Com podem transformar les escoles rurals i facilitar la innovació del seu projecte pedagògic?

Les escoles rurals s'han vist tradicionalment com a espais educatius de menys importància en comparació amb els centres que es troben a les ciutats. La visió, principalment basada en estereotips, és que l'escola rural és menys moderna, amb menys oferta d'activitats, i que hi treballa professorat que no és especialista. És cert que sovint hi manquen recursos i que pateixen més inestabilitat de personal, a més de deficiències infraestructurals, però les escoles rurals gaudeixen de qualitats que no tenen les de ciutat, com la connexió amb el territori, l'entorn natural i una ràtio més baixa d'alumnes. Aquestes característiques aporten un potencial que permet desenvolupar projectes pedagògics potents, aprofitant la riquesa de l'entorn natural i les particularitats de la vida en el món rural.

Amb l'objectiu d'impulsar la transformació pedagògica i la innovació d'aquestes escoles, un equip de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha elaborat la guia La transformació educativa i la innovació a les escoles rurals, per facilitar la transformació i la innovació d'aquests centres educatius, centrada en tres pilars: pedagògic, digital i ambiental.

Marta López Costa, investigadora del grup de recerca en Educació (GREDU) i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, explica que "si bé hi ha algunes mancances que són reals, com en infraestructures i especialització, les escoles rurals també ofereixen fortaleses pedagògiques, com la possibilitat de donar una atenció més individualitzada, una vinculació més forta amb la comunitat que les escoles de ciutat i un aprenentatge significatiu. Aquest valor afegit de les escoles rurals no sempre es reflecteix en els indicadors que avaluen les escoles".

López Costa, líder del projecte Transformant l'educació rural: una mirada tridimensional, amb el qual s'ha dissenyat la guia, afirma que a la UOC han analitzat una gran quantitat d'iniciatives de l'àmbit educatiu rural i han conclòs que "les escoles rurals no són pitjors; al contrari, tenen molts projectes d'una gran qualitat pedagògica".

La guia vol potenciar la transformació d'aquests centres, tot preservant l'equilibri entre la identitat rural i la integració d'elements de modernitat, necessaris per al desenvolupament dels individus, la comunitat i el món global. Incorpora una sèrie de recomanacions pràctiques, tant de política educativa com emmarcades en l'àmbit local, dirigides a equips directius, docents i administracions.

Lideratge, transformació pedagògica, digital i ambiental

Per a l'elaboració de la guia, s'ha fet una anàlisi quantitativa mitjançant un qüestionari a 76 direccions d'escoles rurals de Catalunya. Les respostes han mostrat una realitat heterogènia, amb escoles petites que tenen forts lligams comunitaris però amb limitacions sistemàtiques i comunes als centres: inestabilitat i rotació del personal; deficiències infraestructurals —connexió a internet desigual, poc equipament—; càrrega burocràtica i manca de temps per a la transformació pedagògica; absència de visió pedagògica compartida i manca de lideratge per articular la transformació; accés limitat a especialistes i problemes de mobilitat i transport.

Davant d'aquestes mancances, l'equip investigador ha dissenyat una sèrie de recomanacions, que s'agrupen en quatre grans pilars: impulsar un lideratge que esdevingui el motor de la transformació de les escoles rurals, amb la implicació de les famílies i dels agents locals, per tal de consolidar l'escola com a referent territorial; fer evolucionar el projecte pedagògic cap a un aprenentatge significatiu, contextualitzat i holístic; aprofitar la tecnologia per a la inclusió i la innovació, dins el pilar de transformació digital; i treballar la dimensió ambiental, enfocada cap a la sostenibilitat, i integrar-se amb l'entorn natural com a part de la transformació educativa.

En l'àmbit pràctic, recull iniciatives que ja s'han començat a aplicar en escoles rurals de tot el territori, com per exemple treballar en xarxa i compartir recursos, com fan al ZER El Moianès Llevant, on les escoles dels municipis barcelonins de Sant Quirze Safaja, l'Estany i Collsuspina treballen projectes conjunts, com el d'ajudar a desenvolupar vocacions científiques amb la col·laboració d'enginyers jubilats de la zona.

Una altra recomanació, la de contextualitzar el currículum en projectes vinculats al territori i que fomentin la sostenibilitat, l'aplica l'escola Antoni Tous, del ZER Conca de Barberà (Tarragona), on els infants surten a l'entorn natural i fan activitats com observar petjades d'animals i identificar plantes i animals, a més d'exercicis motrius.

Preservar la identitat rural tot incorporant la modernitat

Conservar la identitat rural és essencial per a les escoles de poble i, al mateix temps, els permet no quedar-se enrere pel que fa a innovació docent i tecnològica. És per això que la guia proposa un model híbrid per mantenir l'essència rural i incorporar la modernitat. Així, s'aposta per dissenyar un currículum que ensenyi competències modernes a través de projectes locals, i per posar la tecnologia al servei de la identitat. Un bon exemple és l'activitat que fa l'escola tarragonina de Valldemur (Conca de Barberà), que desenvolupa projectes STEAM vinculats al patrimoni rural, com les activitats de robòtica relacionades amb l'entorn ambiental que fan els infants.

"La digitalització és un repte clau, tot i que no és l'únic ni de llarg, però el projecte la presenta com un catalitzador: si s'asseguren infraestructures i formació, la tecnologia pot impulsar la innovació pedagògica i la inclusió. Calen solucions concretes: invertir en banda ampla, impulsar el préstec de dispositius i comptar amb mediateques i amb formació per als professionals, activitat que es fa en el marc del projecte DigCompEdu", diu López Costa, que és investigadora adscrita al centre UOC-FuturEd.

Un altre repte és aconseguir que el professorat vulgui treballar en l'àmbit rural. La guia proposa mesures com garantir una estabilitat contractual i reduir la rotació, incentius econòmics i suport a la mobilitat, formació i mentoria específica per al context rural, i reconeixement professional. També suggereix la construcció de comunitats de pràctica i la creació de xarxes per reduir l'aïllament i compartir recursos, a més de millorar les infraestructures i la càrrega burocràtica per fer la feina més atractiva als docents.

També cal vincular l'educació amb l'economia local, per generar oportunitats futures. Per exemple, l'escola L'Esqueix, del Moianès (Barcelona), ha creat un galliner que és una font d'activitats i d'aprenentatges per a infants de totes les edats.

A més, s'anima les escoles a participar en les decisions sobre preservació i modernització, i també a dissenyar espais sostenibles que tinguin en compte criteris bioclimàtics i utilitzin materials locals.

En la guia també han participat els investigadors del centre UOC-FuturEd Guillermo Bautista i Eduard Masdeu, també del grup GREDU; així com Nati Cabrera, Ludovica Fanni, Lourdes Guàrdia i Marcelo Maina, del grup d'Educació i TIC (Edul@b); i Isabel Ruiz-Mallén, del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab), adscrit al centre UOC-TRÀNSIC.

Aquesta recerca de la UOC, emmarcada en la missió sobre l'educació del futur, afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) número 4, d'educació de qualitat: garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tothom.

Recurs relacionat

Bautista, G., Cabrera, N., Fanni, L., Guàrdia, L., López, M., Maina, M., Masdeu, E., & Ruiz, I. (2023). La transformació educativa i la innovació a les escoles rurals: Propostes i recomanacions. Universitat Oberta de Catalunya. Convocatòria UOC Research Accelerator 2023. https://blogs.uoc.edu/transformacio-escoles-rurals/guia/

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca