Jocs de taula: per què l'oci analògic triomfa en l'era digital

La pandèmia, els confinaments i les interminables hores tancats a casa el 2020 i el 2021 van posar de manifest que hi ha moltes formes d'oci per matar el temps. I, encara que l'auge dels videojocs és indiscutible (es calcula que el 45 % dels espanyols juga a videojocs, segons l'anuari del 2024 elaborat per l'Associació Espanyola de Videojocs), els jocs de taula guanyen adeptes i configuren un mercat que no para de créixer, i que els experts analitzen per explicar-ne les causes.

"En una era digital, el que és estrany i especial pot passar a ser l'analògic. Durant un temps, la tecnologia era la novetat i el que ens oferia altres experiències molt diferents en el dia a dia, però ara l'analògic és el que es percep com a especial", explica Noemí Blanch de la Cueva, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "Ens fixem en el valor dels components, en els materials: els jocs són bonics, són de materials agradables de tocar, són originals. Aleshores, és tota una experiència hàptica i de mirar-nos a la cara en un moment en què les famílies segurament ja no es reuneixen per veure la televisió i ni tan sols per dinar o sopar, perquè tenen horaris molt diferents", afegeix.

Certament, aquesta nova edat d'or dels jocs de taula arrela en l'oci familiar, que reivindica el retorn a formats físics per fugir d'un estil de vida digitalitzat. "Els jocs de taula ofereixen l'oportunitat de compartir emocions i moments agradables. És a dir, poden generar un espai familiar en què quedin fora les obligacions, com la feina o els estudis, i també es deixin de banda els conflictes, de manera que sigui un moment agradable i de gaudi per a tota la família", indica la professora de la UOC.

Un sector que creix i s'adapta

El sector dels jocs de taula ha comprès aquesta necessitat del públic i s'hi està adaptant. No debades, a Espanya va facturar 150 milions d'euros el 2023, amb un creixement del 7 % respecte a l'any anterior, segons fonts del sector. Fortune Business Insights estima que, a tot el món, aquesta indústria genera més de 14.000 milions de dòlars a l'any, amb previsions de fregar els 16.000 milions el 2025.

"Vivim un moment en què, clarament, hi ha més jocs de taula. Podem dir que ha augmentat la popularitat d'aquests productes, tant a les aules com a l'oci. És un moment d'auge per al sector", sosté l'experta, que subratlla que "es publiquen molts jocs i hi ha moltíssima creativitat" per respondre a una demanda que es transforma. "En jocs de taula es veu un perfil molt més divers: cada vegada s'assemblen més a la societat", apunta sobre un fenomen que ja és transversal: no es pot parlar d'un perfil concret de persones aficionades als jocs de taula, perquè "ha passat de ser una mica de nínxol a ser mainstream", subratlla la professora.

Aquests canvis contribueixen a donar forma al sector. I és que, tot i que el mercat presenta diverses multinacionals que firmen alguns dels títols més populars, com ara Hasbro, Mattel, Asmodee o Ravensburger, els petits estudis es consoliden com una competència ferma en un sector que aposta pel nínxol per innovar. "El fet que surtin molts més jocs fa que veiem propostes diferents tant pel que fa a temàtiques com a mecàniques", apunta la professora de la UOC. No obstant això, Blanch alerta que "en alguns moments entrem en 'riscos', com ara el fet que tenen un cicle de vida més curt, perquè cal plantejar quin mercat hi ha per a aquests jocs".

En qualsevol cas, el sector treballa a ple rendiment, cosa que també es reflecteix en la voluntat de viralitzar els títols a les xarxes socials mitjançant influencers i creadors de contingut, així com en algunes operacions financeres recents, com la compra de l'andalusa Maldito Games per part de la catalana Devir a començaments del 2025. Són empreses potser desconegudes pel gran públic, però que destaquen als prestatges de les botigues especialitzades, on es poden descobrir títols nous i on la possibilitat de passejar entre capses que contenen històries desconegudes es converteix en una experiència per si mateixa, que també reivindica el món físic en una era de compres en línia.

Convivència digital

En tot cas, l'experta descarta que aquest auge dels jocs de taula impliqui una reducció del poder dels videojocs. "Jo fujo del fals dilema entre videojocs i jocs de taula. És un públic compartit: molta gent juga a jocs de taula i a videojocs. No es tracta d’escollir; al final, estem jugant", subratlla. I és que sembla que hi ha moments per a tot, tant per als videojocs com per als jocs de taula.

"El joc de taula busca molt aquesta experiència de 'ser-hi', i a més es generen converses. És a dir, estem jugant i el joc té unes dinàmiques i unes mecàniques que vehiculen un moment de compartir i de parlar entre les persones", explica. Això és una cosa que als videojocs que exigeixen concentració no sempre es pot mantenir, i que és un món aliè per a algunes persones que, no obstant això, troben més fàcil involucrar-se en un joc físic que genera un ecosistema amb les seves pròpies regles, el seu llenguatge i un espai comú que sí que entenen. "Al voltant d'una taula, crec que entendre que hi ha unes regles que ajuden a fer que el joc funcioni és important també en les primeres edats, per comprendre la importància de les normes conegudes, justes, compartides i acceptades", apunta Blanch. Certament, els jocs de taula ja no són un producte enfocat principalment als més petits, perquè es converteixen en productes culturals que aporten coneixement, noves visions de la realitat i conscienciació. "El joc és un element transformador o perpetuador de la societat, igual que passa amb el cinema o amb els llibres: té ideologia, de manera més o menys intencionada, i, per tant, podem trobar jocs que serveixin per perpetuar estereotips", adverteix la professora.

Jugar per canviar les coses

El paper dels jocs no es limita a l'entreteniment, sinó que impregna la societat. De fet, "els jocs poden tenir un paper en el feminisme, sigui perpetuant estereotips o bé trencant-los", apunta la professora sobre un debat que situa els jocs de taula com una eina per impulsar canvis socials. Títols com We can play: dones que van canviar el món (Julibert) —que presenta una mecànica de línia del temps que permet descobrir la biografia de dones icòniques que han contribuït a cisellar la història de la nostra societat— o Votes for women (Devir) —que reprodueix el procés per aconseguir el sufragi femení als Estats Units— poden esdevenir eines educatives i de conscienciació per a la societat.

En aquest sentit, "tots els jocs, inclosos els videojocs, ens poden ajudar a millorar competències", afegeix. Hi ha estudis que indiquen que els jocs de taula són eines útils a les aules "tant per a determinades habilitats cognitives com per estimular idees més originals", i sembla que contribueixen a preservar habilitats cognitives, en línia amb altres activitats que impliquen estimular el cervell. Perquè els jocs de taula són una forma d'oci activa, en què cal pensar, crear estratègies, relacionar-se amb altres jugadors i mantenir-se dins d'un context creat a cada partida, que a més és diferent i, per tant, sorprenent. "A totes les edats, jugar és divertit, ens dona un component social i és beneficiós per al cervell", conclou l'experta.