Un estudi alerta dels entrebancs per implementar la transició energètica i digital de la UE

Per fer front a la crisi econòmica provocada per la pandèmia de COVID-19, l'any 2020 la Unió Europea va llançar el pla de recuperació Next Generation EU. A Espanya, aquest pla s'ha articulat en inversions amb les quals es pretén augmentar la productivitat i el creixement cap a una societat més verda, digital i inclusiva. Aquests objectius coincideixen amb el que es coneix com a Pacte Verd Europeu, presentat abans de la pandèmia, i que introdueix la idea d'una doble transició: verda i digital.

Dins del pla de recuperació espanyol, els PERTE (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica) —12 projectes en total— engloben mesures destinades a enfortir àmbits estratègics, com és el cas de les energies renovables. El febrer del 2025, els fons compromesos dels projectes d'aquest àmbit superaven els 8.400 milions d'euros, la quantitat més gran de tot el conjunt.

Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicada en obert, ha analitzat 263 projectes finançats per aquest PERTE —anomenat PERTE d'energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge— en els quals s'incloïen tecnologies digitals, per tal d'esbrinar en quina mesura aquestes iniciatives aconseguien l'objectiu de la doble transició que persegueix la UE: energètica i digital.

"En el nostre estudi veiem que no hi ha una transició en el sentit de deixar d'utilitzar combustibles fòssils i substituir-los per fonts d'energia renovables, sinó que el consum de fonts d'energia renovables s'afegeix al ja existent de combustibles fòssils, que continua creixent", explica Zora Kovacic, investigadora del Lab Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab) de la UOC i coautora de l'estudi, que es publica a la revista Environmental Science & Policy.

L'anàlisi mostra que la dificultat de substituir una font energètica per una altra no és qüestió d'una digitalització insuficient. Kovacic, que també és professora dels Estudis d'Economia i Empresa, en posa com a exemple el transport. "La clau no és la digitalització: tant un motor de combustió com un d'elèctric es poden utilitzar en un vehicle amb tecnologies digitals. S'espera que la digitalització aporti respostes a un repte tan complex com és la transició energètica, però la digitalització només és una resposta parcial", afirma.

Els reptes de la doble transició

En l'estudi, del qual és coautora Cristina García Casañas, també investigadora de TURBA Lab, les autores van incloure projectes les resolucions de finançament dels quals es van publicar entre el 2020 i el setembre del 2023. Dins d'aquests projectes relacionats amb la transició energètica, les investigadores van identificar les tecnologies digitals a les quals feien referència: intel·ligència artificial i robòtica intel·ligent, tecnologies basades en dades, internet de les coses, infraestructura de computació, programari i serveis tecnològics, tecnologia de registres distribuïts i realitat augmentada i metaversos.

Basant-se en aquests projectes, les autores van analitzar tres qüestions: què implica en la pràctica la digitalització del sector energètic espanyol, en quina mesura contribueix la innovació digital a la transició energètica i si la innovació digital en el sector energètic confirma la hipòtesi que els beneficis se socialitzen, seguint la idea d'una transició energètica justa.

L'anàlisi destaca que, malgrat l'entusiasme que hi ha entorn de la innovació digital, i tot i que els projectes analitzats tenen un lapse de temps massa curt per jutjar si la digitalització pot contribuir o no a la transició energètica, les perspectives poden ser similars a les de les xarxes elèctriques intel·ligents (smart grids), que fa dues dècades que es desenvolupen sense resultats clars per a la sostenibilitat.

"El repte no és assolir la doble transició, sinó aconseguir que les dues transicions no generin més problemes dels beneficis que aporten: la digitalització té costos molt grans d'energia, aigua i materials rars si s'implementa a gran escala, com sembla voler la transició digital, i pot provocar importants problemes ambientals", manté Kovacic.

Els més beneficiats pel finançament "verd"

Respecte a la possible socialització de beneficis, l'anàlisi mostra la creixent participació dels desenvolupadors de tecnologia i dels agents privats. Les convocatòries analitzades financen, sobretot, consorcis (82 % dels projectes), que sovint estan liderats per empreses del sector energètic com Naturgy, Repsol, Técnicas Reunidas, Iberdrola i Cuerva Energía. Segons l'estudi, és inevitable que els operadors i els propietaris de la xarxa elèctrica siguin els principals beneficiaris del finançament destinat a transformar-la.

"Des del discurs polític es ven que dirigir la digitalització cap als grans reptes socials és una manera de socialitzar beneficis, però, en la pràctica, per com es dissenya i s'implementa la política, queda clar que això és difícil d'aconseguir", destaca Kovacic.

Encara que la recerca se centra en el cas espanyol, les autores afirmen que aquest estudi és rellevant per a tots els països de la UE que han rebut fons del programa Next Generation EU, ja que aquest exigeix que el finançament es destini a les transicions verda i digital. També pot ser útil per a països de fora de la UE, com el Brasil, l'Índia o Sud-àfrica, que desenvolupen projectes de xarxes intel·ligents.

La recerca forma part del projecte DEMO —sigla de The Digital Turn in Environmental Governance: Insights from the Energy and Agri-food Systems, és a dir, "El gir digital en la governança ambiental: perspectives des dels sistemes energètic i agroalimentari"—, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació amb fons Next Generation per a la doble transició.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 7, d'energia assequible i no contaminant.

Article de referència

García Casañas, C. i Kovacic, Z. "Implementing the twin transitions: A critical perspective from the Spanish energy sector". Environmental Science & Policy. DOI: https://doi.org/10.1016/j.envsci.2025.104012

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.