"Cal reforçar el pensament crític i ètic de l'estudiantat respecte de l'ús de la IA"

L'arribada de la IA generativa obre un ventall d'oportunitats important, però també de reptes en l'àmbit educatiu. Per al catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i director de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Albert Sangrà, es tracta de la tecnologia que ha provocat "més impacte en l'educació en línia des de l'aparició dels entorns virtuals d'aprenentatge". En aquesta entrevista amb el també director de la nova unitat de recerca sobre educació i e-learning i investigador del Research group in Education and ICT (Edul@b) de la UOC, parlem sobre els aspectes positius i negatius de la integració de la IA en l'aprenentatge en línia, així com dels projectes de recerca de la Universitat per tal d'aprofitar aquesta tecnologia i generar solucions que ajudin estudiants i professorat.

L'impuls de la IA generativa ha impactat en tots els sectors. Quins avenços concrets considera més rupturistes en els darrers anys en el camp de l'e-learning?

La irrupció de la IA generativa possiblement és la novetat que ha provocat més impacte en l'educació en línia des que van aparèixer els entorns virtuals d'aprenentatge (o LMS, o plataformes, o campus virtuals). Ens obre unes possibilitats poc explorades fins ara, que caldrà posar a prova. Per exemple, com a suport del professorat en el disseny dels plans docents i de les activitats; en la creació i cocreació de recursos d'aprenentatge; en els processos de facilitació de feedback, i també per a l'estudiantat, com a eina de suport en la presa de decisions, en la personalització dels seus itineraris, etc.

Quins aspectes negatius o reptes ha tingut la incorporació d'aquesta tecnologia? Com es poden combatre?

L'impacte més immediat va ser una reacció, podríem dir-ne, gairebé apocalíptica en relació amb l'avaluació. S'ha percebut un increment en la facilitat amb què una persona pot elaborar treballs amb l'ajut de les eines d'IA generativa. Per tant, una atenció especial al frau acadèmic és el que més ha cridat l'atenció. D'altra banda, val la pena destacar els riscos ètics derivats dels possibles biaixos de tota mena (raça, gènere, ideologia…) que es poden generar en emprar aquestes eines, així com els errors potencials que incorporen, també anomenats "al·lucinacions", en un intent eufemístic de no dir "mentides".

Creu que la incorporació d'aquestes tecnologies als sistemes educatius ajudarà a disminuir les diferències amb els països en desenvolupament, o més aviat les farà més grans?

Tot depèn de com s'utilitzin. Les eines, a vegades, es fan servir com a mecanisme per marcar diferències. I les empreses tecnològiques, si eleven el seu cost de manera que només les puguin emprar els més rics, ens col·locaran davant d'un cas flagrant de discriminació de caràcter social. Ara bé, si s'utilitzen de manera igualitària, si es dona a tothom l'oportunitat d'emprar-les, poden ajudar a reduir les bretxes actuals. Cal destacar, però, que aquesta comparació econòmica té, també, un contrapunt cognitiu: cal facilitar la formació necessària perquè es puguin usar adequadament. Avui dia, és la manca de formació en competències digitals la que pot condemnar moltes persones a esdevenir analfabetes funcionals en els anys vinents, amb els efectes socials en el desenvolupament que això produiria.

Com hauria d'afrontar l'ensenyament el fet que l'estudiantat, amb la IA generativa, tingui respostes en segons per a gairebé qualsevol pregunta?

Canviant la manera de fer la pregunta. Canviant el que els demanem que facin. Ens estem concentrant en l'avaluació, quan el que de veritat ha de canviar és la manera com fem que s'enfrontin als problemes que han de resoldre. Aquests problemes els han de poder solucionar amb l'ajut de la IA generativa, si convé. L'hem de convertir en una aliada i no en una enemiga. Però per fer-ho cal modificar la manera com ensenyem. Sí, ja sé que per a algunes persones això serà dur, però no hi ha altre remei. La prohibició no resol res, no és viable.

Quina és la seva perspectiva respecte a l'ús d'aquesta tecnologia per aconseguir un aprenentatge més personalitzat i per a la inclusió?

