Universitats per la diversitat: pensar, transformar i actuar des de dins

Les universitats són espais de generació de coneixement, però també de reproducció de normes socials. Des d'aquesta premissa, la Xarxa d'Universitats per la Diversitat (RUD) organitza la seva VI Trobada els dies 12 i 13 de maig a Barcelona, amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) com a amfitriona. L'objectiu és clar: continuar avançant en la construcció d'universitats més justes, igualitàries i representatives de la diversitat sexual, de gènere, cultural, ètnica i funcional present a la societat. La inauguració de l'esdeveniment anirà a càrrec de Julio del Valle,  director general per a la Igualtat real i efectiva de les persones LGTBI+ del Ministeri d'Igualtat; Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminisme del govern de Catalunya, i Àngels Fitó, rectora de la UOC, i tindrà lloc de 10.30 a 11 h.

El programa inclou ponències sobre els marcs legals actuals en matèria LGTBI, tallers de bones pràctiques i espais de treball per a les comissions que integren la xarxa. També hi participaran figures destacades com Lucas Platero (URJC), Miquel Missé i Marina Echebarría (UVa), i membres de projectes com el "Toolkit per a una educació antirracista" del grup Nodes de la UOC.

Les jornades comptaran amb la participació del vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura, Manel Jiménez Morales, qui reafirma "el compromís de la UOC amb els processos de consolidació de la Universitat com un espai inclusiu i respectuós amb la diversitat per a tota la seva comunitat". I afegeix: "Tenim la convicció que la diversitat ofereix una riquesa necessària a la societat i que les institucions educatives tenen la responsabilitat de reflectir-la i potenciar-la". Per a ell, "l’objectiu d’aquest tipus de trobades no és només obrir espais a la reflexió, sinó també dotar els nostres equips acadèmics i de gestió d'eines concretes que ens permetin millorar la implementació de polítiques pròpies d'una universitària lliure de discriminacions per a totes les persones".

Més enllà de la representació: diversitat epistèmica i transformació institucional

Per a la professora Adriana Ornellas, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, parlar de diversitat a la universitat implica qüestionar també què s'ensenya i des de quina mirada: "La manca de diversitat als espais universitaris no es manifesta només en l'absència o la poca representació de cossos diversos, sinó també de 'ments' diverses, és a dir, és latent en els currículums que prioritzen determinats autors (majoritàriament, homes blancs), teories i perspectives eurocèntriques i occidentals, i que obvien les contribucions intel·lectuals d'altres tradicions de pensament".

Des del seu àmbit d'expertesa, la professora defensa que la universitat pot ser tant una reproductora de l'statu quo com un espai de resistència i innovació: "Com a institució travessada per relacions de poder, la universitat pot ser tant un reproductor de les lògiques dominants com un lloc potenciador de pensament crític i de pràctiques de resistència i transformació".

És des d'aquesta convicció que celebra l'existència d'espais com la RUD: "Espais de reflexió i diàleg com els que promou la RUD haurien d'ajudar a crear petites escletxes dins del mateix sistema que ens permetin albirar altres possibilitats de saber, pensar i ser".

Una mirada antiracista a la universitat

Les universitats no són alienes al racisme estructural. Per combatre aquesta tendència, la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Amalia Susana Creus adverteix que cal actuar des de la recerca i la pràctica educativa: "Com a espais de creació i intercanvi de coneixement, les universitats tenen la responsabilitat de posar la inclusió i l'equitat al primer pla de les seves concepcions i pràctiques educatives, promovent la formació de persones sensibles i compromeses amb la igualtat i el respecte a la diversitat".

Creus coordina el grup de recerca Nodes, des d'on treballa per identificar i fer visibles les formes de discriminació sistèmica: "Busquem contribuir, des de la recerca i la transferència, a identificar i analitzar els mecanismes del racisme estructural, així com impulsar la generació de pràctiques i polítiques antiracistes".

Per a Creus, trobades com aquesta són clau per teixir aliances i fer avançar el compromís institucional: "Ens permeten compartir experiències i forjar aliances per construir una universitat veritablement compromesa amb la diversitat, la inclusió i la justícia social".

Una universitat al servei de la convivència i els drets humans

Per a Marina Echebarría, catedràtica de Dret mercantil de la Universidad de Valladolid i presidenta del Consell de Participació LGTBI del Ministeri d'Igualtat, la creació de la RUD és una resposta a un dèficit històric: "La RUD es va crear per donar resposta al repte d'integrar la diversitat sexual a la universitat. El seu impuls obeïa a la necessitat d'acollir un col·lectiu creixent d'estudiants que no podien veure reflectida la seva vida a la vida universitària".  

Segons Echebarría, la universitat no pot ignorar la seva responsabilitat històrica i el seu potencial transformador: "La nostra història és la de la negació i la repressió de la diversitat de l'ésser humà, i en aquesta infame tasca les universitats van ser factors importants. En una societat democràtica, plural i diversa, crear la RUD, expandir-la i assolir els seus objectius és una necessitat inexcusable." El missatge és clar: davant les amenaces a l'autonomia acadèmica i la convivència, la universitat ha de posicionar-se com a espai crític, obert i compromès.

Treballar des de dins: polítiques institucionals i acció col·lectiva

La VI Trobada de la RUD també servirà per avançar en el desenvolupament de polítiques universitàries específiques a través de tallers interns organitzats per comissions de treball en docència, recerca, comunicació i cultura institucional. L'objectiu és generar eines col·lectives que permetin als equips de les universitats traslladar els compromisos amb la diversitat a accions concretes dins dels seus entorns laborals i acadèmics. La trobada clourà amb l'elecció del nou equip de coordinació de la RUD i la presentació de l'informe bianual de la xarxa.

La trobada se celebra en un moment en què els marcs normatius reforcen la necessitat d'integrar la diversitat de manera efectiva al món universitari. L'article 37 de la Llei orgànica 2/2023 del sistema universitari (LOSU) estableix que les universitats han de garantir que cap membre de la comunitat educativa serà discriminat per raó de naixement, origen ètnic, sexe, orientació sexual, identitat de gènere, discapacitat o qualsevol altra condició personal o social. Això suposa un pas important cap a la institucionalització dels drets a la igualtat de tracte i a la no-discriminació dins del sistema educatiu superior.

A escala europea, iniciatives com els Inclusive Gender Equality Plans (IGEP) –que són requisits d'elegibilitat per accedir a finançament de programes com Horizon Europe– assenyalen també el rumb que han de seguir les universitats per avançar cap a models inclusius i interseccionals.

Des de la seva creació l'any 2021, la RUD ha crescut fins a aplegar més de quaranta universitats de tot Espanya. Aquesta xarxa no només visibilitza la necessitat d'entorns educatius lliures de discriminació, sinó que promou espais de formació mútua, suport tècnic i articulació política entre institucions. En paraules dels seus organitzadors, es tracta de passar del compromís teòric a la transformació efectiva: convertir les universitats en veritables agents de canvi que garanteixin la igualtat de drets, el respecte a les diferències i la promoció activa d'una convivència justa.