El model universitari en línia de la UOC es consolida en el sistema educatiu superior de parla catalana

La formació universitària no presencial ha deixat de ser una modalitat complementària en el sistema educatiu superior de l'espai comú de parla catalana i s'ha consolidat com un model amb identitat pròpia i amb un poder d'atracció d'estudiants inqüestionable. Així ho demostra la quarta edició de l'informe Via Universitària, impulsat per la Xarxa Vives d'Universitats, en el qual han participat 20 universitats de l'àmbit lingüístic català –Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Andorra–, entre elles la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), única institució 100 % en línia que ha format part d'aquest estudi, dut a terme a partir de més de 45.000 enquestes realitzades durant el primer trimestre de 2024.

Segons els resultats que recull aquest informe, de l'equip de recerca del qual han format part Brígida Cristina Maestres Useche i Míriam Arenas Conejo, professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació del grup de recerca CareNet de la UOC, Claudia Malpica Lander, analista de dades al Data Science Lab de la UOC, i Iolanda García González, professora agregada d'aquests estudis, un de cada cinc estudiants enquestats, més de 8.000, segueix un model no presencial. En aquest context, la UOC consolida la seva proposta educativa en línia i asíncrona, un format que dos de cada tres estudiants, un 63 %, valora de manera positiva, en destacar especialment la possibilitat de compatibilitzar els estudis amb la vida laboral, familiar o personal. "Via Universitària ens ofereix una mirada fonamentada i rigorosa sobre els perfils, les trajectòries i les expectatives del nostre estudiantat. És una eina clau per entendre com evolucionen els comportaments dels futurs i les futures professionals i les seves necessitats, i com la universitat ha de ser catalitzadora per activar una resposta", va declarar Manel Jiménez Morales, vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura.

Un perfil més divers i connectat amb el mercat laboral

L'informe mostra que la universitat no presencial acull estudiants de perfils molt més diversos en termes d'edat i trajectòria acadèmica que la presencial. Encara que tradicionalment aquest model s'ha vist com una opció destinada a aquelles persones amb carreres interrompudes o més complexes, les últimes dades recollides en aquest estudi confirmen un canvi de tendència: creix significativament la presència d'estudiants menors de 26 anys, un 28,1 % del total, que aposten per l'educació en línia des de l'inici de la seva trajectòria universitària.

A més, el perfil de l'estudiantat no presencial, com el de la UOC, està clarament vinculat al mercat laboral: la majoria són persones que treballen i estudien al mateix temps. Aquest fenomen evidencia la importància de la flexibilitat que ofereix la modalitat en línia per accedir a l'educació superior sense renunciar per això al desenvolupament professional, sobretot en un context com el que reflecteix l'informe, que destaca que tan sols un de cada deu estudiants disposa d'una feina a temps complet.

La importància de l'autonomia formativa

La UOC, pionera en l'educació universitària en línia des de 1995, reforça amb aquestes dades la seva aposta per un model basat en l'aprenentatge actiu, l'autonomia i l'acompanyament personalitzat, senyals d'identitat de la seva metodologia pròpia i no presencial, que permet superar les barreres d'espai i temps i impulsa uns enfocaments didàctics més innovadors i adaptats a les necessitats actuals de l'estudiantat, que, com recull l'informe, manifesta preferir, en general, el treball individual i l'avaluació contínua. "Enguany, incorpora de manera destacada l'experiència de la UOC, fet que substantiva aquest estudi i estén conclusions a les noves maneres que l'alumnat té d'aprendre i de créixer professionalment, més enllà de la nostra universitat", va agregar el vicerector sobre aquest tema.

Aquest avenç, a més, respon a l'evolució que ja s'havia observat després de la pandèmia de la COVID-19, quan l'ensenyament en línia va deixar de ser per a una gran majoria una resposta conjuntural i va esdevenir una opció estratègica de futur.

Un sistema universitari en constant transformació

Més enllà de l'àmbit no presencial, l'estudi Via Universitària identifica altres tendències que marquen la transformació del sistema universitari de la Xarxa Vives.

Així, l'accés a l'educació superior segueix condicionat per l'origen social de l'estudiantat, ja que influeix de manera decisiva en l'elecció i l'accés als estudis universitaris: dos de cada tres estudiants són de classe social alta, i menys d'un de cada deu, de classe baixa.

En aquest sentit, la pressió econòmica sobre les famílies persisteix, atès que continua sent un sistema en què la principal font de finançament depèn d'elles –un 52,7 %–, mentre que les beques continuen tenint un pes reduït, de tot just una sisena part sobre la xifra total –un 16,7 %. Són percentatges que concorden amb altres xifres, com el fet que sis de cada deu estudiants visquin amb els seus progenitors durant l'etapa universitària, o que es detecti un augment del lloguer compartit, que sobrepassa una quarta part del total.

A més, la bretxa de gènere segueix present, perquè persisteixen les importants diferències en l'elecció de les titulacions i en la distribució del temps personal entre homes i dones, ja que aquestes, malgrat suposar el 63 % de l'estudiantat total, continuen infrarepresentades en determinades àrees del coneixement.

Un altre aspecte negatiu que recull l'estudi és que existeix una reducció palpable de la dedicació a l'estudi autònom, perquè el temps destinat a l'aprenentatge fora de l'aula segueix per sota dels estàndards recollits per l'espai europeu d'educació superior (EEES), amb tan sols 22,8 hores per crèdit. També s'identifica una disminució del vincle estudiantil amb la vida universitària, amb quatre de cada cinc estudiants que asseguren que no participen en cap òrgan, associació o entitat.

El 2025, cinc anys després de la pandèmia de la COVID-19, l'impacte en la salut mental de la població jove segueix present, i l'ansietat i altres problemes de benestar emocional continuen afectant una part significativa de l'estudiantat, concretament un de cada quatre estudiants. No obstant això, la recuperació de la mobilitat internacional després d'aquella crisi sanitària és un fet, i creix el percentatge d'estudiants que cursen part dels seus estudis a l'estranger, més d'un 10 %, per tornar a situar-se en nivells prepandèmics.

En aquest escenari complex, la universitat no presencial i models com el de la UOC guanyen protagonisme oferint noves vies d'accés, conciliació i formació al llarg de la vida. I és que la transformació del sistema universitari i el seu futur passen, segons l'informe, per oferir més flexibilitat, millorar el benestar de l'estudiantat i apostar per un aprenentatge més adaptat i equitatiu.

Accedeix a l'estudi aquí.