Qui decideix quin tipus de llibres es financen i es tradueixen i quins queden fora

La circulació internacional de la literatura no depèn només del talent dels autors, la qualitat literària de les obres i l'interès espontani dels lectors. També està condicionada per subvencions, polítiques públiques, institucions culturals, editorials, agents literaris, fires del llibre i estratègies de diplomàcia cultural i projecció exterior. Aquest és l'eix del congrés internacional Cultural Diversity and Funded Translations: Between Institutional Gatekeeping and the Market, Past and Present, que tindrà lloc del 20 al 22 d'abril a la seu de la UOC a Barcelona, impulsat pel projecte Trad-Divers i el grup GlobaLS del centre de recerca UOC-TRÀNSIC, en col·laboració amb l'Institut de Llengua, Literatura i Antropologia del CSIC.

La pregunta de fons és qui decideix què es tradueix i què arriba a circular globalment. Les organitzadores parteixen d'una premissa clara: la traducció no és un procés neutre, sinó una mediació situada entre l'Estat, o qualsevol altre marc governamental, i el mercat, en la qual intervenen institucions, la indústria editorial i el públic lector. Des d'aquesta perspectiva, traduir no només desplaça textos entre llengües, sinó que també organitza jerarquies culturals, amplifica certes veus i exclou o invisibilitza d'altres.

La traducció com a política cultural

Les ajudes a la traducció se solen presentar com a instruments de suport a la cultura, però la seva funció va més enllà. També participen en la producció de valor literari, capital simbòlic i visibilitat internacional. Aquests programes s'han convertit en actors clau per difondre literatures nacionals. En aquest sentit, les recerques que es presenten permetran estudiar com governs i organismes públics, però també altres actors no estatals, influeixen en allò que es puja i tradueix en el mercat editorial internacional.

Per a Diana Roig Sanz, investigadora ICREA i coordinadora de Trad-Divers juntament amb Laura Fólica, l'objectiu és analitzar els mecanismes de legitimació que determinen la consagració d'unes obres davant d'altres. "Volem estudiar els mecanismes que intervenen en la consagració de la literatura i determinar quins agents —editors, traductors, agents literaris, fires del llibre, festivals i instituts nacionals de cultura— exerceixen un paper en aquest procés", explica Roig-Sanz, i afegeix que les polítiques de traducció també operen com a eines de poder suau i de construcció d'una marca país a l'exterior. En concret, Trad-Divers estudia la relació entre traducció, diversitat i circulació literària a Iberoamèrica, amb una mirada que combina estudis literaris globals, sociologia de la traducció, relacions internacionals i metodologies de les humanitats digitals.

Traducció i poder suau

La traducció és una forma de diplomàcia cultural, com han posat de manifest en els seus treballs les organitzadores del congrés juntament amb Lucia Campanella i Elisabet Carbó. Les ponències plantegen de manera explícita que les traduccions subvencionades contribueixen a construir una marca país i a enfortir el poder suau d'una nació. No es tracta només d'exportar llibres: s'exporten també llengües, un cànon d'autors i obres, marcs culturals i tipus de capital. En el cas de règims sobrepolititzats, aquestes polítiques operen, a més, en una zona ambigua entre la legitimitat cultural i la propaganda, precisament perquè el finançament públic intervé en la circulació de textos i pot beneficiar determinats autors i títols davant d'altres.

Aquesta dimensió geopolítica i cultural es reflecteix en el programa. Reuneix investigadors d'un gran espectre geogràfic que presentaran ponències sobre programes de traducció a l'Àfrica i l'Orient Mitjà, la traducció com a eina de diplomàcia cultural a Tunísia, la governança institucional de la traducció a Egipte, les subvencions del Ministeri de Cultura espanyol, la bibliodiversitat a l'Amèrica Llatina, o la relació entre literatura, agents literaris i finançament públic. Lluny de ser un debat abstracte, el congrés posa sobre la taula casos concrets que mostren com la circulació literària s'organitza en diferents escales, mecanismes que legitimen i consagren, i mitjançant xarxes de poder que pretenen incrementar la influència cultural i editorial a l'estranger.

