"Necessitem passar del reconeixement simbòlic a polítiques estructurals LGTBIQA+ a la universitat"

En l'àmbit universitari, la diversitat sexual i de gènere encara no ha aconseguit el reconeixement estructural que mereix. Així ho adverteix Lucas Platero, docent i investigador especialitzat en aquest camp, que participarà en la VI Trobada de la Xarxa d'Universitats per la Diversitat (RUD), que se celebrarà els dies 12 i 13 de maig a la UOC. Amb una trajectòria marcada pel compromís activista i acadèmic, Platero aposta per una transformació profunda de les polítiques universitàries a partir d'una mirada interseccional, que tingui en compte totes les formes de desigualtat i que no es limiti al simbolisme.

Quin paper té la Xarxa d'Universitats per la Diversitat (RUD) en el panorama universitari actual i per què creus que és important la seva existència?

En l'actual context universitari, la diversitat sexual i de gènere continua sent una qüestió pendent de consolidació estructural. Es podria dir que és una assignatura pendent per a les universitats. La Xarxa d'Universitats per la Diversitat constitueix, avui dia, l'únic espai col·lectiu que defensa institucionalment els drets de les persones LGTBIQA+ dins de l'àmbit universitari. La seva existència és crucial perquè visibilitza demandes històriques de les persones LGTBIQA+ en l'educació superior i garanteix l'aplicació de la legislació vigent en matèria d'igualtat. A més, fomenta el treball conjunt entre universitats, incloent-hi les públiques i algunes de privades, generant espais formatius, d'intercanvi de bones pràctiques i propostes concretes que enforteixen el compromís amb la diversitat.

La teva ponència parlarà de passar de la inclusió a les propostes interseccionals. En què consisteix exactament aquesta proposta?

La inclusió, tal com es planteja habitualment, se centra a sumar a qui ha estat històricament exclòs, i es fa, a més, dins d'un concepte una mica difús com és la diversitat. La meva proposta és girar cap a la perspectiva interseccional, que ens obliga a anar més enllà: a reconèixer que les persones viuen múltiples formes de desigualtat de manera simultània —per gènere, raça, classe, edat, diversitat funcional, entre d'altres que habitualment queden oblidades en un lànguid etcètera—, i que aquestes desigualtats s'han d'abordar de manera articulada. El concepte d'interseccionalitat exigeix repensar les nostres polítiques i pràctiques universitàries sectorials, habitualment segregades entre igualtat de gènere i diversitat sexual i de gènere, perquè siguin realment transformadores.

Quins són els principals reptes que afronten avui les universitats de l'Estat espanyol per convertir-se en espais veritablement inclusius i segurs per a les persones LGTBIQA+?

Un dels grans reptes als quals ens enfrontem és passar d'un reconeixement simbòlic —com tenir banderes en els dies assenyalats, incloure alguns tipus de discriminació juntament amb altres en els documents de política universitària, assenyalar que la discriminació està malament, etc., cosa que és important— a l'articulació de polítiques de redistribució i representació de les persones LGTBIQA+. Això és: accions concretes que incideixin en polítiques estructurals i que se sostinguin en el temps. Estem en un pas anterior, ja que moltes universitats encara no tenen protocols de canvi de nom, ni estructures específiques d'atenció a les violències LGTBIQA+, o recursos humans i econòmics destinats a aquestes àrees. Per tant, en la majoria d'institucions, continuem vivint episodis de discriminació en la vida universitària quotidiana. A això s'hi suma una manca de formació generalitzada del professorat i el personal tècnic i d'administració, així com una certa desmobilització institucional que frena avenços que són urgents.

Quin impacte esperes que tingui aquesta VI Trobada de la RUD en la incorporació de polítiques concretes en les universitats participants?

Espero que aquesta trobada ens ajudi a reforçar aliances, generar xarxes de suport i definir línies comunes d'actuació a les nostres universitats. També que serveixi per compartir eines i experiències que permetin a cada universitat avançar en el seu context específic, inspirades pel que succeeix en altres universitats. És un moment clau per accelerar els canvis normatius que moltes universitats tenen pendents, en un context global de regressió en drets LGTBIQA+ i de polítiques antitrans, que sens dubte estan afectant les nostres universitats.

