El professorat adverteix de canvis en l'atenció i el pensament de l'alumnat en aprendre amb pantalles

En el curs 2022-2023, i d'acord amb dades del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports, el 92 % dels centres públics d'educació secundària espanyols disposava d'entorns virtuals d'aprenentatge als quals l'alumnat podia accedir amb dispositius com ordinadors i tauletes. La digitalització obre infinites oportunitats a les aules, relacionades amb l'adquisició de noves competències i habilitats que responen als reptes del segle xxi, però comporta una reconfiguració de les formes d'aprendre a la qual s'ha de parar atenció.

Un estudi impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza aquesta realitat posant l'experiència docent al centre. Recull el testimoni de trenta professors i professores d'educació secundària a Catalunya per aprofundir en la manera com influeix l'uús intensiu de plataformes digitals en l'atenció, la lectura, l'escriptura i l'autonomia de l'alumnat. 

L'estudi l'han dut a terme Jordi Solé i Raúl Navarro, investigadors del Laboratori d'Educació Social (LES) i professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, juntament amb la professora Marta Venceslao Pueyo, de la Universitat de Barcelona, i es recull a l'article en obert "Aprendre amb pantalles? Veus del professorat davant dels efectes de la plataformització en l'educació secundària". Els resultats mostren una percepció majoritàriament crítica i apunten a transformacions profundes en els processos d'aprenentatge.

Avaluar l'impacte d'allò digital en l'ESO

"La motivació principal per fer aquest estudi va ser repensar críticament què significa avui aprendre amb pantalles en l'educació secundària", comenta Raúl Navarro, coautor de l'article. "Vam observar que la digitalització s'ha implantat de manera accelerada, impulsada per polítiques institucionals i per la pressió del sector tecnològic, però sense tenir-ne prou en compte els efectes reals en l'aprenentatge. A més, vam detectar que l'experiència del professorat, tot i que és fonamental en aquests processos, acostuma a quedar desplaçada del debat públic, dominat per discursos tecnooptimistes. El nostre estudi sorgeix precisament de la voluntat de situar la veu i l'experiència docent al centre de l'anàlisi".

D'acord amb els autors, les plataformes digitals no són eines neutres: reorganitzen els temps escolars, les pràctiques pedagògiques i les formes mateixes d'aprendre. D'aquí la necessitat d'avaluar-ne l'impacte en l'educació secundària, una etapa crucial en el desenvolupament i en l'aprenentatge de l'alumnat, i de fer-ho mitjançant entrevistes al professorat. 

L'article busca també ampliar i matisar els resultats obtinguts per estudis previs que han analitzat l'impacte de les plataformes digitals sobre l'organització de l'escola. L'article s'emmarca en el projecte de recerca "Imaginaris sociotècnics en educació: xarxes polítiques de governança i sobirania digital" (Socio TechED), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Les conseqüències d'aprendre amb pantalles

Els resultats de la recerca associen la plataformització digital amb la fragmentació del coneixement de l'alumnat, l'alteració de les seves condicions sociocognitives, la modificació dels temps propis de l'aprenentatge i el desplaçament de l'esforç cap a tecnologies com la intel·ligència artificial (IA).

"Segons el professorat entrevistat, les plataformes afavoreixen dinàmiques de lectura superficial i fragmentada, dificulten la comprensió en profunditat i trenquen la continuítat didàctica mitjançant tasques breus i desconnectades les unes de les altres. També imposen ritmes accelerats i lògiques de multitasca que afecten la concentració", explica l'investigador de la UOC, adscrit al centre UOC-FuturEd.

"A això, cal sumar-hi l'uús d'eines d'intel·ligència artificial generativa, que facilita la delegació cognitiva i redueix la implicació personal de l'alumnat en processos bàsics com l'escriptura, la síntesi o l'argumentació". Com a conseqüència, s'ha observat una pèrdua de profunditat en els aprenentatges, un empobriment del llenguatge escrit i una disminució de l'autonomia intel·lectual de l'alumnat. 

"També es qüestiona el valor formatiu de moltes tasques escolars tradicionals i del model d'avaluació vigent. A més, s'observa una saturació i una fatiga digital creixents, així com transformacions en la subjectivitat de l'alumnat, cada vegada més condicionada per lògiques d'immediatesa i de gratificació ràpida", afegeix Navarro. "Tot això ens porta a subratllar la urgència de repensar el sentit de l'aprenentatge en un context marcat per l'automatització i l'economia de l'atenció".

Un professorat majoritàriament crític

Els resultats de l'estudi que es va dur a terme a Catalunya mostren que la posició del professorat entrevistat és majoritàriament crítica, tot i que no homogènia. "Hi predominen les preocupacions per la fragmentació de l'aprenentatge, l'acceleració dels ritmes escolars i la delegació cognitiva associada a l'uús de la intel·ligència artificial. No obstant això, també emergeixen veus ambivalents que reconeixen el potencial pedagògic de les tecnologies quan s'utilitzen de manera selectiva, regulada i crítica", assenyala Navarro. 

En molts casos, afegeix l'investigador de la UOC, el professorat reivindica la seva autonomia professional per decidir quan i com utilitzar aquests recursos. Atendre l'experiència dels docents és fonamental per avaluar l'impacte de la digitalització a les aules, ja que són els qui observen de primera mà com les plataformes i les tecnologies digitals influeixen en l'atenció, l'esforç, l'avaluació i el vincle pedagògic. 

"Davant de discursos normatius o tecnocràtics que tendeixen a idealitzar la innovació, les veus docents permeten visibilitzar les conseqüències pedagògiques, cognitives i simbòliques que aquestes transformacions generen en la pràctica quotidiana", afegeix Navarro. "La veu del professorat ha estat tradicionalment marginada en aquests processos de disseny, i el nostre objectiu és contribuir al debat públic aportant evidències empíriques sobre els efectes de la digitalització que acostumen a quedar fora de les agendes polítiques".

En aquest sentit, els investigadors de la UOC Navarro i Solé plantegen aprofundir en la relació entre plataformes digitals, intel·ligència artificial i subjectivitat educativa, així com analitzar quin tipus d'estudiants produeix l'escola digital, quins discursos es disputen el domini del camp educatiu i quin és el valor de l'ensenyament i de l'aprenentatge en la societat actual.

Aquest projecte s'emmarca en la missió de recerca L'educació del futur, i afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 4, d'educació de qualitat.

Article relacionat

Solé Blanch, J., Venceslao Pueyo, M., & Navarro Zárate, R. (2026). Learning with screens? Teachers' voices on the effects of platformization in secondary education. Digital Education Review, 48, 112–130. https://doi.org/10.1344/der.2026.48.112-130

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca