Les jutgesses tendeixen a emetre sentències més dures en casos de delictes sexuals

Ara fa pocs dies, el Festival de Cinema de Canes arrencava amb l'acusació de nou dones contra el productor francès Alain Sarde per violació o agressió sexual quan aquestes eren menors d'edat o joves actrius. Si arriba als tribunals, la sentència d'aquest cas dependrà del codi penal francès, però també de factors extralegals, com el sexe dels jutges.

En aquest sentit, un estudi liderat per investigadors del grup Victimologia empírica i aplicada (VICRIM) dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC conclou que, en els casos de delicte sexual en què les víctimes són majoritàriament dones i menors, les jutgesses tendeixen a ser més punitives que els seus companys homes, sobretot a l'hora de determinar la durada de les penes.

"El sexe dels magistrats té un impacte en les sentències", assenyala Laura Arantegui, investigadora predoctoral de la UOC i primera autora de l'estudi, que especifica que, malgrat que "la llei espanyola és bastant estricta pel que fa a la determinació de les penes per tipus de delicte, hi ha una sèrie de factors que, com a persones humanes, també poden afectar la sentència. I el sexe dels jutges és un d'aquests factors".

Condicionats pels rols de gènere

En les últimes quatre dècades han entrat moltes més dones en la judicatura, un àmbit tradicionalment masculí, i això ha incentivat que s'investigui la influència que el gènere dels jutges pot tenir sobre les decisions judicials que prenen. I és que, encara que ser home o dona no és un factor legal, sí que té un pes en les sentències que es dicten, ja que la persona està condicionada inevitablement pels rols tradicionalment diferents que tots dos sexes tenen en la societat i que poden donar lloc a diferents punts de vista sobre els grups socials vulnerables.

Estudis previs centrats en delictes sexuals comesos contra menors havien trobat que, en els tribunals formats per diversos jutges, per cada dona més que l'integrava, la durada de la pena s'incrementava de 3,5 mesos, aproximadament.

En aquest sentit, en aquest nou treball els investigadors de la UOC s'han centrat en els casos de delicte sexual comesos entre el 2019 i el 2020, i jutjats per les audiències provincials espanyoles, que s'encarreguen de delictes superiors als cinc anys de presó i en els quals les sentències les prenen tribunals formats per tres magistrats.

En total, han revisat més de 2.200 casos, la majoria delictes sexuals i d'abús sexual a dones i a menors, i conclouen que les sentències són més dures quan hi ha més dones en els tribunals. Encara que, curiosament, quan el tribunal estava integrat exclusivament per jutgesses, la pena imposada depenia també d'altres variables.

"Les dones són més dures que els seus companys homes pel que fa a la durada de les penes, imposen condemnes més llargues, però això no vol dir que siguin més justes. En canvi, no hem trobat resultats significatius quant al nombre de condemnes. És a dir, no hi ha diferències entre homes i dones a l'hora de considerar el delicte, sinó que la pena que imposen és superior", explica Arantegui.

Més empatia cap a les víctimes

En vista dels resultats obtinguts en aquest treball, publicat a la revista Criminology & Criminal Justice, i basant-se en les conclusions d'estudis previs, els investigadors de la UOC proposen que el motiu que podria explicar aquesta diferència entre jutges i jutgesses podria ser la identificació de les jutgesses amb els col·lectius més vulnerables.

Segurament, "en aquesta mena de delictes sexuals, les dones actuen com a representants del seu gènere i intenten defensar la situació d'aquestes víctimes, que veuen més desemparades o en situació d'inferioritat, i potser és per això que són més punitives", afirma Arantegui, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Pel que respecta a la composició dels panells de jutges, l'estudi conclou que no és tan important la quantitat de dones que hi ha (0, 1, 2 o 3), sinó el sexe del jutge que presideix, i encara més el del jutge ponent.

El pas següent, d'acord amb Arantegui, serà analitzar el que passa també en casos de violència sexual jutjats per un únic magistrat, així com ampliar la tipologia de casos estudiats per tal de veure si el sexe dels jutges també influeix en altres tipus de delictes.

Aquest projecte de recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 10, de reducció de les desigualtats, i 16, de pau, justícia i institucions sòlides.

Article de referència

Arantegui, L., Romero, P., & Tamarit, J. M. (2024). Does the sex of judges matter? Analysis of sentencing in sex crimes in Spain. Criminology & Criminal Justice, 0(0). https://doi.org/10.1177/17488958241239785

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.