Lluitar contra el canvi climàtic posa en risc l'economia?

El canvi climàtic amenaça l'estabilitat macroeconòmica i fiscal dels països. Només els fenòmens meteorològics extrems potenciats per l'escalfament global li costen al món 143.000 milions de dòlars cada any. No obstant això, les mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic també poden suposar un risc per a l'estabilitat fiscal, especialment en el cas dels països emergents i de baixos ingressos, on la limitada capacitat de despesa pública també incrementa la vulnerabilitat als esdeveniments extrems. Però com es relacionen entre si els riscos climàtics i fiscals i, sobretot, com es poden mitigar?

Una recerca liderada per Jorge Mario Uribe, coordinador del grup de recerca Finance, Macroeconomics and Management (FM2) i professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en la qual també participa Helena Chuliá, investigadora de la Universitat de Barcelona, aprofundeix en aquesta complexa relació i analitza com es poden retroalimentar els riscos fiscals i el canvi climàtic.

"L'estudi assenyala que els riscos fiscals i climàtics estan molt relacionats i s'amplifiquen per raons relacionades amb la qualitat institucional dels països. Pensar-hi com a riscos independents és un error i podria portar a subestimar-los", assenyala Jorge Mario Uribe. "Això és crucial en el context actual, ja que és necessari coordinar-se a escala internacional perquè el poc espai fiscal dels països més vulnerables no comporti una reculada general en la lluita contra els efectes del canvi climàtic", afegeix.

Canvi climàtic, comptes públics i qualitat institucional

A la recerca de respostes, el paper, publicat en obert al European Journal of Political Economy, analitza la relació entre la inversió en adaptació al canvi climàtic i la necessitat de mantenir l'estabilitat fiscal dels països a fi d'evitar les crisis de deute i les tensions pressupostàries. La pregunta central de la recerca és si invertir en adaptació augmenta el risc de crisi fiscal o si els dos objectius poden avançar alhora. Per a l'anàlisi, els autors han estudiat les dades de 172 països corresponents al període entre 1995 i 2020 combinant indicadors de vulnerabilitat climàtica, preparació davant esdeveniments extrems, qualitat institucional i deute públic, entre d'altres.

Una de les troballes més importants de l'estudi és que adaptar-se al canvi climàtic no implica necessàriament desestabilitzar els comptes públics. És a dir, no existeix cap conflicte estructural entre totes dues metes. Això sí, per tal que la inversió en mesures d'adaptació no afecti l'estabilitat fiscal, s'han de donar determinades condicions. "La qualitat institucional és un factor decisiu tant per a l'estabilitat fiscal com per a la preparació enfront del canvi climàtic", explica Uribe, investigador adscrit al Centre de Recerca en Transformació Digital i Governança (UOC-DIGIT). Així, els factors de governança i qualitat de les institucions, com el control de la corrupció, l'estabilitat política, la qualitat reguladora o la capacitat administrativa, són clau.

El problema no és tant el deute com els interessos

Una altra de les troballes de l'estudi que més crida l'atenció és que el nivell de deute públic dels països no explica, per si sol, la relació entre els riscos fiscals i l'adaptació al canvi climàtic, sinó que l'element clau és el cost dels interessos. És a dir, no es tracta de quant deuen els països, sinó de quant els costa finançar-se, per la qual cosa, de cara a poder afrontar les inversions necessàries per a la transició ecològica, és més important que les institucions contribueixin a mantenir els interessos del deute baixos.

"La idea tradicional que quan hi ha poc espai fiscal no es tenen els recursos per invertir en la infraestructura i en la protecció necessàries per a l'adaptació climàtica és certa", subratlla Uribe. "Però l'estudi va més enllà en mostrar que les institucions medien en aquesta relació i que la càrrega del deute, és a dir, els interessos pagats, és més determinant que el total del deute. Això obre una finestra d'oportunitat per a la intervenció, ja que, en principi, és possible trencar l'espiral negativa en la qual un major deute necessàriament deriva en menys capacitat d'adaptació davant el canvi climàtic. La manera de trencar aquest cercle viciós passa per una reducció dels interessos", afirma.

"Amb els nivells actuals de deute, els interessos es comencen a fer inassumibles per a molts països. Les despeses derivades de l'adaptació i la mitigació dels efectes del canvi climàtic faran que el panorama empitjori. Si el món no vol presenciar una coordinació caòtica en els impagaments, l'estructuració de pagaments i els interessos d'aquest deute han de començar a contemplar aquesta realitat", afegeix l'investigador de la UOC.

L'adaptació climàtica també contribueix a l'estabilitat fiscal

El ventall de solucions i mesures que s'agrupen sota l'etiqueta d'adaptació al canvi climàtic és molt ampli. L'estudi també assenyala que no totes tenen el mateix efecte en l'estabilitat fiscal dels països i que, de fet, hi ha accions que redueixen la vulnerabilitat al mateix temps que reforcen la solidesa dels comptes públics dels països. La recerca posa l'accent en la importància de les mesures destinades a millorar l'anomenat hàbitat humà, format pels elements que proporcionen refugi, protecció i confort a la població.

Així, les mesures enfocades a gestionar els desafiaments demogràfics (com l'envelliment de la població i la concentració urbana), millorar la qualitat del transport i del comerç, reforçar les infraestructures de comunicació i de salut o disposar d'eines per prevenir i actuar amb rapidesa davant d'esdeveniments meteorològics extrems (com ara inundacions) són fonamentals. L'estudi conclou que la millora de l'hàbitat humà no només impulsa el desenvolupament dels països, sinó que també redueix la probabilitat d'experimentar una crisi fiscal.

Per a això, de nou, la qualitat institucional i el control de la càrrega del deute són importants. "Els governs i les institucions internacionals han de prioritzar l'estabilitat macroeconòmica dels països i el suport a la millora institucional constant. Això passa, entre d'altres, per un enfortiment de les xarxes internacionals de seguretat financera i pel multilateralisme, tots dos sota atacs constants en el panorama geopolític actual", conclou Jorge Mario Uribe.

Aquest estudi està emmarcat en la missió de recerca de la UOC Transformació digital i sostenibilitat i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 11, ciutats i comunitats sostenibles; número 13, acció pel clima, i número 16, pau, justícia i institucions sòlides.

Article de referència

Jorge M. Uribe i Helena Chuliá, Assessing the joint risks of fiscal crises and climate change, European Journal of Political Economy, Volume 91, 2026, 102784, ISSN 0176-2680: https://doi.org/10.1016/j.ejpoleco.2025.102784

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca