"La manera d'explicar el món sense les dones s'ha perpetuat de generació en generació"

Del 13 al 15 de novembre, la UOC acull el II Congrés Internacional Women's Legacy, un punt de trobada d'acadèmics que vol reconstruir el passat per tal de donar visibilitat al rol de les dones en la història cultural i normalitzar-ne la presència a les aules. L'objectiu és que la inclusió del llegat de les dones al currículum educatiu no sigui una excepcionalitat i no es limiti a un requadre al mig del llibre de text. Maria Lacueva Lorenz, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats, investigadora del Grup d'Estudis sobre Literatura (GRESOL) i una de les organitzadores del Congrés, ens explica la importància de reconstruir el passat i transformar el present per introduir les dones, fins ara obviades i deslegitimades, en el relat.

Quina és la teva motivació a l'hora de treballar per recuperar la importància del paper de les dones en la història cultural?

Principalment, és una qüestió de rigor i de responsabilitat com a investigadora i docent. Hem crescut intel·lectualment amb la idea que les dones, sempre aïllades dins d'un món d'homes, gairebé no havien fet aportacions a la humanitat, amb excepcions puntuals; una mena d'errors del sistema patriarcal. Les recerques fetes des del feminisme i els estudis de gènere han aportat nombroses dades que demostren l'existència arreu del món de genealogies femenines que han contribuït al desenvolupament de tots els àmbits científics i culturals. Per això, a les acaballes del primer quart del segle xxi, no té cap sentit enrocar-se en la creença de l'excepcionalitat femenina i, encara menys, transmetre-la a les generacions més joves. És un frau que ens empobreix com a societat.

Quins són els punts clau que tractarà el II Congrés Internacional Women's Legacy i quins en són els objectius?

Els punts clau que tractaran les diferents comunicacions i conferències plenàries s'estructuren en tres eixos que podríem sintetitzar en tres preguntes bàsiques: quines han estat les aportacions de les dones al llarg de la història, com podem transmetre el seu llegat a les aules i com es modifica el relat cultural i científic quan s'inclou aquest llegat.

El primer eix se centra en el coneixement de les figures que integren les genealogies femenines i les seues aportacions als diferents àmbits del coneixement, com ara la literatura, el pensament o l'àmbit STEAM (ciències, tecnologies, art i música), entre d'altres. El segon eix proposa estratègies per adequar la metodologia Women's Legacy a les didàctiques específiques a fi de facilitar i normalitzar el treball amb les figures i les seues obres en les diferents matèries, nivells i contextos educatius. Aquí també es fa una aproximació crítica als manuals. El tercer eix se centra en el relat cultural i la inclusió de la producció i l'agència femenina en els moviments socioculturals. Aporta claus interpretatives per avaluar-ne l'impacte i, alhora, fer aflorar moviments culturals amb un marcat protagonisme femení.

 Quin és el rol de la UOC en el Congrés?

Aquest congrés forma part de les activitats que es desenvolupen en el marc del projecte Women's Legacy i és fruit de la cooperació entre l'associació estatal de professorat El Legado de las Mujeres —que té el suport de l'Instituto de las Mujeres—, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i la UOC. La nostra universitat és amfitriona en bona part del Congrés i el meu grup de recerca, GRESOL, n'és un de les impulsors intel·lectuals. Tant els Estudis d'Arts i Humanitats com el Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC) hi han aportat recursos econòmics, materials, tècnics i humans. Com a membre del projecte Women's Legacy i de la UOC, el meu rol ha estat facilitar un punt de trobada entre les tres entitats per dur a terme l'esdeveniment i augmentar-ne l'impacte. D'altra banda, formo part de l'equip de professorat del màster universitari de Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes, una peça fonamental per fer arribar el projecte als docents en l'etapa inicial de professionalització.

Quin és l'objectiu del projecte Women's Legacy i com introdueix la presència femenina en els continguts educatius?

L'objectiu és normalitzar la presència del llegat de les dones a les aules. Per a això, ens centrem en les seues aportacions (no només en les seues biografies), que sempre apareixen vinculades als continguts de les diferents matèries que marca el currículum. La metodologia que proposem relaciona les contribucions d'homes i dones en tots els àmbits al llarg de la història, la qual cosa genera un relat cultural rigorós. Independentment de si cal explicar el clarobscur, una figura retòrica, la metamorfosi dels insectes, la música del barroc o una etapa històrica, sempre es podrà il·lustrar i treballar a partir d'aportacions femenines, de la mateixa manera que ho fem amb les masculines. Fixa't que aquesta metodologia no parla de substituir, sinó d'enriquir i d'ampliar els referents.

L'objectiu és que, en acabar l'etapa educativa obligatòria (l'ESO, en el nostre cas), l'alumnat no tinga la percepció que les dones han estat invisibles i ineptes al llarg de la història, sinó que han participat tan activament com els homes en l'evolució de la humanitat. Més enllà de recordar noms concrets, l'objectiu és que l'alumnat reste amb la idea global que, encara que les dones hagen tingut condicionaments diferents en moltes èpoques, això no ha implicat que hagen estat menys dinàmiques.

Quines són les conseqüències d'obviar el paper de les dones en el món cultural i la història?

Quan no es coneix —i, per tant, no es reconeix— allò que ha assolit una persona o col·lectivitat, no se li dona valor, i això és el que passa amb les dones de manera continuada. Aquesta manca de reconeixement social implica que es deslegitimen les seues aportacions, la qual cosa genera la percepció que són menys importants, ciutadanes de segona i, en conseqüència, prescindibles. No poden funcionar com a referents. Aquesta és la base de les desigualtats, des de la invisibilitat en els llibres de text, als museus o en els plans docents d'assignatures universitàries fins al famós sostre de vidre o les violències masclistes.

