.v11i3.96206

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.