L'estimulació magnètica transcranial emergeix com a tractament per a la depressió postpart

La depressió postpart és una malaltia àmpliament descrita amb una incidència de prop del 15 %, però que segons alguns especialistes pot anar en augment per l'efecte de les xarxes socials i la comparació de la pròpia maternitat amb les imatges perfectes que mostren les influencers. Afortunadament, el desenvolupament tecnològic també ha permès l'aparició en paral·lel d'un nou mètode per tractar-la de manera efectiva i no invasiva: l'estimulació magnètica transcranial (TMS, per les sigles en anglès), una tècnica de neuromodulació emergent, però amb una àmplia evidència científica que n'avala el potencial.

Dins de les diferents tècniques de neuromodulació —els procediments clínics que alteren de manera dirigida l'activitat del sistema nerviós a través de l'estimulació elèctrica o magnètica—, l'estimulació magnètica transcranial "s'ha mostrat molt eficaç en el tractament de la depressió, fins i tot en la resistent als fàrmacs", apunta la doctora Elena Muñoz, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i coinvestigadora principal del grup Cognitive Neuroscience and Applied Data Science Lab (NeuroADaS Lab), adscrit a la unitat de recerca sobre salut digital, salut i benestar de la UOC

La neuropsicòloga clínica també és una de les fundadores de l'Institut de neuroestimulació UNNE, una empresa derivada de la UOC que ofereix aquest tractament cada vegada més aplicat a un rang més ampli de malalties. Muñoz destaca els beneficis de la TMS per a les mares recents amb depressió postpart i també per als adolescents, "ja que són dos períodes crítics en la vida en què els tractaments farmacològics no són la millor alternativa, perquè són difícilment compatibles amb la lactància i pels efectes secundaris que generen, que poden interferir en la vida diària d'una persona jove".

Entre els beneficis d'aquesta tècnica de neuromodulació, la doctora Muñoz destaca principalment l'alta eficàcia. Segons un estudi de 2024, el 80 % de les persones tractades amb TMS redueixen els símptomes depressius almenys un 50 %, i fins i tot en un 60 % dels casos remeten completament. "A més, aquesta tècnica té l'avantatge afegit que no és invasiva, redueix o fins i tot elimina l'ús de fàrmacs i pràcticament no té efectes secundaris", afegeix.

Com funciona?

L'estimulació magnètica transcranial permet modular l'activitat cerebral mitjançant la generació d'un camp magnètic d'intensitat similar al d'un escàner de ressonància magnètica. Aquest camp magnètic penetra fàcilment a través del crani i indueix un corrent elèctric de baixa intensitat que modifica l'activitat neuronal que es troba alterada en una àrea concreta del cervell.

Els diferents protocols d'estimulació amb TMS permeten augmentar o disminuir l'activitat d'una àrea cerebral determinada en funció de l'objectiu terapèutic, de manera que també es potencia la neuroplasticitat i millora la simptomatologia clínica en malalties en què l'activitat cerebral no és l'adequada.

D'aquesta aplicació senzilla i còmoda per als pacients, se'n deriven altres avantatges associats per a les mares amb depressió postpart: l'administració de la TMS és fàcilment compatible amb les noves dinàmiques i obligacions derivades de la maternitat recent, perquè no necessita cap preparació prèvia, el tractament és intensiu (dura entre una i sis setmanes, depenent del protocol) i les sessions d'aplicació són breus (no superen els trenta minuts), la qual cosa permet continuar amb l'activitat diària habitual en acabar la sessió. A més, la seva administració es pot combinar amb psicoteràpia per potenciar-ne encara més els resultats.

La neuromodulació, una opció terapèutica en expansió

"La neuromodulació no invasiva constitueix una opció terapèutica segura i eficaç per tractar diferents problemes de salut mental i trastorns neurològics sense gairebé efectes secundaris", explica Elena Muñoz. La fibromiàlgia, el dolor crònic, les addiccions, la recuperació motora i cognitiva després d'un ictus i la deterioració cognitiva associada a les demències són algunes de les aplicacions possibles.

Dins d'aquestes tècniques, a més de la TMS, hi ha altres sistemes que també guanyen pes com a opció terapèutica, com ara l'estimulació transcranial per corrent directe (tDCS, per les sigles en anglès). Aquesta tècnica consisteix a aplicar un corrent elèctric de molt baixa intensitat (entre 1 i 2 mA) mitjançant la col·locació de dos elèctrodes sobre el cuir cabellut del pacient. Aquest corrent elèctric no és estrany ni nociu per al cervell, ja que les nostres neurones es comuniquen entre si mitjançant electricitat.

Una afecció més habitual del que sembla

La depressió postpart és un trastorn de l'estat d'ànim que afecta algunes dones després del naixement d'un fill. Es caracteritza per sentiments persistents de tristesa, fatiga extrema, ansietat, irritabilitat i dificultat per establir un vincle amb el nadó. A diferència de la tristesa postpart, que és comuna i transitòria, la depressió postpart pot durar setmanes o mesos i requereix atenció mèdica. A Espanya, s'estima que entre el 10 % i el 15 % de les mares la pateixen, encara que els experts adverteixen que hi podria haver un infradiagnòstic a causa de l'estigma, la manca de conscienciació i, últimament, la pressió que exerceixen les xarxes socials.

Segons el Consell General de la Psicologia, la prevalença de simptomatologia depressiva en el postpart oscil·la entre el 22 % i el 30 %, de manera que el reconeixement i el tractament oportú són fonamentals per garantir el benestar tant de la mare (és una de les causes més importants de mort materna durant el període perinatal) com del nounat. A més, si no s'aborda el problema de manera eficaç, entre el 60 % i el 80 % de les dones que pateixen depressió postpart en un primer episodi poden tenir una recaiguda en els cinc anys posteriors. A més d'afectar la qualitat de vida de la mare, el desenvolupament del nadó i la relació amb la parella, la depressió postpart pot arribar a durar mesos i fins i tot convertir-se en un trastorn depressiu continu si no es tracta adequadament.

Aquesta recerca s'emmarca en la missió de recerca de la UOC: Salut digital i benestar planetari. A més, contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS), concretament el número 3 salut i benestar.

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.