Com es pot corregir el biaix actual que existeix en la transmissió de coneixements en el sistema educatiu? 

Amb un canvi de praxi que incloga amb normalitat el llegat de les dones a l'aula. I quan dic normalitat, vull dir que es tracte igual que el llegat dels homes, és a dir, relacionat amb els continguts curriculars en el dia a dia de les aules. Això implica anar més enllà de les efemèrides —el 8 de març, el dia de les dones científiques o de les escriptores, etc., fites que, d'altra banda, encara són necessàries— i sobretot superar els acostaments purament biogràfics a les dones i els capítols o requadres que sovint apareixen en els llibres de text per parlar-ne com si foren un annex a allò important, que és el que figura al cos central del text. Aquesta normalitat, que podria semblar ja òbvia el 2025, encara no ho és, i assolir-la implica una formació important del professorat i un canvi de praxi educativa quasi revolucionari.

Quines estratègies proposa Women's Legacy per integrar referents femenins en l'educació?

Cal deixar de perpetuar la manca de referents femenins per donar-los pas de manera normalitzada, és a dir, rigorosa. Per fer-ho, oferim al professorat tres tipus de suport, sempre en accés obert. D'una banda, formació directa vehiculada mitjançant seminaris als centres o organitzada per l'Administració i diferents entitats formatives. De l'altra, un banc de recursos en el qual trobaran activitats vinculades als continguts curriculars de totes les matèries que s'imparteixen a l'ESO. Es tracta d'activitats elaborades per professorat de secundària a partir de la metodologia Women's Legacy i provades a les aules. En tercer lloc, una base de dades que inclou tres catàlegs amb fitxes sobre figures femenines i les seues obres literàries, musicals i artístiques. Aquestes fitxes estan construïdes sobre un triple eix que vincula les dones sincrònicament amb els seus contemporanis i contemporànies, diacrònicament amb les seues predecessores i amb les figures posteriors sobre les quals han influït, i finalment amb les activitats del banc de recursos. D'aquesta manera, el professorat pot ampliar el seu coneixement i articular, alhora, un relat conjunt que tinga en compte les aportacions de les dones a fi de superar el prejudici de l'excepcionalitat femenina.

El web del projecte, en el qual es troben tots aquests recursos, ha tingut més de dos milions de visites en els dos darrers anys. Així doncs, sembla que sí que és útil.

En quins àmbits educatius i culturals s'ha obviat més el rol de les dones? 

És un silenciament generalitzat que afecta tots els àmbits, des de l'esport fins a la filosofia, la tecnologia, la literatura, la història o l'economia. És una manera androcèntrica —és a dir, que considera prescindibles les dones— d'explicar-nos el món que s'ha perpetuat de generació en generació i que s'ha transmès de manera encara més massiva amb la democratització de l'educació. El pas de les escoles segregades a les aules mixtes no va implicar una revisió dels continguts per fer-los també mixtos, és a dir, amb referents masculins i femenins. En aquest sentit, un avanç social molt positiu com va ser l'accés a l'educació va suposar una nova capa d'invisibilitat del llegat de les dones. Recordem que, com ja va mostrar el 2009 la doctora Ana López Navajas, impulsora del projecte, la presència de les dones als llibres del text de l'ESO era d'un 7,6 % i des d'aleshores pràcticament no s'ha modificat. Al final, tothom hi perd.

Quina és l'actitud dels centres educatius i dels educadors quan se'ls demana adaptar el currículum per tal de regularitzar el rol de les dones, menystingut fins ara?

Des del projecte Women's Legacy s'ofereixen nombroses formacions als centres, i l'acollida ha estat excel·lent: més de 15.000 docents (d'ESO, batxillerat i universitat) se n'han beneficiat. Una de les primeres reaccions és la sorpresa del professorat quan s'adona de tot allò que desconeix. Sovint es produeix una autoreflexió sobre la competència docent pròpia; es plantegen com, de manera inconscient, estan contribuint cada dia des de l'aula a apuntalar continguts esbiaixats que deslegitimen les aportacions de les dones, cosa que en la immensa majoria de casos va contra els seus principis. No volen irradiar aquests continguts i hi volen posar remei. I des del projecte Women's Legacy, oferim eines per fer-ho. Pel que fa a l'alumnat, assumeix amb naturalitat que els continguts integren les contribucions d'homes i dones entrelligades.

És cert que es percep un cert retorn al masclisme entre la joventut?

Crec que una part del jovent (i de la societat en general) se n'amaga menys perquè, d'alguna manera, s'ha posat de moda un cert discurs masclista, que és una manera d'anar a la contra d'un suposat mainstream feminista. Ara bé, també és innegable la consciència de la inequitat de gènere que té una immensa part del jovent i les nombroses maneres que tenen d'expressar el rebuig que els provoca. I això em sembla un fet sense precedents.

Hi ha un canvi de tendència en els historiadors i els gestors culturals per corregir aquest biaix de gènere o es continua deslegitimant el rol de les dones?

És indiscutible que la sensibilitat respecte d'aquesta qüestió ha augmentat. Ara bé, això no sempre es tradueix en una equitat a l'hora de plantejar investigacions o programar esdeveniments culturals. No és una evolució fàcil perquè implica un canvi de paradigma, però també estic convençuda que no hi ha marxa enrere, malgrat les envestides que es fan des de diferents sectors socials i polítics. Per això no podem deixar d'estar alerta i de continuar treballant.