Has treballat extensament en temes de diversitat sexual i de gènere. Com es reflecteix aquesta trajectòria en la teva proposta per a la trobada?

La meva ponència està molt travessada per la meva experiència com a persona trans i pel meu compromís amb una educació crítica i transformadora, per la meva pròpia trajectòria de vida. Vull aportar a aquesta trobada una mirada que connecti teoria, activisme i pràctica institucional, amb la intenció de crear espais sostenibles, segurs i diversos dins de la universitat.

Quins creus que són els principals errors que encara es cometen en l'enfocament institucional de la diversitat dins dels campus universitaris?

Una realitat molt comuna que ens trobem és tractar la diversitat i els drets LGTBIQA+ com un assumpte anecdòtic o puntual, quelcom que es visibilitza només en dates commemoratives com l'orgull LGTBIQA+, sense integrar-ho en l'estructura universitària o el currículum. Una altra qüestió que també ens trobem és no comptar amb les persones directament implicades en el disseny, la implementació i l'avaluació de polítiques universitàries que ens afecten. A més, es tendeix a assumir una visió homogènia de l'acrònim LGTBIQA+, sense atendre les diferències internes —ja que no és el mateix la realitat de les lesbianes, les persones no binàries o trans que la dels homes gais—, i que aquestes realitats sempre s'han d'entendre travessades per altres formes de desigualtat —migració, procedència nacional, llengua materna, diversitat funcional, edat, etc.—.

Quines bones pràctiques destacaries d'altres universitats que podrien servir d'exemple en el context espanyol?

Per mi, un bon exemple són les universitats que teixeixen aliances perquè la unitat de diversitat i la d'igualtat de gènere treballin juntes i ho facin des d'una única institució que aposti tant pels drets de les dones com de les persones LGTBIQA+. Quan aquesta aliança compromesa no és possible, és millor treballar per separat. També, en algunes universitats han avançat molt en la implementació de protocols de canvi de nom accessibles, àgils i respectuosos, que és quelcom molt important per a tota la comunitat universitària. En conjunt, a parer meu, les bones pràctiques tenen a veure amb una cultura de compromís amb les persones que constitueixen la comunitat universitària, també les persones LGTBIQA+, en sintonia amb el que passa a l'Estat espanyol. Hem de continuar avançant i que les universitats comptin amb recursos específics dedicats a fomentar polítiques LGTBIQA+, a la inclusió transversal de continguts LGTBIQA+ als plans d'estudi, o a premis a la recerca LGTBIQA+ —com el Premi Gloria Fuertes de la URJC—, entre altres polítiques. Aquestes pràctiques haurien de ser la norma i no l'excepció.

En la teva experiència, com podem implicar més l'estudiantat en la transformació de les universitats cap a espais diversos i no discriminatoris?

L'estudiantat LGTBIQA+ ha estat històricament un motor de canvi social, i hem de reconèixer el seu paper a les universitats. Sovint la participació de l'estudiantat es tracta com una cosa anecdòtica, i és important que, com a institucions universitàries, tinguem escolta i sensibilitat per entendre les seves realitats diverses i les seves dificultats. Això no és fàcil, perquè el seu paper és la protesta i la lluita per la transformació de la institució.

Com valores la participació del personal docent i investigador en aquests processos de canvi?

És molt heterogènia, perquè hi ha docents amb molt compromís, que han transformat les seves pràctiques i generen espais segurs i d'escolta amb els seus estudiants, que es mostren obertament LGTBIQA+ o com a aliats, i que incorporen aquestes qüestions de la mateixa manera que d'altres a les seves classes. Però també trobem resistències, desconeixement i burles específiques contra les persones LGTBIQA+ a les classes. Necessitem plans de formació, reconeixement institucional i suport estructural perquè el personal docent i d'investigació pugui contribuir activament a aquest procés de transformació.