La V Jornada de la Càtedra UNESCO Pau Casals critica la falsa creativitat de la IA

La intel·ligència artificial (IA) està transformant el nostre món a passos de gegant: no hi ha sector econòmic o àmbit social que no hagi estat tocat, per a bé o per a malament, per aquesta tecnologia. Si al món empresarial i econòmic la irrupció de la IA es veu com una eina per guanyar en productivitat i optimitzar els processos de treball, en altres àmbits, com en el món de l’art, es mira amb recel i desconcert l’impacte que hi podria tenir.

La V Jornada de la Càtedra UNESCO Pau Casals, celebrada el 5 de maig al Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va reflexionar sobre l’ús de la intel·ligència artificial en la creació artística, una activitat emmarcada dins les activitats del 150è. aniversari del naixement de Pau Casals, músic avançat al seu temps que va mantenir un compromís ferm amb la pau, l’ètica i la responsabilitat social.

Van obrir la jornada Àngels Fitó, rectora de la UOC; Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals, i Joan Fuster-Sobrepere, director de la Càtedra UNESCO Pau Casals. “Casals va ser un innovador i va revolucionar la manera de tocar el violoncel. També va voler que la música fos accessible per a tothom i va ser exemple de civisme i de pau. Avui, la intel·ligència artificial està redefinint els processos creatius, l’aprenentatge. Davant aquesta tecnologia tan poderosa, l’ètica i la mirada crítica que va mantenir Casals són imprescindibles”, va defensar Fitó, que va remarcar la importància de renovar l’aliança entre l’humanisme, la cultura i la tecnologia.

Creativitat humana versus automatisme

La primera part de la jornada la va protagonitzar una taula rodona amb Joan Manuel del Pozo, president del Consell d’Educació de Catalunya; Jorge Luis Marzo, historiador de l’art i professor de l’Escola Bau, i Tatiana Afanador, investigadora en art i tecnologia, amb la moderació de Tere Badia, directora d’Hacte, el Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona. En el debat, que va centrar-se en la creativitat humana versus la “creativitat” de la IA, els tres ponents van coincidir en una visió crítica de la IA com a tecnologia amb capacitat creativa.

Per a del Pozo, la creació està absolutament connectada amb l’experiència humana, fet que fa impossible que la IA pugui crear, perquè és un mitjà que viu de sensors i no té sensibilitat: “La creació ve de la complexa vida humana, està lligada a l’encarnació, al cor, al fetge, al nostre cos... A la IA se li atribueix creativitat, i això és fals”, va assegurar. Del Pozo, doctor en Filosofia i traductor de Ciceró al català, també va alertar de la capacitat de les IA d’imitar allò que creen els humans, tot posant sobre la taula la necessitat ètica i jurídica de frenar “el fenomen de falsificació de la vida”.

Afanador, investigadora, entre altres àmbits, de les hibridacions entre humans i cíborgs, va criticar la foscor de la caixa negra de la IA i “el problema ètic que representen els biaixos dels seus impulsors, que són homes blancs i occidentals”. Per a la investigadora, un dels trets creatius de les persones és que podem trencar les regles, “tal com fem els humans quan creem”, mentre que la IA no ho fa. “El nostre cervell és plàstic i pot trencar amb l’automatisme”, va dir.

Jorge Luis Marzo va ser el més crític, advertint de les limitacions creatives de la IA i, també de les implicacions polítiques i ètiques que pot tenir la seva utilització en molts àmbits. “La IA és incapaç d’utilitzar la imaginació, que és la base de l’art. L’únic que fa és convertir-ho tot en dades. En el món d’avui, tenim l’art segrestat pels enginyers”, i va posar com a exemple el fet que, a la plataforma Flickr, el concepte llagosta està definit com a “plat de cuina”, en lloc de com a animal marí. Marzo va alertar que l’ús d’alguns aspectes de la IA per part dels Governs, com ara la identificació de ciutadans amb dades biomètriques, pot conduir a discriminacions de tota mena. 

Què sap la IA de Pau Casals?

Un dels moments més creatius de la jornada va ser la intervenció de Xavier Serra, catedràtic del Departament d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra i director del grup de recerca Music Technology Group. Serra va simular en directe una conversa amb Pau Casals, emulat per ChatGPT, amb l’objectiu de mostrar tant les capacitats de la IA en la producció de coneixement, com les seves limitacions en l’aspecte artístic.

En la “conversa”, Serra va preguntar a la màquina sobre fets de la biografia i del treball de l’intèrpret. L’investigador, que a més d’enginyer informàtic és músic –toca el violoncel, com Pau Casals–, va emfatitzar que la IA oferia fluïdesa, convicció i aparença de coneixement, però que té importants limitacions que hem de tenir en compte quan la utilitzem: els biaixos en les respostes –que, al mateix temps, “són els biaixos dels humans”, la tendència a “quedar bé” i a donar una resposta encara que no la conegui, i la dependència del prompt, entre altres.

Però una de les limitacions principals, va remarcar Serra, és la seva manca de sensibilitat: “ChatGPT no escolta enregistraments, no pot analitzar una peça musical com ho faria un musicòleg ni entén d’interpretació: reprodueix el que els altres li han dit perquè li manca context cultural. La música –va assegurar– no és només un so, sinó un fenomen comunicatiu i cultural profund”.

Segons l’enginyer, hi ha dos reptes principals en la interacció entre la IA en la música: el fet que generarà pèrdues de llocs de treball –per exemple, la música de la publicitat i d’algunes bandes sonores ja la pot fer la IA–, i el fet que posa en crisi el concepte de creativitat. Malgrat tot, “la IA no substituirà mai els intèrprets: un músic tocant en directe és insubstituïble”, va assegurar.

Estocada a un sector que ja era precari

Lina Bautista (Linalab), música, artista i educadora; Ivan Paz, matemàtic, físic i fundador de col·lectius de creació digital com Axolot, i Lluís Nacenta, director del Disseny Hub i músic, van protagonitzar la taula rodona dels artistes, moderada per Laia Blasco, directora del grau d’Arts de la UOC. Tots van estar d’acord en el fet que la IA ha transformat la indústria musical, però que en el pla creatiu no ha aconseguit “res que valgui la pena”. Així, Paz va remarcar que “cal separar la indústria de la possibilitat creativa de la tecnologia. Algú recorda alguna cançó d’èxit composta per la IA? Respecte als músics que utilitzen la IA per crear, no els interessa la tecnologia, sinó la música. En últim terme, la decisió estètica sempre la pren l’artista, no la màquina”.

A la crítica que la IA està destruint el sector musical, Nacenta va recordar que “el músic ja era precari abans, la nostra societat no ha tingut mai cap consideració cap a l’artista, com ho fa, per exemple, amb els metges”. Tant Nacenta com Paz, però, no descarten que la IA pugui, en un futur, esdevenir una nova forma d’expressió artística i sigui capaç de compondre música: “Avui ningú dubta que el cinema sigui un art. Quan els Lumière van fer-ne per primera vegada, ningú ho va reconèixer. No sabem quina mena de música estranya i interessant podrà generar algun dia aquest monstre de la IA”, va dir Nacenta.

Per la seva banda, Bautista va parlar del projecte Toplap, basat en la pràctica del Live Coding, un procés en què músics com ella interrompen el procés de la màquina a l’hora de crear i hi intervenen com a artistes. Se’n va poder veure una mostra en directe al final de la jornada, en què l’artista va protagonitzar una performance en què “feia música” amb un ordinador, manipulant en directe el codi d’unes seqüències musicals.