Diane Coyle: “El paper de les universitats ha de ser clau en el nou ordre social que emergeix de la transformació digital”

La UOC ha investit aquest dijous, 7 de maig, doctora honoris causa l’economista britànica Diane Coyle, una de les veus més influents en la comprensió de l'economia digital al Regne Unit. En una gala que s’ha celebrat al campus del Poblenou de Barcelona, Coyle ha defensat el paper de l’educació superior en moments “extremadament convulsos” com els que viu el món avui i ha reiterat la necessitat que la universitat sigui considerada “institució social i cultural”.

L’economista ha advertit que actualment s’ha obert una escletxa entre les persones que obtenen un grau universitari i les que no i que precisament això ha fet que les universitats s’hagin convertit en una “font de polarització”. La nova doctora honoris causa ha demanat defensar l’educació superior. A la universitat, “un cop de sort” la va connectar amb professors motivadors: “Em van inspirar a veure el món com una cosa infinitament interessant i a entendre que aprendre és una ocupació per a tota la vida, el regal més gran que et pot fer un educador”. És aquí on ha llançat un dels seus primers missatges: “Aprendre suposa trobar bones preguntes i no pas respostes correctes”.

Coyle s’ha mostrat inquieta pel fet que, considerant-se una persona “transformada per l’educació”, actualment veu que “tenir o no tenir un títol universitari s’ha convertit en una de les línies divisòries més marcades en les opinions polítiques i socials”. Per a l’economista, si abans les universitats “es veien com una escala”, ara hi ha qui les observa com a “institucions separades de la resta de la societat”. Aquesta escletxa cultural, segons ella, “s’ha eixamplat malgrat la importància econòmica de les institucions d’educació superior”. Ha mencionat els models universitaris divergents, el dels Estats Units versus el que es planteja en països com el Regne Unit o Espanya. L’economista ha afirmat que els debats reflecteixen un patró subjacent: “Les persones que no tenen titulació universitària voten contra les que sí que en tenen”.

La perspectiva econòmica dels dos grups és el que els acaba separant perquè “a mesura que l’economia es digitalitza” l’educació superior s’ha convertit en “un passaport cap a feines més ben remunerades a les ciutats”, adverteix. Això ha provocat que els llocs més petits o les zones rurals quedin “enrere, amb feines pitjors”, mentre que “les feines sòlides del passat, ben remunerades, han desaparegut, i amb elles, la dignitat i el respecte que les acompanyaven”. Al mateix temps, Coyle ha subratllat que “hi ha hagut una tendència desafortunada a menysprear les persones amb menys educació, o a insinuar que és d’alguna manera culpa seva si no els ha anat bé en un sistema que no està dissenyat per a elles”. La nova doctora honoris causa de la UOC ha lamentat que no obtenir un títol universitari s’hagi presentat com “un fracàs personal” quan en realitat ho considera “un fracàs sistèmic”.

Universitats, “font de polarització”

Les universitats s’han convertit, doncs, en “una font de polarització” en un moment en què “les economies modernes, tecnològicament avançades, necessiten més que mai un col·lectiu de persones altament educades”. Així, Coyle ha reivindicat que “les universitats són més importants que mai, i l’accés als horitzons intel·lectuals d’una educació, així com el temps per estudiar i ser curiós, és un privilegi que hauria d’estar a l’abast de qualsevol persona que el desitgi”.

Davant d’aquesta necessitat, Coyle ha dit que l’educació superior ha de ser “defensada amb fermesa” i que aquesta defensa va més enllà de centrar-se en el seu paper dins l’economia “com si fos una fàbrica que produeix capital humà”. Les universitats són també institucions “culturals i socials” perquè “proporcionen un entorn en què les persones poden discrepar de manera constructiva, explorar la complexitat i els matisos, aprendre a escoltar altres punts de vista i canviar d’opinió”.

Coyle ha destacat també el paper que juga la recerca en el moment actual, amb múltiples reptes plantejats per la IA: “És el moment d’assegurar que el paper que juga la intel·ligència artificial en les nostres societats sigui entès i modelat per tothom, no només per una elit educada, i certament no per un petit nombre d’homes brillants i acomodats de les empreses tecnològiques”. L’economista ha defensat el “paper clau” de les universitats en aquest context alhora “d’il·luminar i implicar-se en aquest ordre social emergent”. És una responsabilitat que considera que recau sobre les espatlles de l’educació superior i ha advertit que “per exercir-la de manera efectiva en temps tan polaritzats cal tenir la generositat d’escoltar atentament les persones que actualment se senten excloses del progrés social i respectar el que diuen”.

La doctora s’ha mostrat il·lusionada d’integrar-se a la UOC perquè considera que està alineada amb els valors que proposen una implicació més elevada de les universitats amb la resta de la societat i ha destacat que és una universitat que “s’especialitza en les qüestions més importants del nostre temps”. En aquest sentit, ha parlat de la interacció entre les noves tecnologies i les ciències humanes i socials, eix al voltant del qual gira la seva pròpia recerca: “La UOC també valora el tipus de recerca interdisciplinària que és necessari perquè les universitats contribueixin positivament a les nostres societats, els problemes de les quals no pertanyen a una sola disciplina”.

L’accés a “una infraestructura bàsica universal”

El discurs de Coyle ha estat introduït per la laudatio del catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joan Torrent, que ha fet una defensa de la figura de l’homenatjada destacant que “personifica la figura de l’intel·lectual compromès, que no s’amaga darrere la seva Torre d’Ivori i investiga, proposa i debat” enmig d’uns temps convulsos amb la voluntat que “l’economia política sigui útil per a les persones i la societat”. Torrent ha defensat els principis presents en l’obra de Coyle, que parteix de la premissa que “per si sols els mercats no construiran un futur pròsper per a tothom” i és per això que els governs “han d’assegurar un futur sostenible per a tots”. En aquest sentit, el catedràtic ha mencionat la darrera proposta de l’economista anglesa sobre “una infraestructura bàsica universal” que permeti a cada ciutadà “tenir-hi un accés mínim que li permeti prosperar en una economia digital”.

L’acte l’ha tancat la rectora de la UOC, Àngels Fitó, que ha celebrat l’elecció de la nova doctora honoris causa, una elecció a fer “una declaració de futur, definint quina universitat volem ser les dècades vinents”. La rectora ha subratllat que la UOC “no observa la transformació digital des de la distància, s’hi implica amb coratge i valentia, no separa el coneixement de la responsabilitat”. Principis que fan que la UOC es pugui emmirallar en l’obra de Coyle, amb aportacions destacades com els límits del càlcul del PIB, com ha recordat Fitó: “Coyle ens ha ofert una de les reflexions més lúcides del nostre temps, quan diu que el PIB és una lent distorsionada en lloc d’una finestra clara a la realitat econòmica; el que no mesurem bé acaba quedant fora de les nostres prioritats”.

La trajectòria de Coyle

Al llarg de la seva trajectòria, ha ocupat càrrecs de gran rellevància pública, com la vicepresidència de la BBC Trust, i ha estat membre de la Comissió de la Competència del Regne Unit entre el 2001 i el 2019. En la seva faceta com a comunicadora, ha estat editora d'economia a The Independent i a Investors Chronicle, a més de col·laborar regularment amb Project Syndicate. És també autora de diversos llibres, com The Weightless World, una obra clau sobre l'economia desmaterialitzada, i The Economics of Enough, on reflexiona sobre com gestionar els recursos pensant en el benestar de les generacions futures.