"L'aprovisionament logístic a les nostres ciutats té molt marge de millora"

Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), màster en Direcció d'Organitzacions en l'Economia del Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i doctor en Enginyeria i Infraestructures de Transport per la UPC, Eduard J. Alvarez Palau és professor agregat de la UOC i investigador principal del grup de recerca Urbanització, Comerç i Logística Sostenible (URBANLOG), dels Estudis d'Economia i Empresa.

 

Quins són els objectius del nou grup de recerca que lideres a la UOC Urbanització, Comerç i Logística Sostenible (URBANLOG)?

En el moment de concebre'l vam definir tres línies estratègiques de les quals deriven els objectius següents: el primer, urbanització i creixement urbà, per comprendre com evolucionen les ciutats, així com per definir les polítiques necessàries per assegurar-ne un creixement equitatiu i que en garanteixi un funcionament òptim; el segon, comerç i consum responsable, per aprofundir en la comprensió de les dinàmiques comercials i el comportament del consumidor; i el tercer, aprovisionament logístic sostenible, per analitzar i comprendre els requisits logístics associats a l'aprovisionament de la població, amb la finalitat de planificar estratègies, dissenyar cadenes de subministrament ètiques i resilients, i optimitzar les operacions necessàries per oferir un servei sostenible.

 

Amb altres investigadors de la UOC heu publicat un estudi per crear una xarxa publicoprivada per a la distribució de mercaderies a Barcelona. Quines són algunes de les vostres conclusions principals?

L'estudi en qüestió, liderat pel company Cristian Castillo, es va concebre per analitzar com la utilització d'infraestructures i instal·lacions existents podria ajudar a redefinir el model de repartiment de paqueteria a la ciutat de Barcelona.

La idea subjacent del treball és que el model de distribució actual de paqueteria B2C (Business to Consumer), caracteritzat per centenars de furgonetes entrant i sortint de la ciutat diàriament des de magatzems i centres logístics, és insostenible. S'ha demostrat que l'operativa d'aquests vehicles genera congestió, problemes d'estacionament, emissions de gasos d'efecte hivernacle, soroll i altres externalitats negatives. 

 

I què caldria fer, doncs?

Si s'aconseguís fer la transició cap a un model amb microcentres de consolidació als barris des d'on es pogués fer la distribució de l'última milla, es minimitzarien els quilòmetres recorreguts per les furgonetes i es maximitzarien els recorreguts en vehicles sostenibles —bicicletes de càrrega, ciclomotors elèctrics, etc.—. La creació d'una xarxa de microcentres de distribució compartits, alguns de públics i altres de privats, utilitzant diferents tipus d'infraestructures i instal·lacions, ajudaria a contenir els costos operatius, alhora que contribuiria a reduir les externalitats del model de distribució actual.

 

Creus que és factible que el repartiment de paqueteria es faci de manera més sostenible a les ciutats?

Hi ha molt marge de millora en la manera com es duu a terme l'aprovisionament logístic a les nostres ciutats. Cal analitzar què es compra i com es fa. Una elecció conscient per part del consumidor pot generar canvis significatius en termes ambientals, econòmics i socials.

També hi ha alternatives més sostenibles per distribuir productes. No és el mateix fer el lliurament amb furgoneta que amb bicicleta elèctrica, ni repartir porta a porta que fer-ho mitjançant consignes intel·ligents o punts de conveniència, ni tenir un gran nombre de companyies de paqueteria repartint amb furgonetes a mitja càrrega que no pas consolidar i optimitzar la càrrega dels vehicles. I això, sense oblidar el potencial d'optimització que aporten la digitalització i l'ús de les TIC avançades.

 

Com pot ajudar o beneficiar la irrupció de la IA al camp de la logística i el transport?

L'ús adequat de les dades i les tècniques d'anàlisi poden aportar millores inimaginables en l'operativa de les cadenes de subministrament. Primer, es poden predir les fluctuacions del mercat, per saber què s'ha de produir i quan. Segon, es pot ajudar a optimitzar el malbaratament de matèries primeres en els processos productius. Tercer, determinades tasques es poden arribar a automatitzar amb robots, com la gestió dels magatzems vinculats al comerç electrònic. Quart, es poden crear sistemes per equilibrar oferta i demanda del transport. Cinquè, es poden emprar algoritmes per optimitzar rutes de distribució basades en múltiples variables que evolucionen dinàmicament en el temps. I sisè, es poden avaluar potencials riscos de disrupció de la cadena de subministrament i crear plans de contingència. Però aquests no són els únics exemples, només són una mostra.