Quina diversitat promouen realment les traduccions subvencionades

La segona qüestió que s'examinarà és el tipus de diversitat cultural que les institucions estan fomentant. El congrés no es limita a estudiar les institucions que financen traduccions, sinó que es proposa esbrinar a quin tipus de diversitat donen suport aquestes organitzacions. Els investigadors convocats analitzaran fins a quin punt les polítiques de traducció afavoreixen o limiten la bibliodiversitat, la diversitat lingüística i la visibilitat de les llengües minoritzades o més petites, la presència d'autores i autors queer, o la circulació d'obres que queden al marge dels grans circuits comercials.

Aquest plantejament parteix d'una evidència incòmoda: tota política de suport defineix, de manera explícita o implícita, quin tipus de llibres es financen per a la traducció i quines obres queden fora d'aquesta ajuda. I aquí no només entren en joc els criteris literaris, sinó també les inèrcies del mercat, les prioritats estatals pel que fa a les àrees geopolítiques que es privilegien, els marcs ideològics i les desigualtats estructurals. La convocatòria esmenta de manera expressa la necessitat d'examinar quines identitats es beneficien de les subvencions, quines en queden excloses i quina relació hi ha entre la diversitat que promouen les institucions i la que ja afavoreix, per interès comercial, el mateix mercat editorial.

Llengües minoritzades, diversitat sexogenèrica i bibliodiversitat

El programa converteix aquestes preguntes en taules específiques que debatran sobre traducció i diversitat sexogenèrica a Iberoamèrica, sobre autotraducció feminista, sobre bibliodiversitat en l'àmbit llatinoamericà i sobre programes de traducció vinculats a llengües minoritzades o més petites. També hi figuren treballs sobre el lloc de l'ídix en els programes subvencionats, la mediació institucional en relació amb la literatura maputxe, o la tensió entre el mercat i les institucions en la promoció de diferents llengües i tradicions literàries.

Per a Laura Virginia Fólica, investigadora de l'ILLA-CSIC i codirectora del projecte, aquest camp d'estudi permet mesurar amb més rigor fins a quin punt la diversitat cultural és una pràctica real o una etiqueta buida. Juntament amb Roig-Sanz, ha defensat que l'objectiu és produir coneixement sobre la circulació literària des d'una perspectiva més plural, democràtica i inclusiva, atenent no només les obres, sinó també les estructures institucionals i econòmiques que decideixen la seva visibilitat internacional.

En aquest context, el congrés acull especialistes com Adan Kovacsics, traductor al castellà del Nobel 2025 László Krasznahorkai; Simona Škrabec, doctora en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona; Gustavo Sorá, investigador del CONICET especialista en fires del llibre; José Diego González, coordinador del Centre Regional per al Foment del Llibre a l'Amèrica Llatina i el Carib, i la mateixa Diana Roig Sanz, especialista en circulació internacional de la literatura i polítiques de traducció. El programa inclou, a més, conferències plenàries de Reine Meylaerts, Beatriz Barreiro Carril i Alejandro Dujovne, així com taules rodones amb editorials com Galaxia i Tigre de Paper, i agents literaris com Maria Cardona.

La rellevància del debat supera l'àmbit acadèmic. En un moment marcat per disputes sobre identitat, desigualtat, representació i retrocessos en polítiques d'inclusió, la traducció apareix com un terreny en què també es decideix quines cultures són visibles, quines veus adquireixen legitimitat i quins relats aconsegueixen travessar fronteres. La circulació global de la literatura no és un fenomen espontani. És, en bona part, el resultat d'una cadena de decisions institucionals, econòmiques i simbòliques que convé examinar de front.

Programa del congrés: Cultural Diversity and Funded Translations: Between Institutional Gatekeeping and the Market, Past and Present

Aquest acte afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 5 i 10 de l'ONU, corresponents a la igualtat de gènere i la reducció de les desigualtats, respectivament, i s'alinea amb la missió de recerca de la UOC Cultura per a una societat crítica.