La justícia espanyola imposa penes més llargues en els homicidis quan la víctima és una dona

Els tribunals espanyols imposen condemnes més severes en els casos d’homicidi quan la víctima és una dona. Aquesta és una de les conclusions d'una recerca impulsada per un equip d'investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que ha fet una anàlisi sistemàtica de les sentències dictades per les audiències provincials espanyoles entre els anys 2018 i 2024 en casos d'homicidi i assassinat, tant consumats com en grau de temptativa.

La recerca ha estat coordinada per Josep Maria Tamarit, catedràtic dels Estudis de Dret i Ciència Política i coordinador del Grup de recerca en Victimologia Empírica i Aplicada (VICRIM). El treball parteix d'una base de dades excepcionalment àmplia construïda a partir de més de 3.000 sentències que, més enllà de casos puntuals o mediàtics, permeten observar patrons generals de funcionament del sistema judicial.

Un dels objectius principals de l'equip de la UOC, en el qual també han pres part les investigadores del VICRIM Laura Arantegui i Alba Marsol, era aportar evidència empírica sobre com respon la justícia espanyola als homicidis de dones en un moment en què en alguns països europeus es debat la conveniència d'introduir una figura penal específica de feminicidi, inexistent en la majoria de codis penals del continent però sí més habitual a l'Amèrica Llatina.

Condemnes més llargues

Els resultats de l'estudi, publicats en obert a la Revista Española de Investigación Criminológica, són contundents. Una cop controlades totes les variables legals que influeixen en la determinació de la pena —com el tipus de delicte, el grau d'execució o la presència de circumstàncies agreujants i atenuants—, les penes imposades quan la víctima és una dona són, de mitjana, quatre anys més llargues.

En termes relatius, en els homicidis comesos per homes, el temps de presó imposat pels tribunals és més d'un 50 % superior quan la víctima és una dona que quan és un home. Una magnitud que, segons assenyala l'equip investigador, permet desmentir la idea que el sistema judicial és indiferent al gènere de la víctima i, alhora, confirma que el sistema judicial actua amb fermesa davant la violència contra les dones.

El pes dels agreujants

Un dels aspectes analitzats amb més detall és l'efecte de l'agreujant per raons de gènere, introduït al Codi Penal l'any 2015. L'estudi constata que els tribunals han aplicat aquesta circumstància de manera creixent al llarg dels últims anys, i que quan s'aplica l'agreujant, la durada de la pena de presó s'incrementa molt notablement. Una de les troballes més rellevants, però, és que la tendència a imposar penes més altes es manté també quan no s'aplica formalment aquest agreujant de gènere. Això indica que la resposta penal més severa no depèn exclusivament de l'existència d'un mecanisme legal específic, sinó que forma part de la pràctica habitual dels tribunals.

Un patró similar s'observa en els casos d'homicidis comesos en el marc d'una relació de parella o exparella, els anomenats feminicidis íntims. Quan la víctima és o ha estat parella de l'agressor, la pena mitjana augmenta clarament. L'aplicació de la circumstància de parentiu comporta penes més greus, però, una altra vegada, la diferència no desapareix quan aquesta circumstància no s'aplica. Aquest resultat reforça la idea que els tribunals consideren especialment greus els homicidis que tenen lloc en un context de relació afectiva, i encara més quan es tracta d'un home que mata una dona.

Malgrat que el sistema penal espanyol es caracteritza per un règim de determinació de la pena relativament rígid, els resultats mostren que aquest fet no impedeix que es produeixin discordances punitives importants associades al sexe de la víctima i a la relació amb l'autor. De fet, en alguns casos, les diferències detectades són fins i tot superiors a les observades en estudis similars fets en altres països. Segons expliquen els investigadors, adscrits al centre UOC-DIGIT, això posa de manifest una valoració judicial que va més enllà de l'aplicació estricta de les circumstàncies legals previstes, i que reflecteix percepcions socials i morals sobre la gravetat d'aquests fets.

Dades per debatre un canvi legal

Aquests resultats aporten elements fonamentals que poden tenir una implicació directa en el debat sobre la necessitat d'una reforma legal per sancionar específicament els crims contra les dones. "Les dades mostren que no hi ha base empírica per afirmar que cal crear un tipus penal específic de feminicidi per poder castigar més severament els homicidis de dones, perquè això ja està passant de manera clara amb els instruments legals actuals", diu el catedràtic de la UOC.

A partir d'aquestes dades es podria qüestionar si aquest increment de les penes es pot associar a una capacitat preventiva més elevada d'aquesta mena de delictes, però Tamarit considera que aquest lligam és pràcticament impossible d'estudiar. "Tot el que es pugui afirmar respecte d'això és bàsicament especulatiu perquè hi ha una llarga llista de condicionants", afirma. Amb tot, les investigacions del VICRIM no s'aturen i el grup aprofitarà ara la base de dades de sentències recollides durant set anys per continuar investigant altres casos, com ara els filicidis o els homicidis comesos en contextos de trastorns mentals.

Aquest estudi s'emmarca dins la missió de recerca Transició digital i sostenibilitat de la UOC i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, especialment el número 5, sobre igualtat de gènere; el número 10, sobre reducció de les desigualtats, i el número 16, sobre pau, justícia i institucions sòlides.

Article de referència

Tamarit Sumalla, J. M.; Arantegui Arràez, L. i Marsol Gutiérrez, A. Cómo se castiga el feminicidio en España: revisión sistemática de las sentencias dictadas entre 2018 y 2024. A: Revista Española de Investigación Criminológica. 2025. Vol. 23, núm. 1, e1010. Disponible a: https://doi.org/10.46381/reic.v23i1.1010

Investigación con impacto y vocación transformadora

En la UOC entendemos la investigación como una herramienta estratégica para avanzar hacia una sociedad de futuro más crítica, responsable e inconformista. Desde esta visión, desarrollamos una investigación aplicada, interdisciplinaria y conectada con los grandes retos sociales, tecnológicos y educativos. 

Los más de 500 investigadores e investigadoras y los más de 50 grupos de investigación de la UOC trabajan alrededor de cinco unidades de investigación centradas en cinco misiones: educación a lo largo de la vida, tecnología ética y humana, transición digital y sostenibilidad, cultura para una sociedad crítica, y salud digital y bienestar planetario.

Además, la universidad impulsa la transferencia de conocimiento y el emprendimiento de la comunidad UOC con la plataforma Hubbik.

Más información: https://www.uoc.edu/es/investigacion