 

Podries posar un exemple aplicat al nostre territori sobre com la intel·ligència artificial i l'analítica de dades poden ajudar a resoldre problemes logístics?

En una altra recerca que hem publicat recentment, també liderada per en Cristian Castillo, hem tractat l'aprovisionament de serveis mèdics domiciliaris en municipis rurals. Els municipis rurals més allunyats de les capitals de província pateixen problemes de despoblació, però també d'envelliment poblacional. Això implica que, a partir d'una certa edat, quan conduir ja no és una opció, anar al centre d'atenció primària més proper pot ser un impediment.

Els resultats obtinguts mostren la viabilitat d'oferir un servei de visita domiciliària a aquest tipus de pacients, cosa que comportaria reduir fins a la meitat el temps total destinat a desplaçaments, temps que moltes vegades recau en l'Administració quan finança taxis o ambulàncies.

 

Ets investigador d'un projecte per proporcionar serveis logístics amb drons als hospitals de les zones transfrontereres dels Pirineus. En quin punt es troba?

El projecte Niu.link té com a finalitat testar el transport de medicaments entre hospitals de dues zones transfrontereres de muntanya mitjançant drons. Més enllà de la innovació tecnològica, l'objectiu del treball és avaluar la definició de corredors operacionals segurs, establir sistemes de coordinació entre agències de seguretat aèria, monitorar els senyals GNSS i crear un vertiport experimental.

Actualment, estem treballant en la redefinició dels corredors i en la coordinació dels plans de vol amb els gestors de navegació aèria i les agències de seguretat aèria nacionals d'ambdós països. També estem analitzant l'impacte, els models de negoci i comparant escenaris logístics de repartiment. Esperem que, al llarg d'aquest any, veurem volar els drons als corredors de la Cerdanya i de la Vall d'Aran.

 

Ets autor de la Guia per a l'elaboració de plans de logística urbana sostenible, de la Diputació de Barcelona, i assessor de l'Autoritat del Transport Metropolità per a la implementació dels primers projectes pilot per redactar plans de logística urbana sostenibles (PLUS) a Catalunya. Quina ha estat la motivació d'aquest treball i quines solucions aporta?

Sempre hem intentat treballar amb les administracions públiques competents per posar al seu abast el coneixement que generem. Des de l'aprovació de la Llei de mobilitat de Catalunya l'any 2003, s'han impulsat múltiples iniciatives per assolir un model de transport més sostenible, però, dues dècades després, s'observa que el mercat no ha estat capaç de reduir les externalitats generades. 

Els plans de logística urbana sostenible (PLUS) es conceben com un instrument de planificació que complementa els plans de mobilitat urbana sostenible (PMUS), amb un enfocament específic en la distribució urbana de mercaderies. Actualment, estem assessorant tècnicament els equips redactors dels PLUS de Mataró, Vilafranca del Penedès, Vic i Barberà del Vallès per ajudar a impulsar aquesta transició. I la idea és emprar les dades recopilades per generar coneixement nou.

 

El teu àmbit de coneixement, amb els canvis tecnològics i el creixement del comerç, està en constant expansió a tot el món: a parer teu, hi ha algun lloc del món que sigui referencial en la implementació de mesures sostenibles en aquest àmbit?

Resulta francament complex parlar d'un exemple paradigmàtic de distribució urbana de mercaderies al món occidental, però considero interessant esmentar algunes iniciatives destacables, com la de París, on es va optar per construir la Chapelle International com a centre logístic intermodal per integrar terminals ferroviàries i espais de distribució urbana; Berlín, on es va desplegar la iniciativa KoMoDo, que proposava combinar els microcentres de consolidació amb repartiment amb cargobikes, i el sistema subterrani Cargo Sous Terrain de Suïssa, encara en fase de desenvolupament, que proposa una innovadora xarxa de túnels automatitzats per al transport de mercaderies sota terra.

 

I en quina situació es troba Barcelona?

Ha estat, i continua sent, una ciutat pionera i de referència en urbanisme i gestió del transport. Participa activament en projectes europeus per testar mesures com l'urbanisme tàctic, les superilles i els eixos verds, els vehicles autònoms de repartiment, els microcentres de consolidació, les cargobikes i els ciclomotors de càrrega, les consignes intel·ligents, etc. A més, és un referent internacional per tenir constituïda la Taula del Sector Logístic, un espai on administracions i operadors es reuneixen per debatre prioritats i mesures. En definitiva, s'està fent una bona feina i és important tenir-ho present, però encara hi ha molta feina per fer.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.