Moda ràpida, drets vulnerats: el preu ocult de la roba barata

La roba que avui comprem amb un clic ha estat, molt probablement, confeccionada a l'altra punta del planeta en condicions laborals que vulneren els drets humans. La moda ràpida exemplifica els costos ocults d'un model de producció basat en la velocitat, el baix cost i la deslocalització massiva. Aquest model té un impacte directe sobre la sostenibilitat del planeta i sobre la vida de milions de persones, sovint invisibles a ulls del consumidor. 

"Segons diversos estudis fonamentals en el camp de la gestió d'empreses i l'ètica dels negocis, l'esclavitud moderna —entesa com una forma d'explotació laboral extrema en què una persona és privada de la seva llibertat per part d'una altra per motius econòmics o personals— forma part del model de negoci d'algunes empreses internacionals", explica Iu Tusell, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. El sector tèxtil, afirma, és un dels més exposats: les llargues cadenes de subministrament, la manca de regulació internacional i la subcontractació massiva faciliten la vulneració sistemàtica dels drets laborals.

La representació d'una cadena de subministrament típica del sector tèxtil pot implicar, fàcilment, la intervenció de nou o deu empreses en més de cinc països. Aquesta desconnexió, juntament amb les grans distàncies que hi ha dins la cadena mateixa, té una importància cabdal en el fenomen de l'esclavitud moderna. "Si bé és evident que no es pot definir el sector tèxtil com una indústria fonamentada en l'esclavitud moderna, sí que presenta factors que incrementen el risc d'aparició de casos d'explotació laboral extrema", afirma Tusell.

Segons dades recents publicades per Public Eye, els treballadors de fàbriques que proveeixen algunes d'aquestes empreses de moda ràpida poden arribar a treballar fins a 75 hores setmanals, en condicions que vulneren la legislació laboral xinesa i sense cap garantia de seguretat. 

Treball poc regulat

Segons l'UNICEF, 160 milions d'infants d'arreu del món estan involucrats en activitats laborals, i 79 milions ho fan en treballs perillosos. Aquesta forma d'explotació, segurament una de les més cruels, és una de les més profitoses per a les empreses, explica Tusell: "Per exemple, el salari d'un infant representa un terç del salari d'un adult que fa la mateixa tasca".

Tot i que sovint s'associa a activitats agrícoles o extractives, la indústria tèxtil també és una de les grans responsables de l'explotació infantil. A Bangladesh, on la problemàtica és ben patent, l'Enquesta nacional de treball infantil del 2022 de l'Oficina d'Estadística del país estima que aproximadament 1,78 milions de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys estan implicats en treballs infantils. Diversos informes recents han documentat la presència de menors en tallers tèxtils subcontractats, sovint fora del control institucional, on cusen peces de roba durant llargues jornades i en entorns insalubres, sense accés a educació ni condicions mínimes de seguretat. "Aquest tipus d'explotació perpetua el cercle de pobresa i impedeix el desenvolupament social de les comunitats afectades", apunta Tusell.

Petjada ambiental i sobreconsum

Les xifres del sector tèxtil també alerten d'un gran impacte en el medi ambient. Segons l'informe A new textiles economy, de la Fundació Ellen MacArthur, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle provinents de la producció tèxtil van assolir els 1.200 milions de tones d'equivalent de diòxid de carboni l'any 2015, més que les generades per tots els vols internacionals i el transport marítim combinats. L'informe també destaca l'ús intensiu de recursos naturals i l'impacte ambiental associat al sistema de producció actual de la moda. Els darrers anys, les xifres han empitjorat. "La moda ràpida ha incrementat notablement el flux de materials dins del sistema: les marques de moda produeixen gairebé el doble de peces en comparació amb el període anterior a l'any 2000, quan el fenomen de la moda ràpida va començar", apunta Carmen Pacheco Bernal, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i experta en consum sostenible.

A més, el model fomenta hàbits de consum poc sostenibles. "La influència de les xarxes socials és fonamental en la manera com es consumeix la moda actualment, especialment entre les generacions més joves", assenyala Pacheco Bernal. "Pràctiques com els hauls —vídeos o publicacions en què una persona mostra i comenta les seves últimes compres davant dels seguidors— o els unboxings —contingut en què es desempaqueta un producte adquirit recentment, generalment en línia, i en què es mostra tant la presentació com la reacció de la persona— contribueixen a banalitzar el consum excessiu i a deslligar l'acte de comprar de qualsevol reflexió sobre l'impacte ambiental o social que té", explica la professora Pacheco Bernal.

Regulació internacional i el camí cap a un consum conscient

Davant d'aquesta situació, cada vegada més governs i organitzacions internacionals busquen formes de regulació. Una de les més recents prové dels Estats Units, que estudia suprimir l'exempció aranzelària anomenada de minimis, que permet a empreses esquivar tarifes duaneres. "L'eliminació de l'exempció aranzelària de minimis tindria, sens dubte, un impacte significatiu sobre Shein i plataformes semblants", explica Carles Méndez, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. "Un canvi en la normativa aranzelària podria limitar la competitivitat d'aquestes companyies i forçar modificacions en el seu model de negoci", pronostica.

Tot i això, Méndez adverteix que "cal ser prudents a l'hora d'atribuir als aranzels un paper efectiu com a eina de regulació ètica". Com a alternativa o complement, proposa "fomentar més la consciència i l'exigència per part dels consumidors".

Pacheco Bernal coincideix en aquesta idea: "Per tal que es produeixi un canvi real, els consumidors hem d'incrementar el nivell de coneixement i consciència sobre les repercussions socials i ambientals associades als nostres actes de compra. A més, el consumidor que vol ser responsable pot optar per models alternatius de consum que fomentin l'economia circular, o pot triar marques que proporcionin informació transparent sobre la cadena de subministrament, l'origen dels materials, les condicions laborals i les pràctiques ambientals, per mitjà de certificacions com GOTS, que garanteix l'ús de fibres orgàniques i criteris ambientals i socials exigents en tota la cadena de producció; FairTrade, que certifica condicions laborals justes i pràctiques comercials ètiques; OEKO-TEX, que assegura l'absència de substàncies nocives per a la salut en els materials tèxtils, o Bluesign, que vetlla per una gestió sostenible i transparent dels processos de fabricació". Això també implica un canvi estructural en la manera com entenem el consum. Tusell defensa la necessitat de generar consciència social sobre aquest fenomen: "Cal desenvolupar polítiques de sensibilització de la població —‍amb especial focus en els més joves— vers el problema de l'explotació laboral i l'esclavitud moderna", conclou.

No obstant això, la problemàtica actual planteja la necessitat d'un canvi de paradigma que transcendeixi la responsabilitat individual. Tal com apunta Pacheco Bernal, "es fa imprescindible continuar impulsant la transformació de processos de producció de la indústria, i també dels patrons de consum, mitjançant la implicació coordinada de tothom". La implicació de tots els agents —governs, empreses i ciutadania— és clau per trencar el cercle de la moda barata i les seves conseqüències invisibles.