Una altra vegada, tot depèn de com s'utilitzi. Si redunda en benefici de l'estudiantat, adaptant-se a les seves necessitats i característiques sense renunciar a plantejar-li una actitud activa, de desenvolupament del seu pensament crític i creatiu, em sembla que pot ser una eina molt interessant. Sobretot, cal fugir de proporcionar a l'estudiantat únicament respostes individualitzades, automàtiques, sense exigir-los que analitzin la resposta i prenguin decisions. D'altra banda, aquesta tecnologia pot ajudar els docents a elaborar recursos d'aprenentatge més adequats a les necessitats i característiques de l'estudiantat, i també a preparar el feedback que cal donar a l'estudiantat, incrementant-ne la qualitat a la vegada que reduint la càrrega de feina del docent, tal com estan investigant alguns dels projectes que el Programa de recerca en e-learning va finançar en la convocatòria "Impuls per a la recerca en e-learning".

Quines habilitats s'han de reforçar en l'estudiantat per fer front a un futur laboral en què estaran acompanyats d'aplicacions d'IA generativa?

Criteri. No es tracta només de saber utilitzar una eina o una tecnologia. Es tracta també de saber quan i per què utilitzar-la. Com deia abans, sobretot cal reforçar el pensament crític i ètic de l'estudiantat, per tal que l'ús que facin de la IA tingui sentit i ajudi la societat a desenvolupar-se. Cal que ens assegurem que tot l'estudiantat fomenta al màxim les seves competències digitals, un altre dels aspectes en què la UOC ha estat i és pionera.

La IA generativa ha posat en qüestió encara més els mètodes d'avaluació tradicionals. Com s'hauria d'abordar la IA des del punt de vista de l'avaluació?

Personalment, crec que el problema no rau en l'avaluació sinó en les estratègies didàctiques que emprem quan dissenyem les assignatures. Cal dissenyar activitats i reptes en què calgui posar en joc aspectes que no es puguin resoldre amb una pregunta a cap eina d'IA generativa. Cal que ens replantegem com fem treballar l'estudiantat, què els demanem i què volem que siguin capaços de fer per tal d'adquirir les competències que han d'assolir. Si ho fem, la solució a l'avaluació vindrà tota sola, perquè ja no caldrà el control que ara necessitem quan una resposta pot ser facilitada preguntant-li a l'eina. Independentment d'això, crec que l'avaluació ha de ser cada vegada més diversificada: estratègies avaluatives variades, agents avaluadors diversos (autoavaluació, coavaluació i heteroavaluació) i formats diferents de recollida de la informació que ens aporta l'avaluació que, al final, és una presa de decisions.

És el director de la nova unitat de recerca sobre educació i e-learning. Prèviament, ha estat director del Programa de recerca en e-learning de la UOC: quines han estat les seves línies de treball?

El Programa de recerca en e-learning ha tingut com a objectiu reforçar i promoure la recerca en l'àmbit de l'e-learning entre tot el PDI. D'altra banda, també ha cercat impulsar accions concretes per compartir internament la recerca que ja s'estigui fent. En particular, l'any passat ens vam centrar a fomentar l'ús de les dades de què disposa la UOC, per mitjà del Campus Virtual, per tal de promoure millores en l'aprenentatge del nostre estudiantat. De la nova unitat de recerca, potser en podrem parlar una mica més endavant, quan hàgim quadrat els objectius amb els grups de recerca que la componen.

Quins serien alguns dels seus projectes destacats?

Cal que destaqui els tres projectes que van ser finançats per la convocatòria "Impuls a la recerca en e-learning". El projecte ADELA (Asynchronous Discussion Evaluation with Learning Analytics), coordinat per Teresa Romeu i Javier Luis Cánovas; LISFEED (Designing AI-based support mechanisms with analytical evidence), coordinat per David Bañeres i Anna Espasa; i Using generative AI to assist teachers in developing personalized, formative, and quality feedback, coordinat per Nati Cabrera i David García Solórzano.

Considero que tots tres il·lustren perfectament la voluntat d'aquesta convocatòria de treballar de manera interdisciplinària amb les dades de què disposa la UOC per fer un pas endavant i originar solucions que ajudin l'estudiantat i el professorat.

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

La investigació d'Albert Sangrà s'emmarca en les missions de recerca de la UOC: educació al llarg de la vida i tecnologia ètica i humana; i afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 4, sobre educació de qualitat.